< Roma 2 >

1 Rena basa deꞌulakaꞌ mata-mataꞌ ra ena to? De mbei ma duꞌa mae, “Awi! Atahori naa ra deꞌulaka nara seli tebꞌe ena!” Mete ma ho duꞌa taꞌo naa ena, na, besa-bꞌesa o! Te ho o deꞌulaka ma onaꞌ naa boe. Naa de nda muꞌena totoꞌu-nonoet sa fo musulaꞌe ao ma sa, mae ho, seka. Mete ma mae, atahori laen ra deꞌulakaꞌ ma randaa hambu huku-dꞌokiꞌ, na, afiꞌ liliiꞌ, te, ho fua salaꞌ neu aom boe. Huu ho o tao salaꞌ onaꞌ naa boe.
Ainsi, qui que tu sois, ô homme, toi qui juges, tu es inexcusable; car, en jugeant les autres, tu te condamnes toi-même, puisque tu fais les mêmes choses, toi qui juges.
2 Huu hai bubꞌuluꞌ mae, mete ma Lamatuaꞌ hukun atahori mana tao deꞌulakaꞌ ra, na Ana naꞌetuꞌ dedꞌeat nara no ndoo-tetuꞌ.
Car nous savons que le jugement de Dieu est selon la vérité contre ceux qui commettent de telles choses.
3 Do, taꞌo bee? Mbei ma duꞌa mae, “Atahori mana tao deꞌulakaꞌ ra, randaa hambu huku-dꞌokiꞌ mia Lamatuaꞌ.” Tao-tao te ho tao deꞌulakaꞌ onaꞌ se boe. Te duꞌa mae, “Lamatuaꞌ huku-dꞌokin nda dai au sa.” Te huun saa?
Et tu penses, ô homme, toi qui juges ceux qui les commettent, et qui les fais toi-même, que tu échapperas au jugement de Dieu?
4 Lamatualain natudꞌu rala malolen neu nggo. Ma Ana naꞌatataaꞌ soꞌal tatao-nonoꞌi mara. Te taꞌo bee de mete E mendiꞌ a mata seseriꞌ? Mbei ma nda muhine mae, Ana natudꞌu rala malolen neu nggo, fo lao hela sala-kilu mara, fo baliꞌ misiꞌ E.
Ou méprises-tu les richesses de sa bonté, de sa patience et de sa longanimité? et ne sais-tu pas que la bonté de Dieu t’invite à la pénitence?
5 Te ho ia, langga fatu ma nda nau rena sa! Ma nda nau lao hela sala mara mbei sa boe! Dadꞌi no tataom ho huku-dꞌokim boe namabera. Te mete ma raefafoꞌ sambulalo, na, Lamatuaꞌ nae timba-tai basa atahori ra masodꞌa nara. Ma dei fo basa atahori rahine rae, Lamatuaꞌ nggero-furi atahori sala-kilu nara no ndoo-tetuꞌ. Leleꞌ naa, Ana hukun nggo beran seli, huu Ana nda simbo tatao-nonoꞌi mara sa.
Par ton endurcissement et ton cœur impénitent, tu t’amasses un trésor de colère pour le jour de la colère et de la manifestation du juste jugement de Dieu,
6 Masodꞌam taꞌo bee, na, Lamatuaꞌ o bala-bꞌae nggo taꞌo naa boe.
qui rendra à chacun selon ses œuvres:
7 Te attahori mana tao nakandooꞌ a dꞌala maloleꞌ ra, dei fo Ana fee se, masodꞌa ndoo-tetuꞌ nda manaꞌetuꞌ sa. Sira mana simbo hadꞌa-hormat, nara maloleꞌ, ma rasodꞌa rakandoo ro E. (aiōnios g166)
la vie éternelle à ceux qui, par la persévérance dans le bien, cherchent la gloire, l’honneur et l’immortalité; (aiōnios g166)
8 Te Lamatuaꞌ nda simbo atahori mana tao deꞌulakaꞌ ra sa. Namanasa se seli, huu rahineꞌ a balabꞌan. Ara nda tao tungga dꞌala ndoo-tetuꞌ sa, te rahine akaꞌ taoꞌ a dꞌala deꞌulakaꞌ ra.
mais la colère et l’indignation aux enfants de contention, indociles à la vérité, dociles à l’iniquité.
9 Basa atahori mana tao deꞌulakaꞌ ra, dei fo hambu sususaꞌ ma doidꞌosoꞌ. Mae atahori Yahudi do, nda Yahudi sa o, dei fo basa se hambu.
Oui, tribulation et angoisse sur tout homme qui fait le mal, sur le Juif premièrement, puis sur le Grec;
10 Te basa atahori mana tao dꞌala maloleꞌ ra, dei fo Lamatuaꞌ soꞌu nananaru se, ma fee se hadꞌa-hormat ma rasodꞌa no mole-dꞌame. Mae sira atahori Yahudi do, nda Yahudi sa o, basa se hambu.
gloire, honneur et paix pour quiconque fait le bien, pour le Juif premièrement, puis pour le Grec.
11 Huu Lamatuaꞌ nda mete-mataꞌ sa na!
Car Dieu ne fait pas acception des personnes.
12 Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen, dai basa atahori. Naa! Mete ma hambu atahori nda rahine Hohoro-lalaneꞌ naa sa, de tao salaꞌ, dei fo ana saranggaa mia Lamatualain. Ma mete ma hambu atahori bubꞌuluꞌ hohoro-lalaneꞌ naa ena, te ana tao salaꞌ, naa dei fo Lamatuaꞌ nggero-furi sala nara nendiꞌ hohoro-lalaneꞌ naa. Dei fo ara o saranggaa mia Lamatuaꞌ, huu ralena-langga neu Hohoro-lalanen.
Tous ceux qui ont péché sans loi périront aussi sans loi, et tous ceux qui ont péché avec une loi seront jugés par cette loi.
13 Mete ma mae malolole mo Lamatualain, nda akaꞌ renaꞌ a Hohoro-lalanen sa. Te atahori o musi tao tungga Eni Hohoro-lalanen, dei fo Ana feꞌe simbo se ena. Afiꞌ renaꞌ a!
Ce ne sont pas, en effet, ceux qui écoutent une loi qui sont justes devant Dieu; mais ce sont ceux qui la mettent en pratique qui seront justifiés.
14 Mae atahori nda Yahudi ra sa nda rahine Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen sosoan sa o, te mia sira e hambu ruma tao tungga Hohoro-lalaneꞌ naa boe. Huu rala nara mana rafadꞌe se, bee ndaa ma bee salaꞌ.
Quand des païens, qui n’ont pas la loi, accomplissent naturellement ce que la Loi commande, n’ayant pas la loi, ils se tiennent lieu de loi à eux-mêmes;
15 No taꞌo naa, ara ratudꞌu rae, Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen nenesuraꞌ sia rala nara, onaꞌ abꞌas fo Lamatuaꞌ tenu sia rala nara. Rala nara mana timba-tai saa fo sira taoꞌ ra. Ma dudꞌuꞌa nara rafadꞌe baliꞌ se mete ma ara tao salaꞌ, ma rafadꞌe se mete ma ara tao tungga ndoon.
ils montrent que ce que la Loi ordonne est écrit dans leurs cœurs, leur conscience rendant en même temps témoignage par des pensées qui, de part et d’autre, les accusent ou les défendent.
16 De mete ma Lamatuaꞌ soꞌu Yesus Kristus dadꞌi mana nggero furi dedꞌeat, na, Ana nau paresaꞌ lutu-leloꞌ dꞌala-dꞌala maꞌafuniꞌ ra sia atahori rala nara. Au unori taꞌo naa, onaꞌ nenesuraꞌ sia Lamatuaꞌ Hara-lii Malolen.
C’est ce qui paraîtra au jour où, selon mon Evangile, Dieu jugera par Jésus-Christ les actions secrètes des hommes.
17 De hei atahori Yahudi re, taꞌo bee? Hei hiiꞌ a minanaru ao mara mae, hei mesaꞌ nggi toꞌu Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen fo Ana fee neu Baꞌi Musa, to? Hei o hii olaꞌ naeꞌ soꞌal hei netonggo-nendaam mo Lamatuaꞌ
Toi qui portes le nom de Juif, qui te reposes sur la Loi, qui te glorifies en Dieu,
18 Tebꞌe! hei mihine Lamatuaꞌ hihii-nanaun ena. Hei mihine bee maloleꞌ lenaꞌ. Hei mihine basa dalaꞌ ia ra ena, huu mesen ra ranori hei mia Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen ena.
qui connais sa volonté, qui sais discerner ce qu’il y a de meilleur, instruit que tu es par la Loi;
19 Hei mimihere ao mara mae, hei bisa mitudꞌu dalaꞌ soaꞌ neu atahori nda mana ritaꞌ rae bee reu sa boe. Hei tao ao mara onaꞌ manggareloꞌ mana naronda neu basa atahori mana rasodꞌa sia maꞌahatuꞌ a.
toi qui te flattes d’être le guide des aveugles, la lumière de ceux qui sont dans les ténèbres,
20 Huu hei toꞌu Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen, de duꞌa mae mihine basaꞌ e ena, ma toꞌu mala bꞌasa ndoo-tetuꞌ ra ena, to? Naa de hei duꞌa mae bisa minori atahori nggoaꞌ ma andikiꞌ nda mana rahine saa-saa sa boe.
le docteur des ignorants, le maître des enfants, ayant dans la Loi la règle de la science et de la vérité: —
21 Dadꞌi au ae utane taꞌo ia: hei hiiꞌ a minori atahori feaꞌ ra, te taꞌo bee de nda nau minori saa sa boe?! Hei hiiꞌ a hene mimber, fo parenda mae, “Afiꞌ miminaꞌo.” Te taꞌo bee de hei miminaꞌo?!
toi donc qui enseignes les autres, tu ne t’enseignes pas toi-même! Toi qui prêches de ne pas dérober, tu dérobes!
22 Hei minori mae, “Afiꞌ hohongge.” Te taꞌo bee de hei hohongge?! Hei nda hii tebꞌe-tebꞌeꞌ sosonggo-tatangguꞌ ra sa, te taꞌo bee de hei miminaꞌo sudꞌiꞌ a saa mia ume sosonggoꞌ a?!
Toi qui défends de commettre l’adultère, tu commets l’adultère! Toi qui as les idoles en abomination, tu profanes le temple!
23 Hei olaꞌ naeꞌ soꞌal Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen, te taꞌo bee de milena-langga Hohoro-lalaneꞌ naa ra, ma miꞌimamaeꞌ Lamatuaꞌ taꞌo naa?!
Toi qui te fais une gloire d’avoir une loi, tu déshonores Dieu en la transgressant!
24 Te miaꞌ doon, nenesuraꞌ sia Lamatuaꞌ Susura Meu maren oi, “Huu hei atahori Yahudi ra deꞌulaka mara to? Naa de atahori feaꞌ ra akaꞌ raꞌamuti-raꞌamuu Lamatualain nara malolen.”
Car « le nom de Dieu est blasphémé à cause de vous parmi les nations », comme dit l’Ecriture.
25 Hei atahori Yahudi ra musi sunat tungga Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen, to? Naa dadꞌi bukti oi, hei mana miꞌena hak simbo Lamatuaꞌ hehelu-fufulin. Te mete ma hei milena-langga neu Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen, Lamatuaꞌ nda simbo nggi sa. Hei dadꞌi onaꞌ atahori nda Yahudi sa, ma onaꞌ atahori nda feꞌe nenesunat sa.
La circoncision est utile, il est vrai, si tu observes la Loi; mais si tu transgresses la Loi, tu n’es plus, avec ta circoncision, qu’un incirconcis.
26 Dꞌuꞌa matalolole! Huu mete ma atahori nda nenesunat sa, tao tungga Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen, dei fo Lamatuaꞌ simbo e, onaꞌ atahori Yahudi nenesunat ena, to?
Si donc l’incirconcis observe les préceptes de la Loi, son incirconcision ne sera-t-elle pas réputée circoncision?
27 De besa-bꞌesa, o! Te mete ma atahori nda Yahudi fo nda nenesunat sa, tao tungga Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen, na ara ratudꞌu saa? Ara ratudꞌu hei sala mara rae, hei atahori Yahudi mana nenesunat ra, milena-langga Lamatuaꞌ Hohoro-lalanen, mae hei toꞌu Hohoro-lalaneꞌ naa ra eniꞌ a lele uluꞌ a.
Bien plus, l’homme incirconcis de naissance, s’il observe la Loi, te jugera, toi qui, avec la lettre de la Loi et la circoncision, transgresses la Loi.
28 Afiꞌ duꞌa mae, atahori mana dadꞌi baꞌi Abraham tititi-nonosin, ma nenesunat sia rou nara ena, na, naa mana tao e dadꞌi Lamatuaꞌ atahorin tebꞌe ena. Hokoꞌ!
Le vrai Juif, ce n’est pas celui qui l’est au dehors, et la vraie circoncision, ce n’est pas celle qui paraît dans la chair.
29 Mana tebꞌe-tebꞌeꞌ dadꞌi Lamatuaꞌ atahorin, naeni atahori mana maloleꞌ ro Lamatuaꞌ. Te sunat matetuꞌ a, mana tao atahori dadꞌi Lamatuaꞌ anan, nda bukti siaꞌ a rouꞌ sa, te bukti sia ralaꞌ fo Lamatuaꞌ Dula-dalen taoꞌ a. Lamatuaꞌ koa atahori mataꞌ naa ra, te atahori nda koa se sa.
Mais le Juif, c’est celui qui l’est intérieurement, et la circoncision, c’est celle du cœur, dans l’esprit, et non dans la lettre: ce Juif aura sa louange, non des hommes, mais de Dieu.

< Roma 2 >