< Lucas 6 >

1 Agora, no segundo sábado depois do primeiro, ele estava passando pelos campos de grãos. Seus discípulos arrancaram as cabeças dos grãos e comeram, esfregando-os em suas mãos.
Ikkinchi «muhim shabat küni», u bughdayliqlardin ötüp kétiwatatti. Uning muxlisliri bashaqlarni üzüwélip, aliqinida uwulap yewatatatti.
2 Mas alguns dos fariseus lhes disseram: “Por que vocês fazem o que não é lícito fazer no dia de sábado?
Lékin buni körgen bezi Perisiyler ulargha: — Siler némishqa shabat küni Tewratta cheklen’gen ishni qilisiler? — déyishti.
3 Jesus, respondendo-lhes, disse: “Não leram o que Davi fez quando tinha fome, ele e os que estavam com ele,
Eysa ulargha jawaben: — Siler hetta Dawut [peyghember] we uning hemrahlirining ach qalghanda néme qilghanliqini [muqeddes yazmilardin] oqumighanmusiler?
4 como entrou na casa de Deus, tomou e comeu o pão do espetáculo, e deu também aos que estavam com ele, o que não é lícito comer a não ser só aos sacerdotes”?
Démek, u Xudaning öyige kirip, [Xudagha] atalghan, [Tewratta] kahinlardin bashqa herqandaq ademning yéyéshi cheklen’gen «teqdim nanlar»ni [sorap] élip yégen we hemrahlirighimu bergen — dep jawab berdi.
5 Ele disse a eles: “O Filho do Homem é senhor do sábado”.
Axirida u ulargha: — Insan’oghli shabat küniningmu Igisidur, — dédi.
6 Aconteceu também em outro sábado que ele entrou na sinagoga e ensinou. Havia lá um homem, e sua mão direita estava murcha.
Yene bir shabat küni shundaq boldiki, u sinagogqa kirip telim bériwatatti. Sinagogta ong qoli yigilep ketken bir adem bar idi.
7 Os escribas e os fariseus o observavam, para ver se ele curaria no sábado, para que encontrassem uma acusação contra ele.
Emdi Tewrat ustazliri bilen Perisiyler uning üstidin erz qilghudek birer ishni izdep tapayli dep, uning shabat künimu késel saqaytidighan-saqaytmaydighanliqini paylap yürüshetti.
8 Mas ele conhecia seus pensamentos; e disse ao homem que tinha a mão murcha: “Levante-se e fique no meio”. Ele se levantou e ficou de pé.
Biraq Eysa ularning könglidikini bilip, qoli yigilep ketken ademge: — Ornungdin tur, otturigha chiqqin! — déwidi, héliqi adem ornidin qopup shu yerde turdi.
9 Então Jesus lhes disse: “Vou lhes perguntar uma coisa: é lícito no sábado fazer o bem, ou fazer o mal? Para salvar uma vida, ou para matar”?
Andin Eysa ulargha: — Silerdin sorap baqaychu, Tewratqa uyghun bolghini shabat küni yaxshiliq qilishmu, yaki yamanliq qilishmu? Janni qutquzushmu yaki jan’gha zamin bolushmu? — dep soridi.
10 Ele olhou em volta para todos eles e disse ao homem: “Estende a mão”. Ele o fez, e sua mão foi restaurada tão bem quanto a outra.
Etrapidikilerning hemmisige nezer salghandin kéyin, u héliqi ademge: — Qolungni uzat, — dédi. U shundaq qilishi bilenla qoli eslige keltürülüp ikkinchi qoligha oxshash boldi.
11 Mas eles estavam cheios de raiva, e conversaram uns com os outros sobre o que poderiam fazer a Jesus.
Lékin ular ghezeptin hoshini yoqitip, Eysagha qandaq taqabil turush toghrisida meslihetlishishke bashlidi.
12 Nestes dias, ele foi para a montanha para rezar, e continuou a noite inteira em oração a Deus.
Shu künlerde shundaq boldiki, u dua qilishqa taghqa chiqti we u yerde Xudagha kéchiche dua qildi.
13 Quando era dia, ele chamou seus discípulos, e dentre eles escolheu doze, a quem também nomeou apóstolos:
Tang atqanda, muxlislirini aldigha chaqirip, ularning ichidin on ikkiylenni tallap, ularni rosul dep atidi.
14 Simão, a quem também chamou Pedro; André, seu irmão; Tiago; João; Filipe; Bartolomeu;
Ular: Simon (Eysa uni Pétrus depmu atighan) we uning inisi Andiriyas; Yaqup we Yuhanna, Filip we Bartolomay,
15 Mateus; Tomé; Tiago, filho de Alfeu; Simão, chamado de Zelota;
Matta we Tomas, Alfayning oghli Yaqup we milletperwer dep atalghan Simon,
16 Judas, filho de Tiago; e Judas Iscariotes, que também se tornou um traidor.
Yaqupning oghli Yehuda we kéyin uninggha satqunluq qilghan Yehuda Ishqariyotlar idi.
17 Ele desceu com eles e ficou em um lugar plano, com uma multidão de seus discípulos e um grande número de pessoas de toda a Judéia e Jerusalém e da costa marítima de Tiro e Sidon, que vieram para ouvi-lo e para serem curados de suas doenças,
Eysa [rosulliri] bilen taghdin chüshüp, bir tüzlenglikte turatti. Shu yerde nurghun muxlisliri hemde pütkül Yehudiye ölkisidin we Yérusalémdin, Tur we Zidon sheherlirige qaraydighan déngiz boyidiki yurtlardin top-top kishiler yighilishti. Ular uning telimlirini anglash we késellirige shipaliq izdesh üchün kelgenidi.
18 assim como aqueles que estavam perturbados por espíritos impuros; e eles estavam sendo curados.
Napak rohlardin azablan’ghanlarmu shipaliq tépishti.
19 Toda a multidão procurava tocá-lo, pois o poder saía dele e curava a todos eles.
Bu top-top ademlerning hemmisi qollirini uninggha tegküzüwélishqa intiletti; chünki küch-qudret uning wujudidin chiqip ularning hemmisige shipaliq bériwatatti.
20 Ele levantou os olhos para seus discípulos, e disse: “Abençoados sejam vocês que são pobres”, pois o Reino de Deus é seu.
Shuning bilen u béshini kötürüp muxlislirigha qarap mundaq dédi: — «Mubarek, ey yoqsullar! Chünki Xudaning padishahliqi silerningkidur.
21 Abençoados sejam vocês que têm fome agora, para você será preenchido. Abençoados sejam vocês que choram agora, pois você vai rir.
Mubarek, ey hazir ach qalghanlar! Chünki siler toluq toyunisiler. Mubarek, ey yighlawatqanlar! Chünki külidighan bolisiler.
22 Abençoado sejas quando os homens te odeiam, e quando te excluem e zombam de ti, e deitam fora teu nome como maligno, pelo bem do Filho do Homem.
Kishiler Insan’oghlining wejidin silerdin nepretlense, silerni özliridin chetke qaqsa, silerge töhmet-haqaret qilsa, naminglarni rezil dep qarghisa, silerge mubarek!
23 Alegre-se naquele dia e pule de alegria, pois eis que sua recompensa é grande no céu, pois seus pais fizeram a mesma coisa com os profetas.
Shu küni shadlinip tentene qilip sekrenglar. Chünki mana, ershte bolghan in’aminglar zordur. Chünki ularning ata-bowiliri [burunqi] peyghemberlergimu oxshash ishlarni qilghan.
24 “Mas ai de vocês que são ricos! Pois você recebeu o seu consolo.
— Lékin halinglargha way, ey baylar! Chünki siler alliqachan rahet-paraghitinglargha ige boldunglar!
25 Ai de vocês, que agora estão cheios, pois você estará com fome. Ai de vocês que riem agora, pois você vai lamentar e chorar.
Halinglargha way, ey qarni toyun’ghanlar! Chünki siler ach qalisiler. Halinglargha way, ey külüwatqanlar! Chünki haza tutup yighlaysiler.
26 Woe, quando os homens falam bem de você, pois seus pais fizeram a mesma coisa com os falsos profetas.
Hemmeylen silerni yaxshi dégende, halinglargha way! Chünki ularning ata-bowilirimu [burunqi] saxta peyghemberlerge shundaq qilghan».
27 “Mas eu lhes digo a vocês que ouvem: amem seus inimigos, façam o bem àqueles que os odeiam,
— Biraq manga qulaq salghan silerge shuni éytip qoyayki, düshmenliringlargha méhir-muhebbet körsitinglar; silerge öch bolghanlargha yaxshiliq qilinglar.
28 abençoem aqueles que os amaldiçoam e rezem por aqueles que os maltratam.
Silerni qarghighanlargha bext tilenglar; silerge yaman muamilide bolghanlarghimu dua qilinglar.
29 Àquele que te bater na bochecha, oferece-lhe também o outro; e àquele que te tirar o manto, não te esconda também o casaco.
Birsi mengzingge ursa, ikkinchi mengzingnimu tutup ber; birsi chapiningni éliwalimen dése, könglikingnimu ayimay bergin.
30 Ofereça a todos que lhe pedirem, e não peça a quem lhe tirar seus bens que os devolva novamente.
Birsi sendin birnéme tilise, uninggha bergin. Birsi séning birer nersengni élip ketse, uni qayturup bérishni sorima.
31 “Como você gostaria que as pessoas fizessem com você, faça exatamente isso com elas”.
Bashqilarning özünglargha qandaq muamile qilishini ümid qilsanglar, silermu ulargha shundaq muamile qilinglar.
32 “Se você ama aqueles que o amam, que crédito é esse para você? Pois até os pecadores amam aqueles que os amam.
Eger siler özünglarni yaxshi körgenlergila méhir-muhebbet körsetsenglar, undaqda silerde néme shapaet bolsun? Chünki hetta gunahkarlarmu özini yaxshi körgenlerge méhir-muhebbet körsitidighu.
33 “Se você faz o bem àqueles que lhe fazem o bem, que crédito é esse para você? Pois até mesmo os pecadores fazem o mesmo.
Eger siler özünglargha yaxshiliq qilghanlarghila yaxshiliq qilsanglar, undaqta silerde néme shapaet bolsun? Chünki hetta gunahkarlarmu shundaq qilidighu!
34 Se você empresta àqueles de quem você espera receber, que crédito é esse para você? Mesmo os pecadores emprestam aos pecadores, para receber de volta o mesmo valor.
Eger siler qerzni «choqum qayturup béridu» dep oylighanlargha bersenglar, undaqta silerde néme shapaet bolsun? Chünki hetta gunahkarlarmu eynen qayturup alimiz dep bashqa gunahkarlargha qerz béridighu!
35 Mas ame seus inimigos, e faça o bem, e empreste, não esperando nada de volta; e sua recompensa será grande, e vocês serão filhos do Altíssimo; pois ele é bondoso para com os ingratos e maus.
Lékin siler bolsanglar, düshmininglarghimu méhir-muhebbet körsitinglar, yaxshiliq qilinglar, bashqilargha ötne béringlar we «Ular bizge bérnéme qayturidu» dep oylimanglar. Shu chaghda, in’aminglar zor bolidu we siler Hemmidin Aliy Bolghuchining perzentliri bolisiler. Chünki u tuzkorlargha we rezillergimu méhribanliq qilidu.
36 “Portanto, seja misericordioso, mesmo quando seu Pai também é misericordioso.
Atanglar méhriban bolghinidek silermu méhriban bolunglar.
37 Não julgue, e você não será julgado. Não condenar, e você não será condenado. Liberte-se, e você será libertado.
— Bashqilarning üstidin höküm qilip yürmenglar. Bolmisa, siler [Xudaning] hökümige uchraysiler. Bashqilarni gunahqa békitmenglar we silermu gunahqa békitilmeysiler. Bashqilarni kechürünglar we silermu kechürüm qilinisiler.
38 “Dê, e será dado a você: boa medida, pressionado, sacudido juntos, e atropelado, será dado a você”. Pois com a mesma medida que você mede, ela será medida de volta para você”.
Béringlar we silergimu bérilidu — hetta chong ölchigüchke liq chingdap, silkip toldurulup üstidin téship chüshkidek derijide qoynunglargha töküp bérilidu. Siler bashqilargha qandaq ölchem bilen ölchep bersenglar, silergimu shundaq ölchem bilen ölchep bérilidu.
39 Ele lhes contou uma parábola. “O cego pode guiar o cego? Não cairão os dois em um buraco?
Andin u ulargha temsil éytip mundaq dédi: — Qarighu qarighuni yétilep mangalamdu? Undaq qilsa, her ikkisi orekke chüshüp ketmemdu?
40 Um discípulo não está acima de seu professor, mas todos quando ele estiver totalmente treinado serão como seu professor.
Muxlis ustazidin üstün turmaydu; lékin takamullashturulghini ustazigha oxshash bolidu.
41 Por que você vê o grão de palha que está no olho de seu irmão, mas não considera a viga que está em seu próprio olho?
Emdi néme üchün buradiringning közidiki qilni körüp, öz közüngdiki limni bayqiyalmaysen?!
42 Ou como você pode dizer a seu irmão: 'Irmão, deixe-me remover o grão de palha que está em seu olho', quando você mesmo não vê a trave que está em seu próprio olho? Seu hipócrita! Primeiro remova a trave de seu próprio olho, e então você pode ver claramente para remover o grão de palha que está no olho de seu irmão.
Sen qandaqmu öz közüngde turghan limni körmey turup buradiringgha: «Qéni, közüngdiki qilni éliwétey!» déyeleysen?! Ey saxtipez! Awwal özüngning közidiki limni éliwet, andin éniq körüp, buradiringning közidiki qilni éliwételeysen.
43 “Pois não há árvore boa que produza frutos podres, nem novamente uma árvore podre que produza bons frutos”.
Chünki héchqandaq yaxshi derex yaman méwe bermeydu, héchqandaq yaman derexmu yaxshi méwe bermeydu.
44 Pois cada árvore é conhecida por seus próprios frutos. Pois as pessoas não apanham figos de espinhos, nem apanham uvas de um arbusto de silvado.
Herqandaq derexni bergen méwisidin perq etkili bolidu. Chünki tikendin enjürni üzgili bolmas, yantaqtin üzüm üzgili bolmas.
45 O homem bom do bom tesouro de seu coração tira o que é bom, e o homem mau do tesouro mau de seu coração tira o que é mau, pois da abundância do coração, sua boca fala.
Yaxshi adem qelbidiki yaxshiliq xezinisidin yaxshiliq chiqiridu; rezil adem qelbidiki rezillik xezinisidin rezillikni chiqiridu. Chünki qelb némige toldurulghan bolsa, éghizdin shu chiqidu.
46 “Por que você me chama de 'Senhor, Senhor', e não faz as coisas que eu digo?
— Siler némishqa méni «Reb! Reb!» deysiler-yu, biraq silerge éytqanlirimgha emel qilmaysiler?
47 Todos que vêm até mim, e ouvem minhas palavras e as fazem, eu lhes mostrarei como ele é.
Emise, méning aldimgha kélip, sözlirimni anglap emel qilghan herkimning kimge oxshighanliqini silerge körsitip bérey.
48 Ele é como um homem que constrói uma casa, que cavou e foi fundo e lançou uma fundação sobre a rocha. Quando surgiu uma enchente, o riacho quebrou-se contra aquela casa, e não conseguiu sacudi-la, porque foi fundada sobre a rocha.
U xuddi chongqur kolap, ulini qoram tashning üstige sélip öy salghan kishige oxshaydu. Kelkün kelgende, su éqimi u öyning üstige zerb bilen urulghini bilen, uni midir-sidir qilalmidi, chünki u puxta sélin’ghan.
49 Mas quem ouve e não ouve, é como um homem que construiu uma casa na terra sem um alicerce, contra a qual o riacho quebrou, e imediatamente caiu; e a ruína daquela casa foi grande”.
Lékin sözlirimni anglap turup, emel qilmaydighan kishi bolsa, quruq yerning üstige ulsiz öy salghan kishige oxshaydu. [Kelkün] éqimi shu öyning üstige urulushi bilen u örülüp ketti; uning örülüshi intayin dehshetlik boldi!

< Lucas 6 >