< 1 Korintus 14 >

1 Tao mihereꞌ fo esa sue-lai esa sia basa dalaꞌ ra. Huu nda hambu dalaꞌ laen manaseliꞌ lenaꞌ sa. Sangga dalaꞌ fo Lamatualain Dula-dalen fee nggi koasa ma babꞌanggi-babꞌaꞌeꞌ fo ama bisa tao dala-dala maloleꞌ. Boe ma malolen, naeni mete ma ama hambu babꞌanggi-babꞌaꞌeꞌ fo dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin.
Recherchez la charité. Aspirez néanmoins aux dons spirituels, mais surtout à celui de prophétie.
2 Huu mete ma atahori hambu babꞌanggi-babꞌaꞌeꞌ fo dui-bꞌengga pake dedꞌeat laen, Lamatualain Dula-dalen fee ne koasa fo nafadꞌe dalaꞌ feꞌe mana maꞌafuniꞌ. Ana nda olaꞌ no atahori laen sa, te ana olaꞌ noꞌ a Lamatualain. Nda hambu atahori mana raꞌabꞌue sia naa, rahine atahori naa oꞌolan sa.
En effet, celui qui parle en langue ne parle pas aux hommes, mais à Dieu, car personne ne le comprend, et c’est en esprit qu’il dit des mystères.
3 Te mete ma atahori hambu babꞌanggi-babꞌaꞌeꞌ fo dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin, ana helu-fuli neu basa atahori mana sia naa ra. Ana nafefela atahori ra nemeheren neu Lamatualain, tao manggatee rala nara, boe ma tao namahoꞌo mana susa-sonaꞌ ra.
Celui qui prophétise au contraire, parle aux hommes, les édifie, les exhorte, les console.
4 Atahori mana olaꞌ nendiꞌ dedꞌeat laen, tao maꞌadꞌere a aon. Te atahori mana olaꞌ dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin, ana tao maꞌadꞌere basa atahori mana maꞌabꞌueꞌ ra, naa fo basa atahori saraniꞌ dadꞌi maꞌadꞌere lenaꞌ.
Celui qui parle en langue s’édifie lui-même; celui qui prophétise édifie l’Eglise [de Dieu].
5 Au hiiꞌ a basa hei olaꞌ mendiꞌ dedꞌeat laen. Te au hii lenaꞌ fai, mete ma hei olaꞌ dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin. Huu atahori mana olaꞌ dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin, nggunan lenaꞌ mia atahori mana olaꞌ nendiꞌ a dedꞌeat laen. Mete ma hita olaꞌ tendiꞌ dedꞌeat laen, naa maloleꞌ boe, sadꞌi hambu atahori rafadꞌe rahine dedꞌeat naa sosoan. No taꞌo naa, hehelu-fufuliꞌ a boe tao basa atahori saraniꞌ ra basa se rahine.
Je désire que vous parliez tous en langues, mais encore plus que vous prophétisiez; car celui qui prophétise est plus grand que celui qui parle en langues, à moins que ce dernier n’interprète ce qu’il dit, pour que l’Eglise en reçoive de l’édification.
6 Toronoo susue nggara, e! Duꞌa sobꞌa dalaꞌ ia. Onaꞌ au uma sia hei e, fo au olaꞌ endiꞌ dedꞌeat fo ama nda mihine sa, hei hambu onton saa? Nda hambu sa, to? Te mete ma au olaꞌ o nggi, malole lenaꞌ mete ma au dui-bꞌengga Lamatualain hihii-nanaun. Malole lenaꞌ au utudꞌu dalaꞌ fo maꞌahulun nda feꞌe manggareloꞌ sa. Malole lenaꞌ au tulun hei fo mihine dalaꞌ ra no maloleꞌ lenaꞌ fai. Malole lenaꞌ au fee nesenenedꞌaꞌ soꞌal Lamatualain Dedꞌea-oꞌolan. Malole lenaꞌ au unori nggi. Naa, feꞌe naꞌena ngguna soaꞌ neu nggi, to?
Voyons, frères, de quelle utilité vous serais-je, si je venais à vous parlant en langues, et si je ne vous parle pas par révélation, ou par science, ou par prophétie, ou par doctrine?
7 Onaꞌ naa boe no sudꞌi a saa mana maliiꞌ ra. Ara nda masodꞌaꞌ sa, ma ara tao liiꞌ mataꞌ-mataꞌ. Pake sulin do, sasando do, gitar, te mete ma nda ubꞌa not na sa, na neꞌo atahori nda bisa rahine oi naꞌaminaꞌ sosodꞌat bee sa boe, to?
Si les objets inanimés qui rendent un son, comme une flûte ou une harpe, ne rendent pas des sons distincts, comment connaîtra-t-on ce qui est joué sur la flûte ou sur la harpe?
8 Mete ma tao tarompet liin sambu-sambu na, taꞌo bee fo soldꞌadꞌu ra rena ma bubꞌuluꞌ fo rahehere reu ratati? Hokoꞌ, to?
Et si la trompette rend un son confus, qui se préparera au combat?
9 Hei o onaꞌ naa boe. Mete ma hei olaꞌ mendiꞌ dedꞌeat laen, do olaꞌ mendiꞌ a dedꞌeat fo atahori nda rahine no matetuꞌ sa, naa onaꞌ hei olaꞌ mo anin. Parsumaꞌ a, huu atahori nda rahine masud ma sa!
De même vous, si vous ne faites pas entendre avec la langue une parole distincte, comment saura-t-on ce que vous dites? Vous parlerez en l’air.
10 Hambu dedꞌeat mataꞌ hetar sia raefafoꞌ ia. Dedꞌeat ra esa-esaꞌ no eni sosoa-ndandaan!
Quelque nombreuses que puissent être dans le monde les diverses langues, il n’en est aucune qui consiste en sons inintelligibles.
11 Te mete ma au nda uhine atahori laen dedꞌeat na sa, naa nda naꞌena sosoan saa fee au sa boe. Au nda uhine se sa, ma ara o nda rahine au sa boe. Hai esa mo esa dadꞌi onaꞌ atahori fuiꞌ ra.
Si donc j’ignore la valeur du son, je serai un barbare pour celui qui parle, et celui qui parle sera un barbare pour moi.
12 Hei o onaꞌ naa boe. Hei nau hambu koasa ma babꞌanggi-babꞌaꞌeꞌ mia Lamatualain. Naa malole. Te malole lenaꞌ hei tao mihereꞌ fo hambu koasa no babꞌanggi-babꞌaꞌeꞌ fo ama bisa pake fo tulun tao maꞌadꞌereꞌ neu atahori saraniꞌ hetar!
De même vous aussi, puisque vous aspirez aux dons spirituels, que ce soit pour l’édification de l’Eglise que vous cherchiez à en avoir abondamment.
13 Dadꞌi atahori mana olaꞌ nendiꞌ dedꞌeat laen, malole lenaꞌ hule-oꞌe noꞌe Lamatualain fee ne babꞌanggi-babꞌaꞌeꞌ fo bisa nafadꞌe dedꞌeat laen naa sosoan.
C’est pourquoi, que celui qui parle en langue prie pour obtenir le don d’interpréter.
14 Mete ma au hule-oꞌe endiꞌ dedꞌeat laen, au hule-oꞌe siaꞌ a rala ngga, te nda uhine ae au olaꞌ saa sa boe.
Car si je prie en langue, mon esprit est en prière, mais mon intelligence demeure sans fruit.
15 Dadꞌi malolen, au tao taꞌo bee? Au pake ruꞌa se, te esa-esaꞌ no fain. Au ae hule-oꞌe endiꞌ a rala ngga. Ma au o ae hule-oꞌe endiꞌ dedꞌea-oꞌolaꞌ fo uhineꞌ a. Au ae koa-kio sia rala ngga neu Lamatualain endiꞌ sosodꞌa koa-kioꞌ. Boe ma au o bisa sodꞌa sosodꞌat endiꞌ dedꞌeat fo uhineꞌ a.
Que faire donc? Je prierai avec l’esprit, mais je prierai aussi avec l’intelligence; je chanterai avec l’esprit, mais je chanterai aussi avec l’intelligence.
16 Huu mete ma ho pake dedꞌeat laen fo koa-kio Lamatualain mia rala ma, ma hambu atahori sia naa nda nahine dalaꞌ naa ra sa, taꞌo bee fo ana bisa ralaꞌ sa no nggo? Leleꞌ ho moꞌe makasi mbali Lamatualain mendiꞌ dedꞌeat laen, taꞌo bee fo ana naꞌahei no nggo nae, “Naa, tebꞌe!” Nda bisa sa, to? Huu nda nahine dedꞌeam sa.
Autrement, si tu rends grâces avec l’esprit, comment celui qui est dans les rangs de l’homme du peuple répondra-t-il « Amen! » à ton action de grâces, puisqu’il ne sait pas ce que tu dis?
17 Ho bisa moꞌe makasi mbali Lamatualain taꞌo naa. Te naa nda tao maꞌadꞌere atahori laen ralan sa.
Ton hymne d’action de grâces est sans doute fort beau; mais lui n’en est pas édifié.
18 Mbei ma hei nda bubꞌuluꞌ sa, te au olaꞌ endiꞌ dedꞌeat laen lenaꞌ basa nggi. Au oꞌe makasi mbali Lamatualain, huu Ana tao au bisa olaꞌ taꞌo naa.
Je rends grâces à [mon] Dieu de ce que je parle en langues plus que vous tous;
19 Te mete ma atahori mamahereꞌ ra raꞌabꞌue, malole lenaꞌ au olaꞌ endiꞌ a dedꞌeat eꞌekuꞌ dekeꞌ limaꞌ a, mana tao se bisa rahine, fo au unori se, afiꞌ losa au olaꞌ loa-naruꞌ endiꞌ dedꞌeat laen, ma pake dedꞌeat mana leꞌu-loloꞌ, fo ara nda rahine.
mais, dans l’Eglise, j’aime mieux dire cinq paroles avec mon intelligence, afin d’instruire aussi les autres, que dix mille paroles en langue.
20 Toronoo susue nggara e! Mete ma hei nau mihine sobꞌa dalaꞌ sa, na hei musi minori dudꞌuꞌa onaꞌ atahori lasiꞌ ra. Afiꞌ dudꞌuꞌa onaꞌ anadikiꞌ ra! Te neu dala deꞌulakaꞌ, hei musi onaꞌ anadikiꞌ, nda mana nahine tao dala deꞌulakaꞌ ra sa, huu rala nara meuꞌ.
Frères, ne soyez pas des enfants sous le rapport du jugement; mais faites-vous enfants sous le rapport de la malice, et, pour le jugement, soyez des hommes faits.
21 Sia Lamatualain Susura Meumaren, nenesuraꞌ oi: “Hita Lamatuan olaꞌ nae, ‘Au ae pake atahori mana olaꞌ nendiꞌ dedꞌeat laen ra, fo Au olaꞌ fee neu atahori nusa Israꞌel. Te mae au olaꞌ taꞌo bee boe o, ara nda nau rena Au sa.’”
Il est écrit dans la Loi: « C’est par des hommes d’une autre langue et par des lèvres étrangères que je parlerai à ce peuple, et même ainsi ils ne m’écouteront pas, dit le Seigneur. »
22 Huu naa, hei mita, mete ma atahori olaꞌ rendiꞌ dedꞌeat laen, naa dadꞌi tanda fee atahori nda feꞌe ramahere Lamatuaꞌ sa, fo rita koasa Na. Naa nda tulun atahori mana ramahere ena neu Lamatuaꞌ sa. Te mete ma atahori olaꞌ dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin, naa tulun atahori mana ramahere ena neu E. Naa nda tulun atahori mana nda feꞌe ramahere neu E sa.
C’est donc que les langues sont un signe, non pour les croyants, mais pour les infidèles; la prophétie, au contraire, est un signe, non pour les infidèles, mais pour les croyants.
23 Mete ma basa hei miꞌibꞌue, ma basa nggi olaꞌ mendiꞌ dedꞌeat laen-laen, ma atahori nda feꞌe mamahereꞌ ra sa, do atahori mana nda feꞌe nahine dalaꞌ ia ra sa, masoꞌ sia taladꞌa mara ena, na dei fo ara duꞌa taꞌo bee? Tantu ara rae, “Atahori mana sia ia ra ramulu ena!”
Si donc, l’Eglise entière se trouvant réunie en assemblée, tous parlent en langues, et qu’il survienne des hommes non initiés ou des infidèles, ne diront-ils pas que vous êtes des fous?
24 Onaꞌ itaꞌ basa hei ola-olaꞌ dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin, ma atahori nda feꞌe namahere sa, do atahori nda feꞌe nahine dalaꞌ ia ra sa, ara masoꞌ risiꞌ hei taladꞌa mara. Tantu atahori naa nae rena saa fo hei ola-olaꞌ naa. Dadꞌi saa fo hei olaꞌ naa, natudꞌu sala-kilu nara, de ana nau paresaꞌ masodꞌan no lutuꞌ-leloꞌ.
Mais si tous prophétisent, et qu’il survienne un infidèle ou un homme non initié, il est convaincu par tous, il est jugé par tous,
25 Boe ma dala-dalaꞌ deꞌulakaꞌ fo ana naꞌafuniꞌ sia ralan, dei fo tabuka fo basa atahori rahine. Basa ma atahori naa sendeꞌ lululanggan mbali Lamatualain nae, “Wee! Lamatualain sia taladꞌa mara ena!”
les secrets de son cœur sont dévoilés, de telle sorte que, tombant sur sa face, il adorera Dieu, et publiera que Dieu est vraiment au milieu de vous.
26 Dadꞌi toronoo susue nggara, e! Leleꞌ hei miꞌibꞌue, atahori esa-esaꞌ no babꞌanggi-babꞌaꞌen. Ruma sodꞌa sosodꞌa koa-kio Lamatualain. Ruma ranori atahori soꞌal Lamatuaꞌ. Ruma fai rafadꞌe dalaꞌ mana mia Lamatualain, fo maꞌahulun feꞌe mana maꞌafuniꞌ a. Ruma olaꞌ rendiꞌ dedꞌeat laen. Boe ma ruma fai bisa rafadꞌe dedꞌeat naa sosoan. Basa dalaꞌ naa ra, ara musi tao fo tao maꞌadere atahori laen ra nemeheren.
Que faire donc, mes frères? Lorsque vous vous assemblez, tel d’entre vous a un cantique, tel une instruction, tel une révélation, tel un discours en langue, tel une interprétation, que tout se passe de manière à édifier.
27 Mete ma hambu ruma hiiꞌ a olaꞌ rendiꞌ dedꞌeat laen, na naa malole. Te itaꞌ atahori rua do telu o, dai ena. Nda parlu atahori hetar sa. Esa olaꞌ basa, dei fo esa olaꞌ fai. Boe ma musi hambu atahori mana bisa nafadꞌe sira dedꞌean sosoan.
Si l’on parle en langue, que ce soient chaque fois deux ou trois au plus, chacun à son tour, et qu’il y ait un interprète;
28 Mete ma nda hambu atahori bisa nafadꞌe dedꞌeat naa sosoan sa, na, afiꞌ olaꞌ mendiꞌ dedꞌeat laen sia atahori hetar matan. Hela fo ara olaꞌ onaꞌ naa siaꞌ a rala nara. Sira o bisa olaꞌ ro Lamatualain onaꞌ naa boe.
s’il n’y a pas d’interprète, qu’on se taise dans l’assemblée et qu’on se parle à soi-même et à Dieu.
29 Leleꞌ ama miꞌibꞌue, mae atahori rua do telu o olaꞌ rafadꞌe Lamatualain hehelu-fufulin. Laen ra musi timba-tai malolole oꞌola nara.
Pour les prophètes, qu’il y en ait deux ou trois à parler, et que les autres jugent;
30 Te mete ma Lamatualain natudꞌu fo mihine dalaꞌ sa dalahulun feꞌe maꞌafuniꞌ, fee neu atahori esa mana endoꞌ rena sia naa, atahori naa musi nafadꞌe hehelu-fufuliꞌ na neu basa mana sia naa ra. Boe ma atahori mana olaꞌ sia mataꞌ musi naloeꞌ, fo fee kakaꞌeꞌ neu atahori mana feꞌe nema rena mia Lamatualain, fo ana olaꞌ.
et si un autre, qui est assis, a une révélation, que le premier se taise.
31 Matetun, basa hei bisa dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin. Te helaꞌ atahori esa olaꞌ dei, dei fo feꞌe fee nonoon ena. No taꞌo naa, basa atahori bisa rena, basa se bisa ranori, ma ara bisa medꞌa rala nara boe manggatee lenaꞌ fai.
Car vous pouvez tous prophétiser l’un après l’autre, afin que tous soient instruits et que tous soient exhortés.
32 Misinedꞌa te, atahori mana olaꞌ dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin, musi nauli nahine aon. Boe ma, esa bisa nahani esa, ma laen ra raꞌatataaꞌ rala aon.
Or les esprits des prophètes sont soumis aux prophètes,
33 Te sia Lamatualain nda hambu nemue-neanggiꞌ sa. Basaꞌ e nenelinu-afiꞌ no maloleꞌ. Sia bee-bꞌee, mete ma atahori mamahereꞌ ra raꞌabꞌue, eni onaꞌ ia:
car Dieu n’est pas un Dieu de désordre, mais de paix. Comme cela a eu lieu dans toutes les Eglises des saints,
34 Inaꞌ ra musi endoꞌ nee-nee. Sira afiꞌ olaꞌ naeꞌ. Musi tao rerenaꞌ neu malangga nara. Huu Lamatualain Hohoro-lalanen olaꞌ naꞌo naa boe, to?
que vos femmes se taisent dans les assemblées, car elles n’ont pas mission de parler; mais qu’elles soient soumises, comme le dit aussi la Loi.
35 De mete ma inaꞌ ruma rae ratane dalaꞌ esa, na, hela fo baliꞌ na natane siaꞌ a saon. Te mete ma inaꞌ ra ramue-raanggi sia ume hule-oꞌeꞌ a, naa tao neꞌemamaeꞌ a!
Si elles veulent s’instruire sur quelque point, qu’elles interrogent leurs maris à la maison; car il est malséant à une femme de parler dans une assemblée.
36 Hei dudꞌuꞌa mara ona bee? Huu Lamatualain Dedꞌea-oꞌolan nda nema mia nggi sa! Boe ma Dedꞌea-oꞌolan nda fee neuꞌ a hei mana sia kota Korintus sa! Dudꞌuꞌa malolole dei!
Est-ce de chez vous que la parole de Dieu est sortie? ou est-ce à vous seuls qu’elle est parvenue?
37 Mete ma hambu atahori sa nae eni bisa dui-bꞌengga nala Lamatualain hehelu-fufulin, do, duꞌa oi eni simbo koasa mia Lamatualain Dula-dalen, na, eni mesaꞌ ne bubꞌuluꞌ, au mana suraꞌ dalaꞌ naa fee neu nggi na, hohoro-lalaneꞌ naa nda mia au sa, te parendaꞌ naa mia Yesus, hita Lamatuan.
Si quelqu’un croit être prophète ou riche en dons spirituels, qu’il reconnaisse que ces choses que je vous ai écrites sont des commandements du Seigneur.
38 Mete ma hambu atahori nda nau simbo dalaꞌ ia ra sa, na, ama afiꞌ simbo e boe.
Et s’il veut l’ignorer, qu’il l’ignore.
39 Toronoo susue nggara, e! Tao mihere no maꞌadꞌereꞌ fo hambu koasa dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin. Boe ma afiꞌ ena-ai atahori mae, sudꞌi boe olaꞌ mendiꞌ dedꞌeat laen fai.
Ainsi donc, mes frères, aspirez au don de prophétie, et n’empêchez pas de parler en langue.
40 Dadꞌi mete ma hei miꞌibꞌue, na, milalao basa dalaꞌ ia ra no matetuꞌ, tungga ndoon. Dalaꞌ esa laoꞌ dei, dei fo laen ra tungga. Milalao basa dalaꞌ ra no maloleꞌ. Afiꞌ mimue-mianggi.
Mais que tout se fasse avec bienséance et avec ordre.

< 1 Korintus 14 >