< 1 Korintus 13 >

1 Onaꞌ au bisa ola-olaꞌ basa dedꞌeat mataꞌ-mataꞌ, atahori dedꞌeat na do, dedꞌeat mia Lamatualain ate nara sia sorga do, te mete ma au nda uꞌena susueꞌ mbei sa boe na, eni onton na saa? Au oꞌola ngga naa, rouꞌ, onaꞌ meꞌo akaꞌ naliiꞌ a, do darom mana nalii nduꞌu-nduꞌu te rouꞌ.
Quand je parlerais les langues des hommes et des anges, si je n’ai pas la charité, je suis un airain qui résonne ou une cymbale qui retentit.
2 Onaꞌ au hambu babꞌanggiꞌ-babꞌaꞌeꞌ fo dui-bꞌengga Lamatualain hehelu-fufulin neu atahori nara, ma bubꞌuluꞌ basa rasia ra, ma uhine basa atahori mahineꞌ ra dalan, ma mete ma nemehere ngga neu Lamatualain manggateeꞌ losa au bisa laliꞌ leteꞌ ra, te nda uꞌena susueꞌ mbei sa boe, eni nggunan saa? Basa saa fo au taoꞌ naa ra, nda naꞌena ngguna saa sa boe.
Quand j’aurais le don de prophétie, que je connaîtrais tous les mystères, et que je posséderais toute science; quand j’aurais même toute la foi, jusqu’à transporter des montagnes, si je n’ai pas la charité, je ne suis rien.
3 Mete ma au seo basa hata-heto ngga ra, fo banggi fee neu atahori mana tudꞌa-loloeꞌ ra, do fee ao ngga dadꞌi tutunu-hohotuꞌ, te au nda uꞌena susueꞌ mbei sa boe, eni nggunan saa? Au nda uꞌena netehuuꞌ fo soꞌu-soꞌu ao ngga sa boe. Naa parsumaꞌ a! Nda onton saa sa boe.
Quand je distribuerais tous mes biens pour la nourriture des pauvres, quand je livrerais mon corps aux flammes, si je n’ai pas la charité, tout cela ne me sert de rien.
4 Huu susueꞌ naa, maloleꞌ. Susueꞌ naa, naꞌamamateꞌ ralan. Nda mana horo-mbala sa. Nda soꞌu-soꞌu aon sa. Nda mana koaoꞌ sa.
La charité est patiente, elle est bonne; la charité n’est pas en vieuse, la charité n’est pas inconsidérée, elle ne s’enfle pas d’orgueil;
5 Nda mana nggurudauꞌ sa. Nda mana nau mesaꞌ ne nasenggiꞌ sa. Nda losaꞌ na namanasa sa. Nda mana nambedꞌa ralaꞌ sa.
elle ne fait rien d’inconvenant, elle ne cherche pas son intérêt, elle ne s’irrite point, elle ne tient pas compte du mal;
6 Ana hiiꞌ a no dala ndoo-tetuꞌ. ma nda nau dala nda matetuꞌ sa.
elle ne prend pas plaisir à l’injustice, mais elle se réjouit de la vérité;
7 Susueꞌ naa, neꞌetataaꞌ sia sususaꞌ. Susueꞌ naa, nemehere nekendooꞌ a. Susueꞌ naa, nemehena nekendooꞌ a nae, dei fo basa dadꞌi maloleꞌ. Susueꞌ naa, neꞌetataaꞌ nekendooꞌ a.
elle excuse tout, elle croit tout, elle espère tout, elle supporte tout.
8 Susueꞌ nda naloeꞌ sa. Te saa fo Lamatualain mana ola-ola nara dui-bꞌenggaꞌ naa, dodꞌoo te nda parlu sa ena. De mete ma atahori olaꞌ rendiꞌ dedꞌeat mataꞌ-mataꞌ, dodꞌoo te nda parlu sa ena. Ma mete ma saa fo atahori mahineꞌ ra bubꞌuluꞌ, dodꞌoo te nda naꞌena ngguna saa sa ena boe.
La charité ne passera jamais. S’agit-il des prophéties, elles prendront fin; des langues, elles cesseront; de la science, elle aura son terme.
9 Leleꞌ ia, hita tahine mbeiꞌ a. Mete ma hita dadꞌi Lamatualain mana ola-olan, hita tafadꞌe akaꞌ dala nda feꞌe manadaiꞌ sa.
Car nous ne connaissons qu’en partie, et nous ne prophétisons qu’en partie;
10 Te losa fain, dei fo basaꞌ e dadꞌi manadaiꞌ. Leleꞌ naa, dala-dala nda manadaiꞌ ra sa, nda raꞌena ngguna sa ena.
or, quand sera venu ce qui est parfait, ce qui est partiel prendra fin.
11 Conto onaꞌ ia: leleꞌ au feꞌe anadikiꞌ, au ola-olaꞌ onaꞌ anadikiꞌ ra ola-olaꞌ. Au dudꞌuꞌa onaꞌ anadikiꞌ ra dudꞌuꞌa boe. Te leleꞌ ia au uꞌumoko ena. Naeni de au nda tao ao ngga onaꞌ anadikiꞌ sa ena.
Lorsque j’étais enfant, je parlais comme un enfant, je pensais comme un enfant, je raisonnais comme un enfant; lorsque je suis devenu homme, j’ai laissé là ce qui était de l’enfant.
12 Conto laen fai: leleꞌ ia, hita hambu tita mbei ena, te nda feꞌe manggareloꞌ sa, onaꞌ mete rendiꞌ doma mana fanggiꞌ. Te dodꞌoo dei fo basa e dadꞌi manggareloꞌ boe. Hita tita nandaa onaꞌ sia mata tara. Leleꞌ ia au uhine mbeiꞌ a. Te dodꞌoo dei fo au uhine basaꞌ e, onaꞌ Lamatualain nahine basaꞌ e soꞌal au ao masodꞌa ngga.
Maintenant nous voyons dans un miroir, d’une manière obscure, mais alors nous verrons face à face; aujourd’hui je connais en partie, mais alors je connaîtrai comme je suis connu.
13 Dadꞌi leleꞌ ia, hita musi tao dalaꞌ telu mana naꞌataaꞌ nakandoo. Naeni: ata musi tamahere takandoo neu Lamatualain; ata musi tamahena takandoo tae, dei fo Ana nauli basaꞌ e dadꞌi maloleꞌ; boe ma ata musi esa sue-lai esa takandoo. Mia dala kateluꞌ ia ra, manaseliꞌ a, naeni susueꞌ. Huu susueꞌ a maloleꞌ lenaꞌ mia basa e.
Maintenant ces trois choses demeurent: la foi, l’espérance, la charité; mais la plus grande des trois c’est la charité.

< 1 Korintus 13 >