< 2 Kroniku 34 >

1 Hagi Josaia'a 8'a kafu hu'neno Juda vahe kinia efore huteno, 31'a kafu Jerusalemi kumatera kinia mani'ne.
Josias était âgé de huit ans lorsqu’il commença de régner; et il régna 31 ans à Jérusalem.
2 Hagi Josaia'a Ra Anumzamofo avurera fatgo avu'ava huno ufrege efregera osuno, negeho Deviti'ma hu'nea avu'ava avariri'ne.
Et il fit ce qui est droit aux yeux de l’Éternel, et marcha dans les voies de David, son père, et ne s’en écarta ni à droite ni à gauche.
3 Hagi Josaia'a 8'a kafuma kinima nemanino, 15ni'a kafu hu'neno agafa huno negeho Deviti'ma hu'neaza huno Anumzamofona monora hunte'ne. Hagi namba 12fu kafurera Juda mopafine, Jerusalemi kumapinena vano nehuno, maka havi anumzama mono'ma hunentaza kumatmina tapage hunetreno, Asera havi anumzamofo amema'ama zafare'ma antre'zama tro'ma hu'naza zantamina antagi netreno, zafare'ma antre'za kaza osu havi anumzamofo amema'aramima tro'ma hunte'naza zantamina rutmanatmanu hunetreno, kre mramrama hu'za havi anumzamofo amema'ama tro'ma hunte'naza zantaminena rutmana tamanu hutre'ne. Hagi Josaia'a e'inahu huno Juda mopane, Jerusalemi kuma'enena azeri agru hu'ne.
Et la huitième année de son règne, lorsqu’il était encore un jeune garçon, il commença de rechercher le Dieu de David, son père; et la douzième année, il commença de purifier Juda et Jérusalem des hauts lieux, et des ashères, et des images taillées, et des images de fonte.
4 Ana nehuno Josaia'a hige'za Bali havi anumzamofonte'ma kresramana vu itaramina negege'za tagnavazi netre'za, mnanentake'za insensima kre mnama nevaza itaraminena tagna vazitre'naze. Ana nehuno Asera havi anumzamofo amema'ama me'nea zafaramine, kaza osu havi anumzamofo amema'ama antre'za tro'ma huntenaza zantamine, kre mramrama hu'za havi anumzamofo amema'ama troma hunte'naza ame'ma'aramina rutmana hu'za rufuzafupete'za, ana anumzantminte'ma mono'ma hunentaza vahe'mokizmi matipi atre'za vano hu'naze.
Et on démolit devant lui les autels des Baals, et il abattit les colonnes consacrées au soleil, qui étaient en haut au-dessus d’eux; et il brisa les ashères, et les images taillées et les images de fonte, et les broya, et en répandit la poussière sur les sépulcres de ceux qui leur avaient sacrifié;
5 Ana nehuno Josaia havi anumzantmimofo pristi vahe'mokizmi zaferinaramina Kresramana vu itazmire kreno Juda mopane, Jerusalemi kuma'enena eri agru hu'ne.
et il brûla les os des sacrificateurs sur leurs autels. Et il purifia Juda et Jérusalem.
6 Hagi anazanke huno Manase nagamokizmi rankumapine, Efraemi nagamokizmi rankumapine, Simioni nagamokizmi rankumapine, Nafatari nagamokizmi rankumapine, tava'ozmire'ma me'nea kuma'ma havizama hu'nea kumatamimpinena vuno,
Et dans les villes de Manassé, et d’Éphraïm, et de Siméon, et jusqu’à Nephthali, dans leurs ruines, tout à l’entour,
7 havi anumzamofonte'ma kresramana vu itaramine, Asera havi anumzamofo amema'ama me'nea zafaramina maka antagino kitagi kotago hunetreno, havi anumzamofo amema'aramima tro hunte'nazana rutamna huno ru fuzafupenetreno, mnanentake'za insensima kre mnama nevaza itaraminena Israeli mopafintira maka tagna vazitreteno, ete Jerusalemi kumate vu'ne.
il démolit les autels, et mit en pièces, jusqu’à les réduire en poussière, les ashères et les images taillées, et abattit toutes les colonnes consacrées au soleil, dans tout le pays d’Israël; et il s’en retourna à Jérusalem.
8 Josaia'ma 18ni'a kafuma kinima nemanino'a, havi anumzama mono'ma hunentaza zantamina eri haviza huno Juda mopane, ran mono nonena eri agru huteno, Azalia nemofo Safanima, rankumamofo kva ne' Ma'aseiama, avonkre eri'za e'neria ne' Joahazi nemofo Joanki huno Ra Anumzana Anumzama'amofo no eriso'e hiho huno huzmante'ne.
Et la dix-huitième année de son règne, lors de la purification du pays et de la maison, il envoya Shaphan, fils d’Atsalia, et Maascéïa, le chef de la ville, et Joakh, fils de Joakhaz, le rédacteur des chroniques, pour réparer la maison de l’Éternel, son Dieu.
9 Hige'za e'za Manase nagama, Efraemi nagama, mago'a Israeli naga'ma, maka Juda mopafinti vahetmima, Benzameni naga'ma, Jerusalemi kumapima nemaniza vahe'mo'zanema Anumzamofo mono nompima ne-eza, zagoa eri'za Livae vahetami eme zami'zage'za, eri'za ugagota pristi ne' Hilkaiana ome ami'naze.
Et ils vinrent chez Hilkija, le grand sacrificateur; et on [leur] remit l’argent qui avait été apporté dans la maison de Dieu [et] que les lévites, gardiens du seuil, avaient recueilli de la main de Manassé et d’Éphraïm, et de tout le reste d’Israël, et de tout Juda et Benjamin, et des habitants de Jérusalem.
10 Hagi ana zagoa erino mono noma eri so'e nehaza vahe'mokizimi kva vahe zamige'za, ana zagoa eri'za mono noma eriso'ema nehaza vahe'mokizmi miza sezmante'naze.
Et ils le remirent en la main de ceux qui faisaient l’ouvrage, qui étaient préposés [sur le travail] dans la maison de l’Éternel; et ceux-ci le remirent aux ouvriers qui travaillaient dans la maison de l’Éternel pour refaire et réparer la maison:
11 Hagi ana zagoma zami'nazana, zamagra ana zagoa eri'za noma negi'za vahe'ene ke'onkezama tagama hunte haverami miza nese'za, zafarami mizase'za Juda kini vahe'mo'zama eri so'ema osu'za atrazageno'ma havizama hu'nea nomofo zafaramina eri fatgo hu'naze.
ils le remirent aux charpentiers et aux constructeurs pour acheter des pierres de taille, et des bois pour les assemblages, et pour faire la charpenterie des maisons que les rois de Juda avaient détruites.
12 Hagi ana vahe'mo'za eri'zana hankaveti'za eri'naze. Ana eri'za vahetmima kegavama huzmante'naza vahetmina, Merari nagapinti Livae netre Jahati'ene, Obadaiakegi, Kohati nagapinti netre Zekaraiake Mesulamuke. Hagi ana maka Livae nagaki'za zavenama ahe'za zagame'ma hu zana antahi ankere'naza vaheki'za,
Et ces hommes faisaient le travail avec fidélité. Et sur eux étaient préposés Jakhath et Abdias, lévites d’entre les fils de Merari, et Zacharie et Meshullam d’entre les fils des Kehathites, pour la surveillance; et tous ces lévites étaient habiles à [jouer] des instruments de musique.
13 eri'za vahetmina kegava nehu'za, erizante'ma vugote'zama kegavama hu'naza vahera e'ina hiho, amana hiho hu'za antahintahi zami'naze. Hagi mago'a Livae vahe'mo'za avonkre eri'za e'nerizageno, mago'amo'za Kasegema kreno eri fatgoma hu eri'za enerizageno, mago'amo'za kafante'ma kegava hu eri'za eri'naze.
Et [ils étaient préposés] sur les portefaix, et ils surveillaient tous ceux qui étaient occupés à toute sorte de service. Et les scribes, et les intendants, et les portiers étaient d’entre les lévites.
14 Hagi Ra Anumzamofo nompima ana zagoma eri'za e'naza zagoma eri'za atineramizageno'a, pristi ne' Hilkaia'a Ra Anumzamo'ma Mosesema ami'nea Kasege Avontafera keno eri'ne.
Et comme on sortait l’argent qui avait été apporté dans la maison de l’Éternel, Hilkija, le sacrificateur, trouva le livre de la loi de l’Éternel [donnée] par Moïse.
15 Hagi Hilkaia'ma ana kasege avontafema hakreno enerino'a, kasegema kreno eri fatgo nehia ne' Safanina amanage huno asmi'ne, Kasege avontafera Ra Anumzamofo mono nompinti kena erue, nehuno ana avontafera Safani ami'ne.
Et Hilkija prit la parole et dit à Shaphan, le scribe: J’ai trouvé le livre de la loi dans la maison de l’Éternel. Et Hilkija donna le livre à Shaphan.
16 Ana higeno Safani'a ana avontafera erino kini ne' Josaia ome nemino, eri'zamofo agenkea anage huno asmi'ne, Eri'za vaheka'ama maka eri'zama zami'nana eri'zana knare hu'za e'nerize.
Et Shaphan apporta le livre au roi; et de plus il rendit compte au roi, disant: Tout ce qui a été remis en la main de tes serviteurs, ils l’exécutent;
17 Hagi Ra Anumzamofo mono nompima me'nea zagoa eri'za, eri'zante'ma vugote'za kegavama hu'naza vahetami zami'naze.
et ils ont versé l’argent qui s’est trouvé dans la maison de l’Éternel, et l’ont remis entre les mains des préposés et entre les mains de ceux qui font l’ouvrage.
18 Hagi mago'ane Safani'a kini nera asmino, Ama avontafera pristi ne' Hilkaia nami'ne, huno nesmino ana avontafera kini nemofo avuga hampri'ne.
Et Shaphan, le scribe, raconta au roi, disant: Hilkija, le sacrificateur, m’a donné un livre. Et Shaphan y lut devant le roi.
19 Hagi kini ne' Josaia'ma kasegefima me'nea nanekeramima nentahino'a, zaza kukena'a tagato hu'ne.
Et il arriva, quand le roi entendit les paroles de la loi, qu’il déchira ses vêtements.
20 Ana nehuno kini ne'mo'a Hilkaiama, Safani nemofo Ahikamuma, Maika nemofo Abdonima, avon kre eri'za ne' Safanima, kini ne'mofo eri'za ne' Asaianena amanage huno zamasami'ne,
Et le roi commanda à Hilkija, et à Akhikam, fils de Shaphan, et à Abdon, fils de Michée, et à Shaphan, le scribe, et à Asçaïa, serviteur du roi, disant:
21 Hagi nagrane maka Israeli vahe'ene, Juda vahe'motanena ama avontafepima me'nea nanekerera na'a hugahumpi, vuta Ra Anumzamofona ome antahigeta keho. Na'ankure tagehe'mo'za ama avontafepima me'nea kasegea ovaririnazageno, Ra Anumzamo'a tagrira tusi arimpa aherante'ne.
Allez, consultez l’Éternel pour moi et pour ce qui est de reste en Israël et en Juda, touchant les paroles du livre qui a été trouvé; car grande est la fureur de l’Éternel, qui s’est déversée sur nous, parce que nos pères n’ont pas gardé la parole de l’Éternel, pour faire selon tout ce qui est écrit dans ce livre.
22 E'inage higeno Hilkaia'ene kini ne'mo'ma huzmantea vahe'mo'zanena, kasnampa a' Hulda kenaku Jerusalemi kumapina, noti kaziga mago kuma me'nea kumapi vu'naze. Hagi ana a'mofo neve'a, Salumukino Tokhati nemofo Hasra negeho'e. Hagi agra kukena nonte kva ne' mani'ne. Hagi ana kini ne'mo'ma hiankea ana vahe'mo'za kasnampa ara ome asami'naze.
Et Hilkija et les gens du roi allèrent vers Hulda, la prophétesse, femme de Shallum, fils de Thokehath, fils de Hasra, qui avait la garde des vêtements; et elle habitait à Jérusalem dans le second quartier de la ville; et ils lui parlèrent selon ces choses.
23 Hagi ana kasnampa a'mo'a amanage huno zamasami'ne, Ra Anumzana Israeli vahe Anumzamo'a huno, huramantegeta e'naza nera amanage huta ome asamiho,
Et elle leur dit: Ainsi dit l’Éternel, le Dieu d’Israël: Dites à l’homme qui vous a envoyés vers moi:
24 Ama kumate'ene ama ana kumapi vahete'enena, Juda kini ne'mofo avugama nehampri'za avontafepima me'nea hazenkezane, maka kazusizanena atrenugeno egahie.
Ainsi dit l’Éternel: Voici, je fais venir du mal sur ce lieu et sur ses habitants, toutes les malédictions qui sont écrites dans le livre qu’on a lu devant le roi de Juda.
25 Na'ankure zamagra Nagrira zamefi hunami'za, ru anumzantminte Kresramana nevu'za, monora hunente'za, havi zamavu'zmava'ma hazazamo'a, tusiza huno Nagrira nazeri narimpa ahe'ne. E'ina hu'negu ama kumapi vahetmima narimpama ahezmante'noa zana, mago zamo'a eri amne hugara osu'ne.
Parce qu’ils m’ont abandonné et qu’ils ont brûlé de l’encens à d’autres dieux, pour me provoquer à colère par toutes les œuvres de leurs mains, ma fureur se déversera sur ce lieu, et elle ne s’éteindra point.
26 Hianagi Juda kini ne'mo'ma Ra Anumzamofoma ome agenoka huta antahiho huno'ma huramantegetama e'naza nera, Ra Anumzana Israeli vahe Anumzamo'a ko'ma hamprizagenka antahi'nana kerera amanage hie huta ome asmiho,
Et au roi de Juda qui vous a envoyés pour consulter l’Éternel, vous direz ainsi: Ainsi dit l’Éternel, le Dieu d’Israël, quant aux paroles que tu as entendues:
27 Na'ankure nagra ama kumate'ene, ama kumapi vahetema hunaku'ma hua nanekema nentahinka, kagu'a anteraminka Anumzamo'na navuga nemaninka, kukenaka'a tagato hunka kasunkura nehunka, zavira atanke'na antahue huno Ra Anumzamo'a hie huta ome asamiho.
Parce que ton cœur a été sensible, et que tu t’es humilié devant Dieu quand tu as entendu ses paroles contre ce lieu et contre ses habitants, et parce que tu t’es humilié devant moi, et que tu as déchiré tes vêtements, et que tu as pleuré devant moi, moi aussi j’ai entendu, dit l’Éternel.
28 Hagi menina ama kumate'ene ana kumapi vahe'ma zamazeri havizama hanuazana onkenenka knare hunka mani'nenka frigahane. Anage hige'za ana vahe'mo'za atre'za vu'za, Hulda'ma hiankea kini ne' Josaiana ome asmi'naze.
Voici, je vais te recueillir auprès de tes pères, et tu seras recueilli en paix dans tes sépulcres, et tes yeux ne verront pas tout le mal que je fais venir sur ce lieu, et sur ses habitants. Et ils rapportèrent au roi [cette] parole.
29 Higeno kini ne' Josaia'a mika Juda kumapi ranra vahetamine, Jerusalemi kumapi ranra vahetamina kehu atru hu'ne.
Et le roi envoya, et assembla tous les anciens de Juda et de Jérusalem.
30 Ana huteno vuno maka Juda vahetamine, Jerusalemi vahetamine, pristi vahetamine, Livae vahetaminena Ra Anumzamofo mono nompi zamavare atru higeno, ositeti'ma vuno ra vahetema vu'neana maka atru hu'naze. Ana hutazageno, Ra Anumzamofo mono nompinti'ma ke'za eri'naza avontafepima me'nea nanekea ranke huno maka hampri vagare'ne.
Et le roi monta à la maison de l’Éternel, et tous les hommes de Juda, et les habitants de Jérusalem, et les sacrificateurs, et les lévites, et tout le peuple, depuis le grand jusqu’au petit; et on lut, eux l’entendant, toutes les paroles du livre de l’alliance qui avait été trouvé dans la maison de l’Éternel.
31 Ana huteno kini ne' Josaia'a kini vahe'mo'zama oneti'zare otino, Ra Anumzamofo kasege'ane, avu'ava'ane, tra ke'anema ama avontafepima krente'neana, maka nagu namenteti hu'na avaririgahue huno huvempa hu'ne.
Et le roi se tint debout à sa place, et fit cette alliance devant l’Éternel, de marcher après l’Éternel et de garder ses commandements et ses témoignages et ses statuts, de tout son cœur et de toute son âme, pour pratiquer les paroles de l’alliance, écrites dans ce livre.
32 Ana nehuno miko Jerusalemi kumapima nemaniza vahe'ene, Benzameni naga'enena hige'za agri'ene oti'naze. Ana hazageno Jerusalemi kumapi vahe'mo'za Anumzamofo huhagerafi huvempa kemo'ma hu'nea kante ante'za, zamafahe'mofo Anumzantera huvempa hu'naze.
Et il fit entrer [dans l’alliance] tous ceux qui se trouvaient à Jérusalem et en Benjamin; et les habitants de Jérusalem firent selon l’alliance de Dieu, du Dieu de leurs pères.
33 Hagi mika Israeli mopa agu'afima kaza osu havi anumzantmimofo amema'aramina Josaia'a ru takoraku hunetreno, maka vahetmina hige'za Ra Anumzana zamagehe'mokizmi Anumzante monora hunte'naze. Hagi Josaia'ama kegavama hu'nea knafina Israeli vahe'mo'za Ra Anumzana atre'za ru anumzantmina monora huonte'naze.
Et Josias ôta toutes les abominations de tous les pays qui appartenaient aux fils d’Israël, et obligea tous ceux qui se trouvaient en Israël à servir l’Éternel, leur Dieu. Pendant tous ses jours, ils ne se détournèrent pas de l’Éternel, le Dieu de leurs pères.

< 2 Kroniku 34 >