< Juan 18 >

1 Después que Jesús hubo terminado de hablar, él y sus discípulos cruzaron el arroyo de Cedrón y entraron a un olivar.
Hessa wursi yootidape guye Yesussay bena kaallizaytara Qeedirone geetetza shooba pinidi akakiltte gidoo gelidees.
2 Judas, el traidor, conocía el lugar porque Jesús había ido allí a menudo con sus discípulos.
Yesussayne iza kaallizayti kasseka he gadeyin daroo wode isife shiqiza gish Yesussa aththi immida Y uday he gadeyo kasseka erress.
3 Entonces Judas llevó consigo una tropa de soldados y guardias enviados de parte de los jefes de los sacerdotes y los fariseos. Llegaron al lugar con antorchas, lámparas y armas.
Hessa gish Yuday wotadarata, qeessista halaqatane Farssawistape kitteti yida ashshikarata wursi kaalleththi ekkidi he istti shiqizaso yidees. Izara yida asay paanoose, xoomipenee mashsha toora oykkidi yidees.
4 Jesús sabía todo lo que le iba a pasar. Así que fue a recibirlos y preguntó: “¿A quién buscan ustedes?”
Yesussay ba bolla gakkanaysa wursi erridi yida asako bidi “Oonna koyeti? gides.
5 “¿Eres tú Jesús de Nazaret?” dijeron ellos. “Yo soy”, les dijo Jesús. Judas, el traidor, estaba con ellos.
Istti qasse “Nazireete yesussa koyoos” gida, Izika isttas “Tani izakoo” gidees. Isttas aththi immida yuday isttara isife eqqides.
6 Cuando Jesús dijo “Yo soy”, ellos retrocedieron y cayeron al suelo.
Yesussay “Ta izako” gida mala asati guye ganddigaridi biita bolla kunddida.
7 Entonces él les preguntó nuevamente: “¿A quién buscan?” “¿Eres tú Jesús de Nazaret?” le preguntaron una vez más.
Yesussay ha7ika “Oonna koyeeti?” gidi oychchin istti zaaridi “Nazireete Yesussa koyoos” gida.
8 “Ya les dije que yo soy”, respondió Jesús. “Así que si es a mí a quien buscan, dejen ir a estos que están aquí”.
Izika zaaridi “Tani izako gadiiskkoo, histtkoo inte koyizay tana gidikoo hayti beto bochchofite” gides.
9 Estas palabras cumplieron lo que él había dicho anteriormente: “No he dejado perder a ninguno de los que me diste”.
Hesi haniday “Ta aawawu ne tas immidaytape issadeka ta dhaysabeykee” gida qaalay poleistana malako.
10 Entonces Simón Pedro sacó una espada e hirió a Malco, el siervo del Sumo sacerdote, cortándole la oreja derecha.
Simmoona geetetza phixxirossay giththa mashsha oykkda gish mashsha shohope shodidi issi qeessista halaqa ashshikara dizaysa haythe mashshara padhi yegides. He ashshikaraza sunththi “malkosa” geetetes.
11 Jesús le dijo a Pedro: “¡Guarda esa espada! ¿Crees que no debo beber la copa que mi Padre me ha dado?”
Yesussay qasse phixxirossa “Ne mashsha gede shohon zara gelththa. Nees ta aaway tas immida metoo ushsha ta uyoontta milatizee?” gidees.
12 Entonces los soldados, su comandante y los guardias judíos arrestaron a Jesús y ataron sus manos.
Hessafe guye wootadarati, istta azazizaysinne Ayhudata ashshikarati Yesussa oykkidi qachchida.
13 Primero lo llevaron ante Anás, quien era el suegro de Caifás, el actual Sumo sacerdote.
Koyro he laythas qessistas halaqa gidida qayafaa bollo Haannakko ehaaththaida.
14 Caifás fue el que dijo a los judíos: “Es mejor que muera un solo hombre por el pueblo”.
Qayafaay “Deere gish issadey hayqqiko lo7okko” gidi Ayhudata dulata kase zooridade.
15 Simón Pedro siguió a Jesús, y otro discípulo también lo hizo. Este discípulo era muy conocido por el Sumo sacerdote, y por eso entró al patio del Sumo sacerdote con Jesús.
Simmona geetettiza phixxirossayne Yesussa kaallizaytape issadey yesussa kaallida. He uray qessista halaqa achchan kehi erretidade. Hessa gish Yesussara isife qessista halaqaza gibbe gelides.
16 Pedro tuvo que permanecer fuera, cerca de la puerta. Entonces el otro discípulo, que era conocido del Sumo sacerdote, fue y habló con la criada que cuidaba de la puerta, e hizo entrar a Pedro.
Phixxirossay gidikko penggefe kare baggara eqqdees. Qessista halaqa achchan kehi erretdi Yesussa kaallizaysi yidine penggen diza garadeya phixxirossa gibbe giddo gelththana mala yootdi Pixirosa ekki gelides.
17 La criada le preguntó a Pedro: “¿No eres tú uno de los discípulos de ese hombre?” “¿Yo? No, no lo soy”, respondió.
Pengge naggiza garadeya Phixxirossa “Neka hessa addeza kaalliza asatape issa gidikki?” gadus. Izi qasse “Tani iza kaallizade gidike” gides.
18 Hacía frío y los siervos y guardias estaban junto a una fogata que habían hecho para calentarse. Pedro se les acercó y se quedó allí con ellos, calentándose también.
Wodey meegiza wode gidida gish ooththanchatnne ashshikarati tama eththidi eqoon ho7etes. Pixxirossaykka isttara eqidii ho7es.
19 Entonces el jefe de los sacerdotes interrogó a Jesús sobre sus discípulos y lo que él había estado enseñando.
He wode qeessista halaqay Yesussa iza kaallizayta gishane izi tammarisida tmmirtte gish oychchides.
20 “Yo le he hablado abiertamente a todos”, respondió Jesús. “Siempre enseñé en las sinagogas y en el Templo, donde se reunían todos los judíos. No he dicho nada en secreto.
Yesussayka izas “Ta asa wursos qoonccen yootadas. Ayhudati shiqiza istta wossa keeththan gidinkka Xoossa keeththan tammarisadis; ta qootan haasa7idazii aykoyka deena.
21 Entonces ¿por qué me interrogan? Pregúntenles a las personas que me escucharon lo que les dije. Ellos saben lo que dije”.
Histtin ne tana oychchizay aazee? ta yootshshin siydayta oychcha; ta yootdiysa istti erretes” gides.
22 Cuando él dijo esto, uno de los guardias que estaba cerca le dio una bofetada a Jesús, diciendo: “¿Es esa la manera de hablarle al Sumo sacerdote?”
Yesussay hessa gida mala hen eqida ashshikaratape issay “Qeessista halaqas hayssaththo wosta zaaray” gishe Yesussa shagalan baqqa shayides.
23 Jesús respondió: “Si he dicho algo malo, díganle a todos qué fue lo que dije. Pero si lo que dije estuvo bien, ¿por qué me golpeaste?”
Yesussayka zaaridi “Ta iitta hasa7ida gidiko anne ta gooysa ne markkata; ta yootday likee gidiko tana aazas baqqaz?” gides.
24 Anás lo envió, con las manos atadas, ante Caifás, el Sumo sacerdote.
Hessafe guye Haanay qachchetida mala Yesussa Qeessista halaqa Qayafaakoo yedidees.
25 Mientras Simón Pedro estaba calentándose cerca a la fogata, las personas que estaban allí le preguntaron: “¿No eres tú uno de sus discípulos?” Pedro lo negó y dijo: “No, no lo soy”.
He wode Simmoona geetetza Phixxrossay eqqidii tama ho7ishin hankko asay iza haysoo, ne Yesussa kaallizaytape issa gidikii?” gida. Izika zaaridi “Ta iza kaallizade gidike” giidi kadides.
26 Uno de los siervos del sumo sacerdote, que era familiar del hombre a quien Pedro le había cortado la oreja, le preguntó a Pedro: “¿Acaso no te vi en el olivar con él?”
Kase Pixxrossay iza hayththe qanxxiidayssa dabooy qeessista halaqa ashshikaratape issay “wona ta nena akaakilitesoon isttara dishin beeyabeykkina? gidees.
27 Pedro lo negó una vez más, e inmediatamente un galló cantó.
Pixxrossay qassekka kadides, heraka kutooy wasides.
28 Temprano en la mañana, llevaron a Jesús de donde Caifás hasta el palacio del gobernador romano. Los líderes judíos no entraron al palacio, porque si lo hacían se contaminarían ceremonialmente, y ellos querían estar aptos para comer la Pascua.
Hessafe guye Yesussa Qayahaaththaa keeththafe dere aysiza kawooza gibbe malladoo wonttara ekki bidda. Ayhuda asas pazziga ba77ele dorssa ashsho mizza wode gidida gish bena tunisontta mala giidi malladora dere aysizaysa gibbe gidoo gelibeytena.
29 Entonces Pilato salió a recibirlos. “¿Qué cargos traen en contra de este hombre?” preguntó él.
Hessa gish Philaxoossay gede isttako kezidi “Hayssa addeza inte aazas mootetii?” gidii oychchidees.
30 “Si no fuera un criminal, no lo habríamos traído ante ti”, respondieron ellos.
Istti qasse “Haysi addeezi iita oosonttade gididako nu iza nes aththi immokoko shin” gida
31 “Entonces llévenselo y júzguenlo conforme a la ley de ustedes”, les dijo Pilato. “No se nos permite ejecutar a nadie”, respondieron los judíos.
Philaxossayka “Inte iza ekki bidi inte woga mala pirditee” gidees. Ayhudata aysizayti qasse zaaridi “Nu ass wodhana mala nuus fiqadey immetibeyna” gides
32 Esto cumplía lo que Jesús había dicho acerca de la manera en que iba a morir.
Hessika haniday Yesussay kase isttas izi waani hayqanakoone yoottida qaalay polistana gishshasko.
33 Pilato regresó al palacio del gobernador. Llamó a Jesús y le preguntó: “¿Eres tú el rey de los judíos?”
Philaxoosay qasseka guye gibbe gido gelidi Yesussa xeeygisidi “Ne Ayhudata kawoo?” gidii oychchidees.
34 “¿Se te ocurrió a ti mismo esta pregunta, o ya otros te han hablado de mí?” respondió Jesús.
Yesussaykka zaaridi “Ne hessa gizay nepeyee woykoo hara asatii ta gish nes yoottdoo?” gides.
35 “¿Soy yo un judío acaso?” argumentó Pilato. “Fue tu propio pueblo y también los sumos sacerdotes quienes te trajeron aquí ante mí. ¿Qué es lo que has hecho?”
Philaxoossayka “Ta Ayhuda asee? Nena tas aththi immidayti ne baggatanne qeessista halaqattako; ne ayy ooththadii?” gides.
36 Jesús respondió: “Mi reino no es de este mundo. Si mi reino fuera de este mundo, mis súbditos pelearían para protegerme de los judíos. Pero mi reino no es de aquí”.
Yesussaykka “Ta kawootethi hayssa ha biita bolla gideena, ta kawootethi hayssa ha biita bolla gididakoo Ayhudata dannata kushshen ta kunddoontta mala ta ashshikarati ta gish olistanakoshin. Ta kawootethi gidikoo ha biita bolla gideena” gides.
37 Entonces Pilato preguntó: “¿Entonces eres un rey?” “Tú dices que yo soy un rey”, respondió Jesús. “La razón por la que nací y vine al mundo fue para dar evidencia en favor de la verdad. Todos los que aceptan la verdad, atienden lo que yo digo”.
Philaxoossayka “Histtin ne kawoo?” gides, Yesussay qasse “Tani ne gidaysa mala ee kawoo, ta yeleetidayne ha biitta yiday tuma gish markkatanasko. Tumape gididay wuri ta qaala siyees” gides.
38 “¿Qué es verdad?” preguntó Pilato. Habiendo dicho esto, Pilato regresó afuera, donde estaban los judíos, y les dijo: “Yo no lo encuentro culpable de ningún crimen.
Philaxoossayka “Tumay azee?” gides. Hessafe guye Phiilaxossay namm7enththo Ayhudatako kezzidi “Ta iza bolla ayko bala beyabeyke.
39 Sin embargo, como es costumbre liberar a un prisionero para la fiesta de la Pascua, ¿quieren que libere al rey de los judíos?”
Gido attin kasseka ta intes paziga ba77ele gaalas issi qachcho ass birshiza mala hayssa Ayhudata kawoo intes birshana mala koyeetii?” gides.
40 “¡No, no lo sueltes a él! ¡Preferimos que sueltes a Barrabás!” volvieron a gritar. Barrabás era un rebelde.
Istti gidiko “nus Barbbanne birsha attin hayssa gideena!” giidi wassida. Barbbanney ba hu7es pangga.

< Juan 18 >