< Mateos 22 >

1 Basa ma Yesus olaꞌ no se fai nendiꞌ nekendandaaꞌ nae,
Jésus, prenant la parole, leur parla de nouveau en paraboles, et il dit:
2 “Lamatualain toꞌu parendan naa, onaꞌ maneꞌ sa tao fefeta kakabꞌiꞌ fee ana toun.
« Le royaume des cieux est semblable à un roi qui faisait les noces de son fils.
3 Leleꞌ ara sadꞌia rala fefetas ma, ana denu ate nara reu rafadꞌe atahori nene neroloꞌ ra oi, ‘Ima, te fefetas sangga nae mulai ena.’ Te atahori naa ra nda nau rema sa.
Il envoya ses serviteurs appeler ceux qui avaient été invités aux noces, et ils ne voulurent pas venir.
4 Basa ma, ate ra baliꞌ reu rafadꞌe maneꞌ a. Maneꞌ a rena nala ma ana denu aten laen fai nae, ‘Hei mii mifadꞌe atahori naa ra, fo rema leo, te fefetas nenesadꞌiaꞌ ena. Au tati sapi a ena, ma tunu-nasu ala e maladꞌan seli. Denu se rema raa fefetas leo, huu basaꞌ e nenesadꞌiaꞌ ena.’
Il envoya encore d’autres serviteurs, en disant: Dites aux conviés: Voilà que j’ai préparé mon festin; on a tué mes bœufs et mes animaux engraissés; tout est prêt, venez aux noces.
5 Ate naa ra reu rafadꞌe raꞌo naa. Te atahori nene neroloꞌ ra nda nau taoafiꞌ sa. Ruma osi rala reu, ruma reu sia mamana tao ue-osan nara,
Mais ils n’en tinrent pas compte, et ils s’en allèrent, l’un à son champ, l’autre à son négoce;
6 ma ruma toꞌu rala maneꞌ a ate nara, de poko-paru se losa ara mate.
et les autres se saisirent des serviteurs, et après les avoir injuriés, ils les tuèrent.
7 Rena onaꞌ naa ma, maneꞌ a namanasa nala seli. Basa ma, ana denu soldꞌadꞌu nara reu tati risa atahori mana tati risa ate nara. Basa de, soldꞌadꞌu ra hotu-lalangge hendi nusaꞌ naa losa taa no rae a.
Le roi, l’ayant appris, entra en colère; il envoya ses armées, extermina ces meurtriers et brûla leur ville.
8 Basa ma, maneꞌ a noꞌe nala ate laen nara de nafadꞌe se nae, “Fefeta kakabꞌiꞌ a nenesadꞌiaꞌ ena, te atahori fo au uroloꞌ ra, nda randaa tungga au fefeta ngga sa.
Alors il dit à ses serviteurs: le festin des noces est prêt, mais les conviés n’en étaient pas dignes.
9 Ia na, ama mii sia dala rarameꞌ fo mindaa mo sudꞌiꞌ a se, na moꞌe mendi se.’
Allez donc dans les carrefours, et tous ceux que vous trouverez, invitez-les aux noces.
10 Basa de, ate naa ra lao reu sia dala rarameꞌ ra. Ara randaa ro atahori hetar mia naa, de ro se risiꞌ fefeta kakabꞌiꞌ a. Hambu atahori maloleꞌ ma atahori nda maloleꞌ ra sa rema tao rasofe mamana fefetas a.
Ces serviteurs, s’étant répandus par les chemins, rassemblèrent tous ceux qu’ils trouvèrent, bons ou mauvais; et la salle des noces fut remplie de convives.
11 Basa ma, maneꞌ a nisi mamana fefetas rala neu de mete rereoꞌ fuiꞌ ra. Ma ana nita atahori esa nda pake buꞌa-baꞌu fefetas sa.
Le roi entra pour voir ceux qui étaient à table et ayant aperçu là un homme qui n’était pas revêtu d’une robe nuptiale,
12 Boe ma maneꞌ a natane nae, ‘Hee, toronooꞌ! saa de misiꞌ mamanaꞌ ia, na nda pake bua-baꞌu fefetas saa?’ Te atahori naa titindindii onaꞌ nggoaꞌ e.
il lui dit: Mon ami, comment es-tu entré ici sans avoir une robe de noces? Et cet homme resta muet.
13 Boe ma maneꞌ a parenda ana mana tungga nara nae, paꞌa atahori ia ei-lima nara, fo toꞌu nggari e dea neu. Hela e nggae ma doidꞌoso sia mamana maꞌahatuꞌ naa.’
Alors le roi dit à ses serviteurs: Liez-lui les mains et les pieds, et jetez-le dans les ténèbres extérieures: c’est là qu’il y aura des pleurs et des grincements de dents.
14 Onaꞌ naa boe, Lamatualain narolo atahori hetar, te tengga nala akaꞌ idꞌaꞌ dadꞌi neu Eni atahorin.’
Car il y a beaucoup d’appelés, mais peu d’élus. »
15 Atahori Farisi ra rena rala Yesus olaꞌ naꞌo naa, ma rala haraꞌ fo rae teꞌe-sii ma fua salaꞌ neu E.
Alors les Pharisiens s’étant retirés, se concertèrent pour surprendre Jésus dans ses paroles.
16 Basa ma ara denu ana mana tungga nara reu ro atahori mia Herodes partei politik na, fo reu raselu-bale ro Yesus. Ara koa-boꞌu Yesus rae, “Ama Meser! Hai mihine Amaꞌ ralan ndoos. Amaꞌ nda mana peko-lelekoꞌ ma nda pili-tadꞌa sa. Amaꞌ akaꞌ nanori Lamatualain Hara-liin no matetuꞌ.
Et ils lui envoyèrent quelques-uns de leurs disciples, avec des Hérodiens, lui dire: « Maître, nous savons que vous êtes vrai, et que vous enseignez la voie de Dieu dans la vérité, sans souci de personne; car vous ne regardez pas à l’apparence des hommes.
17 De ia na, hai mae mitane dalaꞌ sa. Tungga hita atoran agama Yahudi na, ata musi bae bea neu mana parenda Roma manen, do afiꞌ?”
Dites-nous donc ce qu’il vous semble: Est-il permis, ou non, de payer le tribut à César? »
18 Te Yesus nahine ara rae teꞌe-sii E, fo Ana olaꞌ labꞌan mana parenda Roma. Boe ma Ana nataa nae, “Memaꞌ hei atahori mana dea-ralaꞌ! Taꞌo bee de hei mae teꞌe-sii Au mendiꞌ soꞌal naa?
Jésus, connaissant leur malice, leur dit: « Hypocrites, pourquoi me tentez-vous?
19 Mitudꞌu sobꞌa Au doi fulaꞌ sa fo atahori bae rendiꞌ neu bea!” Boe ma ara ratudꞌu doi fulaꞌ neu E.
Montrez-moi la monnaie du tribut. » Ils lui présentèrent un denier.
20 Basa ma, Ana natane se nae, “Ia seka mata-aon ia? Ma ia seka naran ia?”
Et Jésus leur dit: « De qui est cette image et cette inscription?
21 Ara rataa rae, “Naa keser, mana parenda Roma mane monaen.” Boe ma Yesus nafadꞌe se nae, “Naa! Mete ma taꞌo naa, hei fee neu mana parenda, saa fo mana parenda hak na. Ma fee neu Lamatualain saa fo Lamatualain hak na.”
— De César, » lui dirent-ils. Alors Jésus leur répondit: « Rendez donc à César ce qui est à César, et à Dieu ce qui est à Dieu. »
22 Rena Ana nataa naꞌo naa, ma basa se titindindii, huu Ana olaꞌ naa ndaa na. Naa de ara nda teꞌe-sii rala E sa. Boe ma ara lao hela E.
Cette réponse les remplit d’admiration, et, le quittant, ils s’en allèrent.
23 Sia naa hambu atahori mia partei Saduki boe. Atahori mia partei Saduki ia, nanori nae, atahori mates ra nda rasodꞌa baliꞌ sa. Faiꞌ naa, ara rae sangga dalaꞌ fo teꞌe-sii Yesus. Naeni de ara rema raselu-bale ro E rae,
Le même jour, des Sadducéens, qui nient la résurrection, vinrent à lui et lui proposèrent cette question:
24 “Ama Meser! Baꞌi Musa suraꞌ hela fee hai, adat ia, nae: mete ma touꞌ esa mate hela saon, te nda ma anaꞌ sa, na, touꞌ naa odꞌin musi sao nala ina falu naa, naa fo ana bonggi fee aꞌan mana mateꞌ a tititi-nonosiꞌ.
« Maître, Moïse a dit: Si un homme meurt sans laisser d’enfant, que son frère épouse sa femme et suscite des enfants à son frère.
25 Memaꞌ, feꞌesaꞌan baꞌi Musa nanori taꞌo naa, te ia na hai mae mitane taꞌo ia: hambu touꞌ hitu odꞌi-aꞌa bonggiꞌ. Uluꞌ ka sao, te mate, nda ma anaꞌ sa. Boe ma odꞌin mana tungga e, sao nala ina falu naa.
Or, il y avait parmi nous sept frères; le premier prit une femme et mourut, et comme il n’avait pas d’enfant, il laissa sa femme à son frère.
26 Nda dooꞌ sa ma ana mate fai, ma nda ma anaꞌ sa. Onaꞌ naa boe odꞌin ka telun, ana sao nala ina falu naa, te basa ma mate fai, te nda ma anaꞌ sa. Onaꞌ naa rakandondooꞌ a losa odꞌin muriꞌ a mate, nda lao hela anaꞌ sa.
La même chose arriva au second, puis au troisième, jusqu’au septième.
27 Basa ma, ina falu a mate.
Après eux tous, la femme aussi mourut.
28 Naa! Hai mae mitane taꞌo ia: Inaꞌ naa sao nala touꞌ hitu ena. Mete ma neu mateteꞌen, Lamatuaꞌ nafefela baliꞌ atahori mana mateꞌ ra na, inaꞌ ia dadꞌi touꞌ bee ka saon?”
Au temps de la résurrection, duquel des sept frères sera-t-elle la femme? Car tous l’ont eue? »
29 Basa ma, Yesus nataa nae, “Mete ma hei mitane taꞌo naa, na, hei sala naeꞌ ena ma! Huu hei nda mihine Lamatualain Susuran liin sa. Ma nda mihine koasa manaselin sa!
Jésus leur répondit: « Vous êtes dans l’erreur, ne comprenant ni les Écritures, ni la puissance de Dieu.
30 Matetun, taꞌo ia. Neꞌo, mete ma Lamatualain nafefela baliꞌ atahori mana mateꞌ ra, ara esa nda sao esa sa ena, onaꞌ ate nara mana sia sorga ra.
Car, à la résurrection, les hommes n’ont pas de femmes, ni les femmes de maris; mais ils sont comme les anges de Dieu dans le ciel.
31 Boe ma Au ae olaꞌ soꞌal atahori mana mateꞌ ra rasodꞌa baliꞌ, do hokoꞌ. Sia baꞌi Musa susuran ra nenedꞌuiꞌ oi hau huu anaꞌ nene tunu-hotuꞌ te nda kadꞌe hendi e sa. Mia dudꞌuit naa, hita tahine tae, atahori mana mateꞌ ra bisa rasodꞌa baliꞌ boe. Huu Lamatualain nafadꞌe baꞌi Musa mia naa nae,
Quant à la résurrection des morts, n’avez-vous pas lu ce que Dieu vous a dit, en ces termes:
32 ‘Au ia, bei-baꞌi mara Lamatualain na. Naeni baꞌi Abraham, baꞌi Isak, ma baꞌi Yakob. Basa se beꞌutee neu Au rakandoo losa ia nema.’ Naa! Hita tahine tae, leleꞌ Lamatuaꞌ olaꞌ naꞌo naa, te basa baꞌiꞌ naa ra mate se dooꞌ ena. Huu Lamatualain nae Eni feꞌe dadꞌi nakandoo sira Lamatuan. Naeni de ata tahine tae, ao samana nara rasodꞌa rakandoo, mae ara mate dooꞌ ena. De mae atahori mate o, ana nasodꞌa baliꞌ. Huu akaꞌ atahori masodꞌaꞌ beꞌutee neu Lamatualain, nda atahori mates ra sa to?!”
Je suis le Dieu d’Abraham, le Dieu d’Isaac, et le Dieu de Jacob? Or Dieu n’est pas le Dieu des morts, mais des vivants. »
33 Rena Yesus nanori naꞌo naa, ma atahori Saduki ra nda ritaꞌ rae bale saa sa ena boe. Te atahori hetar naa ra titindindii de olaꞌ rae, “Awii! Atahori ia nenorin manaseliꞌ tebꞌe, o!”
Et le peuple, en l’écoutant, était rempli d’admiration pour sa doctrine.
34 Leleꞌ atahori Farisi ra rena rae, Yesus nasenggiꞌ atahori Saduki ra, ma ara raꞌabꞌue reu esa de rae ratane rasafafali E.
Les Pharisiens ayant appris que Jésus avait réduit au silence les Sadducéens, s’assemblèrent.
35 Sira mana mahine agaman esa nae teꞌe-sii sobꞌa Yesus nae,
Et l’un d’eux, docteur de la loi, lui demanda pour le tenter:
36 “Ama Meser! Au ae utane taꞌo ia: hita adat na hohoro-lalanen, no agama parendan ra, hetar. Mia basa parendaꞌ fo mana mia baꞌi Musa naa, bee ka manaseliꞌ lenaꞌ?”
« Maître, quel est le plus grand commandement de la Loi? »
37 Boe ma Ana nataa nae, “Parendaꞌ fo manaseliꞌ sia Lamatualain Susura Meumaren nae, taꞌo ia: ‘Lamatualain naa, hei Lamatuam. De ama musi sue lenaꞌ e mia basaꞌ e. Huu naa, hei musi hii E mikindooꞌ a, ma mihine E, ma manggate tao ues tungga Hihii-nanaun.’
Jésus lui dit: « Tu aimeras le Seigneur ton Dieu de tout ton cœur, de toute ton âme et de tout ton esprit.
38 Parendaꞌ naa, pantin ma manaseliꞌ!
C’est là le plus grand et le premier commandement.
39 Boe ma parendaꞌ ka ruan, naꞌo ia: Musi sue atahori laen ra, onaꞌ ho sue aom boe.’
Le second lui est semblable: Tu aimeras ton prochain comme toi-même.
40 Parendaꞌ rua ra ia ra, naeni huuꞌ mia basa baꞌi Musa hohoro-lalanen no Lamatualain mana dui-bꞌengga nara nenorin. Neꞌo atahori nda tungga parendaꞌ laen ra sa, mete ma ana nda feꞌe tungga naꞌahuluꞌ parendaꞌ karuaꞌ ia ra sa.”
A ces deux commandements se rattachent toute la Loi, et les Prophètes. »
41 Leleꞌ atahori Farisi ra feꞌe raꞌabꞌue sia naa, ma Yesus natane baliꞌ se nae,
Les Pharisiens étant assemblés, Jésus leur fit cette question:
42 “Mia lele uluꞌ a Lamatualain helu haitua Kristus fo fee masoi-masodꞌaꞌ neu atahori nara. De tungga hei dudꞌuꞌa mara, Kristus naa, seka tititi-nonosin?” Boe ma ara rataa rae, “Eni, mane Daud tititi-nonosin.”
« Que vous semble du Christ? De qui est-il fils? » Ils lui répondirent: « De David. « —
43 Yesus olaꞌ seluꞌ nae, “Mete ma taꞌo naa, naa, taꞌo bee de Lamatualain Dula-dale Meumaren nafadꞌe neu mane Daud fo noꞌe Kristus nae, ‘Lamatua’? Te Daud suraꞌ ena nae,
« Comment donc, leur dit-il, David inspiré d’en haut l’appelle-t-il Seigneur, en disant:
44 ‘Lamatualain nafadꞌe au Lamatua ngga ena nae, “Uma fo endoꞌ sia bobꞌoa ona ngga, sia mamana nene fee hadꞌa-hormat ia. Huu dei fo Au tao musu mara, losa ara raloe ao nara neu nggo.’”
Le Seigneur a dit à mon Seigneur: Assieds-toi à ma droite, jusqu’à ce que je fasse de tes ennemis l’escabeau de tes pieds?
45 Naa! Mia susura naa, hita tahine tae, mane Daud o noꞌe Kristus nae, ‘Lamatuaꞌ’. Dadꞌi mete ma atahori rae Kristus naa, akaꞌ mane Daud tititi-nonosin, naa feꞌe nda dai sa! Huu Eni o Mane Daud Lamatuan boe!”
Si donc David l’appelle Seigneur, comment est-il son fils? »
46 Rena Yesus ola naꞌo naa ma, atahori Farisi ra hie-hie reuꞌ ena, nda hambu atahori esa saa sa boe bisa nataa nasafali Yesus sa ena. Naa de eniꞌ a mia faiꞌ naa ma, ara ramatau ratane ena, ma nda rambarani sobꞌa teꞌe-sii E sa ena.
Nul ne pouvait rien lui répondre, et, depuis ce jour, personne n’osa plus l’interroger.

< Mateos 22 >