< Yohanis 1 >

1 Fefeu na, Lamatualain Dedꞌea-oꞌolan sia memaꞌ ena. Lamatualain Dedꞌea-oꞌolan, naeni Atahori esa. Atahori naa naꞌabꞌue no Lamatualain. Eni o, Lamatualain boe.
Au commencement était la Parole, et la Parole était avec Dieu, et la Parole était Dieu.
2 Leleꞌ lalai no raefafoꞌ nda feꞌe dadꞌi sa, Atahori naa sia memaꞌ no Lamatualain ena.
Elle était au commencement avec Dieu.
3 Lamatualain naꞌadadadꞌiꞌ basa-bꞌasaꞌ e, nendiꞌ Dedꞌea-oꞌolan. Nda hambu sudꞌiꞌ a saa esa dadꞌi sa boe, mete ma Atahori naa nda tao sa.
Toutes choses ont été faites par elle, et rien de ce qui a été fait n'a été fait sans elle.
4 Eni, masodꞌaꞌ a okan. Dadꞌi atahori mana hambu masodꞌa matetuꞌ a, ara rasodꞌa mia E. Ana o onaꞌ Manggareloꞌ mana naronda, fo atahori mana rasodꞌa sia Manggareloꞌ naa, bisa rita ma rahine.
En elle était la vie, et la vie était la lumière des hommes.
5 Manggareloꞌ naa, naronda tora maꞌahatuꞌ a rala; de maꞌahatuꞌ a nda ai-baa nala Manggareloꞌ naa sa. Huu Manggareloꞌ naa naronda nakandooꞌ a.
La lumière brille dans les ténèbres, et les ténèbres ne l'ont point reçue.
6 Naa, hambu atahori laen esa, naran Yohanis. Lamatualain o denu e boe,
Il y eut un homme, envoyé de Dieu, dont le nom était Jean.
7 fo dadꞌi sakasii mana dui-bꞌengga Manggareloꞌ naa neu atahori. Naa fo basa atahori ramahere neu Lamatuaꞌ, huu Yohanis oꞌolan.
Il vint pour être témoin, pour rendre témoignage à la lumière, afin que, par lui, tous fussent amenés à la foi.
8 Yohanis ia, nda Manggareloꞌ naa sa. Te Lamatualain denu e dui-bꞌengga soꞌal Manggareloꞌ naa neu atahori.
Il n'était pas lui-même la Lumière, mais il devait rendre témoignage à la Lumière.
9 Huu Atahori mana dadꞌi Manggareloꞌ matetuꞌ a, nae nema sia raefafoꞌ ia. Manggareloꞌ naa mana tao dala-dalaꞌ ndoo-tetuꞌ ra nenenitaꞌ soaꞌ neu basa atahori.
Celle-ci était la véritable Lumière, qui éclaire tout homme en venant dans le monde.
10 Mae Ana tao basa mana sia raefafoꞌ ia ra dadꞌi ena o, te atahori sia raefafoꞌ ia nda rahine E sa, leleꞌ Ana nema leo sia ia.
La Parole était dans le monde, et le monde a été fait par elle; mais le monde ne l'a pas connue.
11 Mae Ana nema leo no Eni atahori nara o, te ara nda nau simbo E sa.
Elle est venue chez les siens, et les siens ne l'ont point reçue.
12 Mae onaꞌ naa o, basa atahori mana simbo ma ramahere neu E, Ana fee se hak dadꞌi Lamtualain ana nara.
Mais à tous ceux qui l'ont reçue, elle a donné le pouvoir de devenir enfants de Dieu, à tous ceux qui croient en son nom,
13 Naa onaꞌ sira nenebonggi baliꞌ ena. Te sira nenebonggi feuꞌ naa, nda onaꞌ atahori bonggi ana dikiꞌ sa. Ma nda mia touꞌ esa mana hii-nau hambu tititi-nonosiꞌ sa. Te ara dadꞌi Lamatualain ana nara, huu Lamatualain mana fee se masodꞌa feuꞌ naa.
qui ne sont pas nés du sang, ni de la volonté de la chair, ni de la volonté de l'homme, mais qui sont nés de Dieu.
14 Boe ma, ‘Lamatualain Dedꞌea-oꞌola’ naa, nenebonggiꞌ dadꞌi atahori. Ana leo sia taladꞌa tara. Hita mete-tita Eni manaselin. Eni manaseliꞌ onaꞌ naa, huu Eni, Lamatualain Ana isen. Ana hiiꞌ a natudꞌu rala malolen nema nggita, huu memaꞌ Eni ndolu-hadꞌan onaꞌ naa ena. Boe ma basa saa fo Ana nafadꞌe soꞌal Lamatualain, memaꞌ tetebꞌes.
La Parole a été faite chair; elle a habité parmi nous, pleine de grâce et de vérité, et nous avons contemplé sa gloire, une gloire telle qu'est celle du Fils unique venu d'auprès du Père.
15 Naa, Yohanis naa, dui-bꞌengga soꞌal Atahori ia. Ana nameli nae, “Rena, e! Eni ia, au dui ena ae, ‘Dei fo Atahori esa nae nema. Eni manaseliꞌ lenaꞌ au. Huu nda feꞌe bonggi au sa te, Ana sia naꞌahuluꞌ ena!’”
Jean lui rendait témoignage lorsqu'il s'écriait: C'est de lui que je disais: Celui qui vient après moi m'a devancé, parce qu'il était avant moi.
16 Yohanis olaꞌ naꞌo naa, huu Atahori naa hiiꞌ a natudꞌu rala malolen. Boe ma Ana tao nasafafali taꞌo naa nakandooꞌ a soaꞌ neu basa nggita.
En effet, c'est de sa plénitude que nous avons tous reçu grâce sur grâce.
17 Lele uluꞌ a, baꞌi Musa naꞌondaꞌ Lamatualain Hohoro-lalanen soaꞌ neu bei-baꞌi tara. Te aleꞌ ia, Atahori naa, naeni Yesus Kristus, mana natudꞌu Lamatualain rala ralolen neu nggita. Boe ma basa saa fo Ana nafadꞌe soꞌal Lamatualain, memaꞌ tebꞌe.
Car la loi a été donnée par Moïse; la grâce et la vérité sont venues par Jésus-Christ.
18 Nda hambu atahori esa sa boe mana nita tebꞌe-tebꞌeꞌ Lamatualain. Te Eni Ana ise susuen, mana natudꞌu neu nggita Lamatualain ralan. Anaꞌ naa, sia Aman bobꞌoan. Huu Eni o, Lamatualain boe.
Personne n'a jamais vu Dieu; le Fils unique, qui est dans le sein du Père, est celui qui nous l'a fait connaître.
19 Lao esa, atahori Yahudi ra malangga nara sia Yerusalem denu malangga agama hira ro atahori hira mia suku Lewi mana lole-lau sia Lamatualain Ume Hule-oꞌe Huun. Ara reu sia loe Yarden bobꞌoan de ratane Yohanis mana saraniꞌ a rae, “Ho ia, Kristus fo Lamatualain helu-fuli nae haitua nemaꞌ a, do?” De nafadꞌe se nae, eni ia, seka.
Voici quel fut le témoignage de Jean, lorsque les Juifs envoyèrent de Jérusalem des sacrificateurs et des lévites pour lui demander: Qui es-tu? Il fit cette déclaration, et il la confirma sans réserves:
20 Ana nataa relo-relo nae, “Hokoꞌ. Au ia, nda Kristus sa.”
Moi, déclara-t-il, je ne suis pas le Christ.
21 Boe ma ratane seluꞌ rae, “Mete ma taꞌo naa, ho ia, seka? Baꞌi Elia, do?” Ana nataa nae, “Hokoꞌ boe.” Boe ma ratane fai rae, “Afiꞌ losa ho ia, Lamatualain mana ola-olan laen, do?” Ana nataa nae, “Hokoꞌ boe.”
Qui es-tu donc? lui demandèrent-ils, — es-tu Élie? Et il dit: Je ne le suis pas. Es-tu le prophète? Il répondit: Non.
22 Basa naa ma, ara ratane seluꞌ rae, “Naa, mete ma taꞌo naa, ho ia, seka? Mufadꞌe dei! Huu hai musi baliꞌ mii mifadꞌe neu malangga-malangga mana denu hai ra. Tulun dei!”
Ils reprirent: Dis-nous donc qui tu es, afin que nous puissions donner une réponse à ceux qui nous ont envoyés. Que dis-tu au sujet de toi-même?
23 Boe ma ana olaꞌ tungga saa fo baꞌi Yesaya suraꞌ nita oi, “Au ia, naeni atahori mana nameli sia mamana rouꞌ oi, ‘Basa atahori mihehere tao milole dalaꞌ ra, fo simbo Lamatuaꞌ neneman! Tao mitetu dalaꞌ fo soru E.’”
Il répondit: Je suis la voix de celui qui crie dans le désert: «Aplanissez le chemin du Seigneur», comme l'a dit le prophète Ésaïe.
24 Sia atahori mana rema mia Yerusalem taladꞌa nara, hambu atahori hira mia partei agama Farisi.
Ceux qui avaient été envoyés vers lui étaient des pharisiens.
25 Basa ma ratane Yohanis rae, “Taꞌo ia. Mete ma ho nda Kristus sa, nda baꞌi Elia sa, ma nda Lamatualain mana ola-olan sa, na, taꞌo bee de sarani atahori? Hambu hak mia bee?”
Ils lui demandèrent encore: Pourquoi donc baptises-tu, si tu n'es pas le Christ, ni Elie, ni le prophète?
26 De Yohanis nataa nae, “Au ia, sarani atahori endiꞌ a oe. Te hambu Atahori esa sia taladꞌa mara ena, te nda mihine sa.
Jean leur répondit: Pour moi, je baptise d'eau; mais il en est un au milieu de vous, que vous ne connaissez pas.
27 Eni manaseliꞌ lenaꞌ au, mae au unori uꞌuhuluꞌ atahori. Mae dadꞌiꞌ a Eni aten boe o, au nda undandaa sa.”
C'est celui qui vient après moi, et je ne suis pas digne de délier la courroie de sa chaussure.
28 Basa dalaꞌ ia ra dadꞌi sia Betania, sia loe Yarden bobꞌoan. Yohanis no ana mana tungga nara sarani atahori sia naa.
Ces choses se passèrent à Béthanie au delà du Jourdain, où Jean baptisait.
29 Mbilaꞌ neu ma, Yohanis mete nita Yesus laoꞌ nisiꞌ e. Boe ma ana olaꞌ nae, “Mete neu Atahori mana sia naa dei! Eni, Lamatualain Bibꞌi Lombo Anan mana dadꞌi tutunu-hohotuꞌ fo tefa-soi atahori sia raefafoꞌ ia sala-kilu nara.
Le lendemain, Jean vit Jésus qui venait à lui, et il dit: Voici l'agneau de Dieu, qui ôte le péché du monde.
30 Atahori ia, au ufadꞌe neu nggi afis a ena ae, ‘Dei fo Atahori esa nema. Eni manaseliꞌ lenaꞌ au, huu Ana sia naꞌahuluꞌ au ena.’
C'est celui dont je disais: Il vient après moi un homme qui m'a devancé, parce qu'il était avant moi.
31 Fai maꞌahulun, au nda uhine ae, Eni, Kristus sa. Mae onaꞌ naa o, uhine ena ae au musi fee atahori Israꞌel ra rahine E. Huu naa, au uma fo sarani atahori endiꞌ oe.
Pour moi, je ne le connaissais pas; mais je suis venu baptiser d'eau, afin qu'il fût manifesté à Israël.
32 Lamatualain denu au sarani atahori endiꞌ oe. Ana o nafadꞌe au nae, ‘Dei fo Atahori esa nisiꞌ nggo. Basa naa ma, Dula-dale Ngga onda nema leo sia E. Atahori naa, mana nendi Dula-dale Meumare Ngga, fo fee koasa neu atahori Ngga ra.’ Leleꞌ Atahori naa nema, au nda uhine tuteꞌ E sa. Te leleꞌ au ita Lamatualain Dula-dalen onda nema mia lalai a onaꞌ mbui lunda, tee neu E, dei de au uhine E ae, ‘Atahori ia, Eni ena!’
Jean rendit encore ce témoignage: J'ai vu l'Esprit descendre du ciel comme une colombe, et il s'est arrêté sur lui.
Pour moi, je ne le connaissais pas; mais celui qui m'a envoyé baptiser d'eau m'a dit: Celui sur qui tu verras l'Esprit descendre et s'arrêter, c'est celui qui baptise d'Esprit saint.
34 Au ita dalaꞌ naa ra no mata ngga. Basa de au ufadꞌe neu nggi ae, ‘Atahori mana nemaꞌ naa, naeni Lamatualain Anan!’”
Je l'ai vu, et j'ai rendu ce témoignage: C'est lui qui est le Fils de Dieu.
35 Mbilaꞌ neu ma, Yohanis nambariiꞌ no ana mana tungga nara, atahori rua.
Le lendemain, Jean se trouvait là de nouveau avec deux de ses disciples;
36 Leleꞌ Yohanis nita Yesus laoꞌ tungga naa, ana nafadꞌe nae, “Mete dei! Huu Eni ia, Lamatualain Bibꞌi Lombo Anan dei fo mana dadꞌi tutunu-hohotuꞌ!”
et, regardant Jésus qui passait, il dit: Voici l'agneau de Dieu!
37 Basa ma Yohanis ana mana tungga karua nara mana rena oꞌolan, lao hela e, de reu tungga Yesus.
Les deux disciples entendirent cette parole, et ils suivirent Jésus.
38 Boe ma Yesus heoꞌ dean, ma nita se laoꞌ tungga Eni. Boe ma natane se nae, “Taꞌo bee? Parlu, do?” Ara ratane mbali E rae, “Rabi leo sia bee?” (Sira dedꞌea Aram, ‘Rabi’ sosoan nae, ‘Ama Meser’.)
Jésus, s'étant retourné et voyant qu'ils le suivaient, leur dit: Que cherchez-vous? Ils lui répondirent: Rabbi, — c'est-à-dire Maître, — où demeures-tu?
39 Yesus nataa nae, “Ima fo mita neuꞌ ena.” Boe ma ara tungga E, de rita mamana leleon. Leleꞌ ara losa, mbei ma liiꞌ haa boboon ena. De ara rahani ro E losa relo a mopo.
Il leur dit: Venez et voyez. Ils allèrent donc et virent où il demeurait, et ils restèrent auprès de lui ce jour-là. C'était environ la dixième heure.
40 Naa, mia atahori karuaꞌ mana rena Yohanis oꞌolan, ma tungga Yesus naa, esa naran Anderias. Eni, Simon Petrus odin.
André, frère de Simon Pierre, était l'un des deux qui avaient entendu ce que Jean disait, et qui avaient suivi Jésus.
41 Baliꞌ losa-losaꞌ ma Anderias neu sangga aꞌan Simon nae, “We, aꞌa! Hai mindaa mo Mesias ena!” (Sia sira dedꞌean ‘Mesias’ sosoan nae, ‘Kristus, naeni Atahori fo Lamatualain helu-fuli memaꞌ eniꞌ a lele uluꞌ a fo nae haitua nemaꞌ a.’)
Il trouva d'abord son frère Simon, et il lui dit: Nous avons trouvé le Messie — c'est-à-dire le Christ —.
42 Basa ma, ana no aꞌan nisiꞌ Yesus. Boe ma Yesus mete e, de nafadꞌe nae, “Ho ia, Simon. Amam, Yohanis. Mia faiꞌ ia, atahori roꞌe nggo, rae ‘Kefas’” (Eni sosoan onaꞌ ‘Petrus’, naeni ‘fatu’.)
Et il l'amena à Jésus. Jésus, l'ayant regardé, lui dit: Tu es Simon, fils de Jona; tu seras appelé Céphas — c'est-à-dire Pierre —.
43 Sia naa hambu atahori laen esa, naran Filipus. Eni kambon, Betsaida. Petrus no Anderias o mia naa rema boe. Naa, mbilaꞌ neu ma, Yesus naꞌetuꞌ nae neu sia profinsi Galilea. Boe ma neu nandaa no Filipus, de Ana noꞌe nae, “Uma, tungga Au fo dadꞌi atahori ngga!”
Le lendemain, Jésus voulut se rendre en Galilée. Il rencontra Philippe et lui dit: Suis-moi.
Or, Philippe était de Bethsaïda, la ville d'André et de Pierre.
45 Basa ma Filipus neu sangga Natanel, de nafadꞌe nae, “Aꞌa, e! Hai mindaa mo Atahori fo baꞌi Musa suraꞌ sia Lamatualain Hohoro-lalanen ena. Lamatualain mana ola-olan daluhuluꞌ ra suraꞌ soꞌal Atahori ia boe. Eni naran Yesus, mia kambo Nasaret, ma aman, naran Yusuf.”
Philippe rencontra Nathanaël, et il lui dit: Nous avons trouvé celui dont Moïse a parlé dans la loi et dont les prophètes aussi ont parlé; c'est Jésus de Nazareth, le fils de Joseph.
46 Te Natanel nataa nae, “Atahori Nasaret!? Aweꞌ! Nda hambu dala maloleꞌ esa sa boe, laoꞌ mia naa nema sa, o!” Boe ma Filipus nae, “We! Afiꞌ taꞌo naa. Uma fo mita no matam!”
Nathanaël lui dit: Peut-il venir quelque chose de bon de Nazareth? Philippe lui répondit: Viens et vois!
47 Leleꞌ Natanel laoꞌ nema, Yesus nita e memaꞌ ena, de nae, “Eni ia, atahori ndoos! Huu sia ralan, nda hambu peko-lelekoꞌ sa. Eni atahori Israꞌel tebꞌe-tebꞌeꞌ!”
Jésus, voyant venir à lui Nathanaël, dit de lui: Voici un véritable Israélite, dans lequel il n'y a point de fraude. Nathanaël lui dit:
48 Natanel natane nae, “Taꞌo bee de Papa nahine au?” Yesus nataa nae, “Taꞌo ia. Au ita nggo ena leleꞌ mia hau naa huun. Leleꞌ naa, Filipus nda feꞌe neu noꞌe nggo sa.”
D'où me connais-tu? Jésus lui répondit: Avant que Philippe t'appelât, je t'ai vu, quand tu étais sous le figuier.
49 Boe ma Natanel nataa nae, “Ama Meser ia, tantu Lamatualain Anan! Boe ma Amaꞌ o, tantu hai atahori Israꞌel ra Manem boe!”
Nathanaël reprit: Maître, tu es le Fils de Dieu, tu es le roi d'Israël!
50 Yesus natane e nae, “Seꞌu te ho ia, mumuhere neu Au, huu faꞌ ra Au ae, ‘Au ita nggo leleꞌ ho mia hau huuꞌ a raeꞌ,’ do? Musunedꞌa, te dei fo bisa mita dala-dala manaseliꞌ lenaꞌ naa fai!
Jésus répondit: Parce que je t'ai dit que je t'avais vu sous le figuier, tu crois; tu verras de plus grandes choses que celles-ci!
51 Tebꞌe! Au ufadꞌe memaꞌ. Dei fo ama mita lalai a sii. Boe ma Lamatualain ate nara mana sia sorga ra onda-hene sia Au bobꞌoa ngga. Ma Au ia, Atahori Matetuꞌ a.”
Et il ajouta: En vérité, en vérité, je vous le déclare, vous verrez le ciel ouvert, et les anges de Dieu montant et descendant sur le Fils de l'homme.

< Yohanis 1 >