< Isaias 17 >

1 Ti pakaammo maipanggep iti Damasco. Awanen, saanton a maibilang a maysa a siudad ti Damasco; agbalinto daytoy a gabsuon dagiti dadael.
Oracle sur Damas. Voici, Damas ne sera plus une ville, Elle ne sera qu’un monceau de ruines.
2 Mapanawanto dagiti siudad ti Aroer. Agbalindanto a paginanaan dagiti arban ket awanto iti pakaigapuan ti panagbutengda.
Les villes d’Aroër sont abandonnées, Elles sont livrées aux troupeaux; Ils s’y couchent, et personne ne les effraie.
3 Mapukawto dagiti natalged a siudad manipud iti Efraim, ti pagarian manipud iti Damasco ken dagiti nabatbati iti Aram- agbalindanto a kas iti dayag dagiti tattao ti Israel- daytoy ti pakaammo ni Yahweh a Mannakabalin-amin.
C’en est fait de la forteresse d’Éphraïm, Et du royaume de Damas, et du reste de la Syrie: Il en sera comme de la gloire des enfants d’Israël, Dit l’Éternel des armées.
4 Mapasamakto iti dayta nga aldaw a kumapuy ti dayag ni Jacob ken ti kinalukmeg ti lasagna ket kumuttongto.
En ce jour, la gloire de Jacob sera affaiblie, Et la graisse de sa chair s’évanouira.
5 Maiyarigto daytoy iti talon no kasta nga apiten ti agan-ani ti sitatakder a trigo ken apiten ti takiagna dagiti dawa ti trigo. Maiyarigto daytoy iti talon no kasta nga agtudtod ti maysa a tao kadagiti dawa ti trigo iti tanap ti Refaim.
Il en sera comme quand le moissonneur récolte les blés, Et que son bras coupe les épis; Comme quand on ramasse les épis, Dans la vallée de Rephaïm.
6 Mabatinto dagiti natudtod, uray kaskasano, a kas iti mapasamak no magungon ti kayo ti olibo: dua wenno tallo nga olibo iti ringgawis ti kangatoan a sanga, uppat wenno lima ti mabati iti kangatoan a sanga iti nabunga a kayo- daytoy ti pakaammo ni Yahweh, a Dios ti Israel.
Il en restera un grappillage, comme quand on secoue l’olivier, Deux, trois olives, au haut de la cime, Quatre, cinq, dans ses branches à fruits, Dit l’Éternel, le Dieu d’Israël.
7 Iti dayta nga aldaw, kumitanto dagiti tattao iti Namarsua kadakuada, ket kumitadanto iti Nasantoan ti Israel.
En ce jour, l’homme regardera vers son créateur, Et ses yeux se tourneront vers le Saint d’Israël;
8 Saandanto a kumita kadagiti altar, nga inaramid dagiti imada, kasta met a saandanto a kumita iti inaramid dagiti ramayda, dagiti poste nga imahen ni Asera wenno dagiti imahen ti init.
Il ne regardera plus vers les autels, Ouvrage de ses mains, Et il ne contemplera plus ce que ses doigts ont fabriqué, Les idoles d’Astarté et les statues du soleil.
9 Iti dayta nga aldaw, dagiti nabibileg a siudadda ket kaslanto iti nabaybay-an nga agdan a kayo iti tapaw ti turod, a napanawan gapu kadagiti tattao ti Israel ket agbalinto daytoy a nabaybay-an.
En ce jour, ses villes fortes seront Comme des débris dans la forêt et sur la cime des montagnes, Abandonnés devant les enfants d’Israël: Et ce sera un désert.
10 Ta linipatyo ti Dios a manangisalakanyo, ken saanyo nga inkaskaso ti maiyarig iti bato a pigsayo. Isu a nagmulakayo kadagiti napipintas a mulmula ken nagmulakayo kadagiti karkarna a bin-i
Car tu as oublié le Dieu de ton salut, Tu ne t’es pas souvenu du rocher de ton refuge. Aussi tu as fait des plantations d’agrément, Tu as planté des ceps étrangers;
11 iti aldaw a nagmulakayo ket inaladan ken rinuk-itanyo. Agtubonto iti mabiit ti bukelyo, ngem ti maapitto ket aldaw ti ladingit ken nakaro a liday.
Lorsque tu les plantas, tu les entouras d’une haie, Et bientôt tu les fis venir en fleurs. Mais la récolte a fui, au moment de la jouissance: Et la douleur est sans remède.
12 Asi pay! Ti arimbangaw dagiti adu a tatttao, dayta nga arimbangaw ket kasla panagdaranudor dagiti baybay ken panagkaribuso dagiti nasion, dayta a karibuso ket kasla danarudor ti napigsa a danum!
Oh! Quelle rumeur de peuples nombreux! Ils mugissent comme mugit la mer. Quel tumulte de nations! Elles grondent comme grondent les eaux puissantes.
13 Agarimbangawto dagiti nasion a kasla panagdaranudor ti adu a danum ngem pasardengento ida ti Dios. Agtataraydanto iti adayo ket kamatendanto ida a kasla kadagiti maitayab a nagango a ruot kadagiti banbantay ken kasla kadagiti maiyalipugpog a ruruot.
Les nations grondent comme grondent les grandes eaux… Il les menace, et elles fuient au loin, Chassées comme la balle des montagnes au souffle du vent, Comme la poussière par un tourbillon.
14 Iti rabii, kitaenyo, nakabutbuteng! Ket sakbay a bumigat awandanton; dayta ti maganab dagiti mangsamsam kadatayo, ti maganab dagiti agtakaw kadatayo.
Quand vient le soir, voici, c’est une ruine soudaine; Avant le matin, ils ne sont plus! Voilà le partage de ceux qui nous dépouillent, Le sort de ceux qui nous pillent.

< Isaias 17 >