< Ezequiel 17 >

1 Y fue palabra de Jehová a mí, diciendo:
I puta mai ano te kupu a Ihowa ki ahau; i mea,
2 Hijo del hombre, propón una figura, y compón una parábola a la casa de Israel;
E te tama a te tangata, whakaaria atu he paki, korerotia atu he kupu whakarite ki te whare o Iharaira;
3 Y dirás: Así dijo el Señor Jehová: Una grande águila, de grandes alas, y de luengos miembros, llena de pluma de diversos colores vino al Líbano, y tomó el cogollo del cedro.
Mea atu, Ko te kupu tenei a te Ariki, a Ihowa; He ekara nui, he nui nga parirau, he roroa nga hou, kapi tonu i te huruhuru, he mea kotingotingo, i haere mai ia ki Repanona, tangohia ana e ia te kauru rawa o te hita.
4 Arrancó el principal de sus renuevos, y trájolo a la tierra de mercaderes, y púsolo en la ciudad de los negociantes.
Katohia ana e ia te pito o ona manga ngawari, kawea ana ki te whenua hokohoko, waiho iho e ia i te pa o nga kaihokohoko.
5 Y tomó de la simiente de la tierra, y púsola en un campo bueno para sembrar, plantóla junto a grandes aguas, púsola como un sauce.
I tikina ano e ia etahi o nga purapura o te whenua, whakatokia iho e ia ki te mara hua, kawea ana e ia ki te taha o nga wai maha, whakatokia ana ano he wirou.
6 Y reverdeció, e hízose una vid de mucha rama, baja de estatura, que sus ramas la miraban, y sus raíces estaban debajo de ella: así que se hizo una vid, e hizo sarmientos, y echó mugrones.
A ka tupu taua mea, he waina papaku e torotoro ana, ko ona manga i anga atu ki a ia, a ko ona pakiaka i raro i a ia: na ka whakawaina, ka tupu ona manga, a ka totoro ona peka.
7 Y fue otra grande águila, de grandes alas, y de muchas plumas; y he aquí que esta vid juntó cerca de ella sus raíces, y extendió hacia ella sus ramos, para ser regada de ella por los surcos de su plantación.
Na tera ano tetahi atu ekara nui, he nunui nga parirau, a he maha nga huruhuru: na i piko atu nga pakiaka o te waina nei ki a ia, i toro atu ona manga ki a ia i nga wahi i whakatokia ai, kia whakamakukutia ai e ia.
8 En un buen campo junto a muchas aguas fue plantada, para que hiciese ramos, y llevase fruto, y para que fuese vid fuerte.
He mea whakato ia ki te mara pai ki te taha o nga wai maha, kia tupu ai he manga, kia hua ai he hua, kia tino pai ai taua waina.
9 Dí: Así dijo el Señor Jehová: ¿Será prosperada? ¿No arrancará sus raíces, y destruirá su fruto, y secarse ha? Todas las hojas de su verdura secará, y, no con gran brazo, ni con mucha gente, arrancándola de sus raíces.
Mea atu koe, Ko te kupu tenei a te Ariki, a Ihowa, E tupu ranei? e kore ianei e hutia atu e ia ona pakiaka? e kore ianei e tapahia ona hua, e maroke ai, e maroke ano ai ona rau katoa e pihi ana; ahakoa kahore e nui te ringa, e nui ranei te iwi he i huaranga?
10 Y he aquí que ella está plantada: ¿será prosperada? ¿Cuándo el viento solano la tocare, no se secará del todo? En los surcos de su verdura se secará.
Ae ra, na, i te mea kua whakatokia, e tupu ranei? e kore ianei e maroke rawa ina pa te hau marangai ki a ia? ka maroke ano i te tupuranga i pihi ai.
11 Y fue palabra de Jehová a mí, diciendo:
I puta mai ano te kupu a Ihowa ki ahau, i mea,
12 Di ahora a la casa rebelde: ¿No habéis entendido que significan estas cosas? Dí: He aquí que el rey de Babilonia vino a Jerusalem, y tomó tu rey y sus príncipes, y trájolos consigo en Babilonia.
Tena, mea atu ki te whare whakakeke, Kahore ranei koutou e mohio ki te tikanga o enei mea? mea atu, Nana, i tae mai te kingi o Papurona ki Hiruharama, a tangohia ana e ia to reira kingi, o reira rangatira, kawea ana ki Papurona;
13 Y tomó de la simiente del reino, e hizo con él alianza, y trájole el juramento; y tomó los fuertes de la tierra,
Na i mau ia ki te uri kingi, whakaritea ana he kawenata ki a ia; i whakaoatitia ano ia e ia, a mauria atu ana ano e ia te hunga nunui o te whenua;
14 Para que el reino fuese abajado, y no se levantase: mas que guardase su alianza, y estuviese en ella.
Kia tutua ai tona kingitanga, kia kaua ai e ara ake ki runga, engari he turanga mona ko te pupuri i tana kawenata.
15 Y rebeló contra él enviando sus embajadores en Egipto, para que le diese caballos, y mucha gente. ¿El que estas cosas hizo, será prosperado? ¿escapará? ¿Y él que rompió la alianza, podrá huir?
Heoi whakakeke ana ia ki a ia, unga ana e ia ana karere ki Ihipa kia homai etahi hoiho ki a ia, me etahi tangata, he tini. E tika ranei tana? e mawhiti ranei te kaimahi o enei mea? e whakataka ranei e ia te kawenata, a mawhiti ake?
16 Vivo yo, dijo el Señor Jehová, que en medio de Babilonia morirá: en el lugar del rey, que le hizo reinar, cuyo juramento menospreció, y cuya alianza con él hecha rompió.
E ora ana ahau, e ai ta te Ariki, ta Ihowa, ina, i te wahi ano o te kingi nana nei ia i whakakingi, nana nei te oati i whakahaweatia e ia, nana nei te kawenata i whakataka e ia, i tona taha ano i waenganui o Papurona ka mate ia.
17 Y no con grande ejército, ni con mucha compañía hará con él Faraón en la batalla, fundando baluarte, y edificando bastiones, para cortar muchas vidas.
Na e kore a Parao me tana ope nui, me tona huihui nui, e whai wahi ki a ia i te whawhai, ina whakahauputia ake e ratou he pukepuke, hanga ranei he taumaihi, e hatepea atu ai nga tangata tokomaha.
18 Y menospreció el juramento para invalidar el concierto, y he aquí que dio su mano, e hizo todas estas cosas: no escapará.
Kua whakahaweatia hoki e ia te oati, i tana whakatakanga i te kawenata; nana, kua hoatu e ia tona ringa, otiia kua mahia e ia enei mea katoa; e kore ia e mawhiti.
19 Por tanto así dijo el Señor Jehová: Vivo yo, que el juramento mío que menospreció, y mi concierto que invalidó, tornaré sobre su cabeza.
Mo reira ko te kupu tenei a te Ariki, a Ihowa; E ora ana ahau, ina ka utua e ahau ki runga ki tona matenga taku oati i whakahaweatia e ia, me taku kawenata i whakataka e ia.
20 Y extenderé sobre él mi red, y será preso en mi red; y hacerle he venir en Babilonia, y allí estaré a juicio con él, por su rebelión, con que rebeló contra mí.
Ka horahia ano e ahau taku kupenga ki runga ki a ia, a ka mau ia i taku rore, ka kawea ano ia e ahau ki Papurona, ka whakawakia e ahau ki reira mo tona he i he ai ia ki ahau.
21 Y todos sus fugitivos, con todos sus ejércitos, caerán a cuchillo; y los que quedaren, serán esparcidos a todo viento; y sabréis que yo Jehová he hablado.
Na, ko ona whati katoa, i roto i ona ropu katoa, ka hinga i te hoari, ka whakamararatia atu hoki nga morehu ki nga hau katoa; a ka mohio koutou naku, na Ihowa, te kupu.
22 Así dijo el Señor Jehová: Y tomaré yo del cogollo de aquel cedro alto, y ponerlo he: del principal de sus renuevos cortaré un tallo, y plantarlo he yo sobre el monte alto y sublime.
Ko te kupu tenei a te Ariki, a Ihowa, Ka tangohia ano e ahau tetahi wahi o te kauru o te hita tiketike, a ka whakatupuria; ka katohia mai e ahau tetahi mea ngawari i te matamata o ona rara hou, a ka whakatokia ki runga ki te maunga tiketike e pu rero ana ki runga.
23 En el monte alto de Israel lo plantaré, y alzará ramos, y hará fruto; y hacerse ha cedro magnífico, y habitaran debajo de él todas las aves, toda cosa que vuela habitará a la sombra de sus ramos.
Ka whakatokia e ahau ki te maunga tiketike o Iharaira: a ka wana ona manga, ka hua nga hua, a ko te putanga, he hita pai; ka noho hoki nga manu katoa, ia parirau, ia parirau, ki raro i a ia; ka noho ratou ki te taumarumarunga iho o ona manga.
24 Y sabrán todos los árboles del campo, que yo Jehová abajé el árbol sublime, levanté el árbol bajo, hice secar el árbol verde, e hice reverdecer el árbol seco. Yo Jehová hablé, e hice.
A ka mohio nga rakau katoa o te parae, naku, na Ihowa, i whakaiti te rakau tiketike, naku i tiketike ai te rakau papaku; naku i whakamareke te rakau kaiota, naku hoki i tupu ai te rakau maroke: naku, na Ihowa, te kupu, naku ano i mahi.

< Ezequiel 17 >