< 2 Ar-ari 17 >

1 Iti maika-sangapulo ket dua a tawen a panagturay ni Ahaz nga ari ti Juda, nangrugi met ti panagturay ni Oseas nga anak ni Ela. Nagturay isuna idiay Samaria iti entero nga Israel iti siam a tawen.
La douzième année d'Achaz, roi de Juda, Hosée, fils d'Éla, devint roi d'Israël à Samarie, pour neuf ans.
2 Inaramidna ti dakes iti imatang ni Yahweh, ngem saan a kas kadagiti inaramid dagiti ar-ari ti Israel nga immun-una kenkuana.
Et il fit ce qui est mal aux yeux de l'Éternel, seulement pas à l'égal des rois d'Israël, ses prédécesseurs.
3 Rinaut isuna ni Salmaneser nga ari ti Asiria, ket nagbalin ni Oseas nga adipenna ken nagbayad kenkuana ti buis.
Contre lui s'avança Salmanassar, roi d'Assyrie, et Hosée lui fut assujetti, et lui paya un tribut.
4 Kalpasanna, naammoan ti ari ti Asiria nga agpangpanggep ni Oseas ti dakes a maibusor kenkuana, ta nangibaon ni Oseas kadagiti mensahero kenni So nga ari ti Egipto; kasta met a, saanen isuna a nagbayad iti buis iti ari ti Asiria, a kas iti inar-aramidna iti tinawen. Isu a tiniliw isuna ti ari ti Asiria ket imbaludna iti pagbaludan.
Mais le roi d'Assyrie découvrit une menée chez Hosée, lequel envoyait des messagers à So, roi d'Egypte, et ne payait point le tribut au roi d'Assyrie année par année; c'est pourquoi le roi d'Assyrie le fit prisonnier et le mit aux fers dans un cachot.
5 Rinaut ti ari ti Asiria ti entero a daga, ken rinautda ti Samaria ket linawlawda daytoy iti tallo a tawen.
Et le roi d'Assyrie s'avança sur tout le pays, et marcha contre Samarie qu'il assiégea trois ans.
6 Iti maika-siam a tawen a panagturay ni Oseas, inagaw ti ari ti Asiria ti Samaria ket impanawda ti Israel nga impan idiay Asiria. Pinagnaedda ida idiay Hala, iti Karayan Habor ti Gozan, ken kadagiti siudad ti Media.
La neuvième année d'Hosée le roi d'Assyrie prit Samarie et déporta les Israélites en Assyrie, et les établit à Chala et au Chabor, fleuve de Gozan, et dans les villes des Mèdes.
7 Napasamak daytoy a pannakatiliw gapu ta nagbasol dagiti tattao ti Israel kenni Yahweh a Diosda, a nangirruar kadakuada manipud iti daga ti Egipto, manipud iti bileg ti Faraon nga ari ti Egipto. Nagdaydayaw dagiti tattao kadagiti dadduma a dios
C'est que les enfants d'Israël s'étaient rendus coupables envers l'Éternel, leur Dieu, qui les avait retirés du pays d'Egypte, de dessous la main de Pharaon, roi d'Egypte, et qu'ils révérèrent des dieux différents.
8 ken nagnagnada kadagiti sursuro dagiti nasion a pinapanaw idi ni Yahweh sakbay kadagiti tattao ti Israel, ken kadagiti sursuro dagiti ar-ari ti Israel nga inaramidda.
Et ils suivirent les us des nations que l'Éternel avait chassées devant les enfants d'Israël, et des rois d'Israël qui les avaient institués.
9 Sililimed nga inaramid dagiti tattao ti Israel dagiti saan a rumbeng a banbanag a maibusor kenni Yahweh a Diosda. Nagipatakderda kadagiti disso a pagdaydayawan kadagiti amin a siudadda, manipud kadagiti tore dagiti agbanbantay agingga iti natalged a siudad.
Et les enfants d'Israël firent parade de choses qui ne sont pas bien, en opposition à l'Éternel, leur Dieu, et s'élevèrent des tertres dans toutes leurs villes, depuis les tours d'observation aux places fortes.
10 Nangipatakderda pay kadagiti nasagradoan nga adigi a bato ken kadagiti imahen ni Asera iti tunggal nangato a turod ken iti sirok iti tunggal narukbos a kayo.
Et ils se dressèrent des colonnes et des Astartés sur toute colline éminente, et sous tout arbre vert.
11 Sadiay, nagpuorda kadagiti insenso kadagiti amin a disso a pagdaydayawan, a kas iti inar-aramid dagiti nasion, dagidiay pinapanaw ni Yahweh sakbay kadakuada. Nagaramid dagiti Israelita kadagiti dinadangkes a banbanag a nangpapungtot kenni Yahweh;
Et là ils offrirent l'encens sur tous les tertres comme les nations que l'Éternel avait exilées devant eux, et pratiquèrent des choses mauvaises pour provoquer l'Éternel.
12 nagrukbabda kadagiti didiosen, maipapan ti kinuna ni Yahweh kadakuada, “Saanyo nga aramiden daytoy a banag.”
Et ils servirent les idoles dont l'Éternel leur avait dit: Vous n'en ferez rien.
13 No pay kasta, impaduyakyak ni Yahweh iti Israel ken iti Juda babaen iti tunggal propeta ken tunggal agwanwanawan a kinunana, “Tallikudanyo dagiti dakes a wagasyo ket tungpalenyo dagiti bilbilinko ken alagadek, ket agannadkayo iti panangtungpalyo kadagiti amin a linteg nga imbilinko kadagiti ammayo, nga impatulodko kadakayo babaen kadagiti adipenko a propeta.”
Et l'Éternel somma Israël et Juda par l'organe de tous ses prophètes, de tout Voyant, en ces termes: Quittez vos voies mauvaises et gardez mes commandements, mes statuts, d'après toute la Loi que j'ai prescrite à vos pères, et tous les messages que je vous ai envoyés par l'organe de mes serviteurs les prophètes!
14 Ngem saanda a dimngeg; ngem ketdi, nasukirda unay a kas kadagiti ammada a saan a nagtalek kenni Yahweh a Diosda.
Mais ils n'écoutèrent point, ils roidirent leur col comme le col de leurs pères, qui n'avaient pas cru en l'Éternel, leur Dieu.
15 Linaksidda dagiti alagadenna ken ti tulag nga inaramidna kadagiti kapuonanda, ken ti pammaneknekna iti tulagna nga intedna kadakuada. Tinuladda dagiti awan kaes-eskanna a sursuro ket nagbalinda nga awan kaes-ekanna. Sinurotda dagiti pagano a nasion nga adda iti aglawlawda, dagidiay imbilin ni Yahweh kadakuada a saanda a tultuladen.
Et ils méprisèrent ses statuts et son alliance qu'il avait conclue avec leurs pères, et ses sommations qu'il leur adressait, et ils suivirent les vaines idoles et s'adonnèrent à la vanité, et imitèrent les nations de leurs alentours que l'Éternel leur avait commandé de ne point imiter.
16 Saanda nga ingkaskaso dagiti amin a bilbilin ni Yahweh a Diosda. Nangsukogda kadagiti landok nga imahen ti dua a baka a pagrukbabanda. Nangaramidda ti imahen ni Asera, ken nagrukbabda kadagiti amin a bituen dagiti langlangit ken ni Baal.
Et ils négligèrent tous les commandements de l'Éternel, leur Dieu, et se fabriquèrent des images de fonte, deux veaux, et ils se firent des Astartés, et adorèrent toute l'armée des cieux, et rendirent un culte à Baal.
17 Inddatonda dagiti annakda a lallaki ken babbai a kas daton a mapuoran, nagpadtoda ken nag-orasionda, inlakoda dagiti bagbagida tapno agaramidda iti dakes iti imatang ni Yahweh, ket pinagpungtotda isuna.
Et ils firent passer par le feu leurs fils et leurs filles et pratiquèrent la divination et les augures et se vendirent pour faire ce qui est mal aux yeux de l'Éternel, afin de le provoquer.
18 Ngarud, nakapungtot iti kasta unay ni Yahweh iti Israel ket inikkatna ida iti imatangna. Awan ti uray maysa a nabati ngem ti tribu laeng iti Juda.
Alors l'Éternel se courrouça fort contre Israël et Il les exclut de sa présence: il ne resta que la tribu de Juda seule.
19 Uray pay ti Juda ket saanda a tinungpal dagiti bilbilin ni Yahweh a Diosda, ngem ketdi, sinursurotda dagiti ar-aramiden dagiti pagano a sursuro a sursuroten idi ti Israel.
Même Juda ne garda pas les commandements de l'Éternel, leur Dieu; ils marchèrent d'après les statuts dressés par les Israélites.
20 Isu a linaksid ni Yahweh dagiti amin a kaputotan ti Israel; pinagrigatna ida ket impaimana ida kadagiti nangagaw kadagiti sanikuada, agingga a pinukawna ida iti imatangna.
Ce qui fit que l'Éternel répudia la totalité de la race d'Israël qu'il humilia et livra à la merci des spoliateurs jusque-là qu'il les bannit de sa présence.
21 Inikkatna ti Israel manipud iti panagturay a puli ni David, ket pinagbalinda nga ari ni Jeroboam nga anak ni Nebat. Ni Jeroboam ti nangiyadayo ti Israel manipud iti panangsurotda kenni Yahweh ken nangisungsong kadakuada nga agaramid iti nadagsen a basol.
C'est pourquoi Israël avait fait scission avec la maison de David, et s'était donné pour roi Jéroboam, fils de Nebat, et Jéroboam avait débauché Israël du service de l'Éternel et l'avait entraîné à un péché grand.
22 Sinurot dagiti tattao ti Israel dagiti amin a basol ni Jeroboam ket saanda a simmina manipud kadagitoy,
Et les enfants d'Israël persistèrent dans tous les péchés de Jéroboam, que celui-ci avait commis, et ne s'en départirent pas,
23 isu nga inikkat ida ni Yahweh ti Israel manipud iti imatangna, kas kinunana nga aramidenna babaen kadagiti amin nga adipenna a propeta. Isu a napapanaw ti Israel manipud iti bukodda a daga ket naipanda idiay Asiria, ket agingga iti agdama nga aldaw, addada pay laeng sadiay.
jusque là que l'Éternel exclut Israël de sa présence, comme Il avait dit par l'organe de tous ses serviteurs les prophètes, et Israël fut déporté de son pays en Assyrie; ce qu'il est encore aujourd'hui.
24 Nangipan ti ari ti Asiria kadagiti tattao manipud ti Babilonia, Cut, Avva, Hamat ken Sefarvaim ket pinagnaedna ida kadagiti siudad ti Samaria a kasukat dagiti tattao ti Israel. Tinagikuada ti Samaria ket nagnaedda kadagiti siudad daytoy.
Et le roi d'Assyrie fit venir [du monde] de Babel et de Cutha et de Arva et de Hamath et de Sepharvaïm, et il l'établit dans les villes de la Samarie en place des enfants d'Israël; et ils prirent possession de la Samarie et se domicilièrent dans les villes.
25 Napasamak daytoy iti rugi ti panagnaedda sadiay a saanda a dinayaw ni Yahweh. Isu a nangibaon ni Yahweh kadagiti leon a nangpapatay iti sumagmamano kadakuada.
Et il arriva au début de l'établissement de ces gens qui ne craignaient pas l'Éternel, que l'Éternel envoya contre eux les lions, qui firent du carnage parmi eux.
26 Isu a nakisaritada iti ari ti Asiria ket kinunada, “Saan nga ammo dagiti nasion nga impanawmo kalpasanna inkabilmo kadagiti siudad ti Samaria, dagiti sursuro a masapul ti dios iti daytoy a daga. Isu a nangibaon kadagiti leon kadakuada, ket kitaem, pappapatayen dagiti leon dagiti tattao sadiay gapu ta saanda nga ammo dagiti sursuro a masapul ti dios iti daytoy a daga.”
Alors ils s'adressèrent au roi d'Assyrie en ces termes: Les nations que tu as transportées et établies dans les villes de la Samarie, ne connaissent pas le rite du dieu du pays: aussi a-t-il envoyé contre eux les lions qui, voici, les tuent, parce qu'ils ignorent, le rite du dieu du pays.
27 Imbilin ti ari ti Asiria ket kinunana, “Mangalakayo iti maysa kadagiti papadi nga innalayo sadiay, ket ibaonyo ket pagnaedenyo isuna sadiay, ket ipaisuroyo kenkuana kadakuada dagiti sursuro a masapul ti dios iti daytoy a daga.”
Et le roi d'Assyrie donna cet ordre: Ramenez-y l'un des prêtres que vous avez emmenés de là en captivité; afin qu'ils puissent aller y habiter étant initiés [par le prêtre] au rite du dieu du pays.
28 Isu a napan ti maysa kadagiti papadi a naitalaw manipud idiay Samaria ket nagnaed idiay Betel; insurona kadakuada no kasano ti rumbeng a panagdayawda kenni Yahweh.
Il vint donc un des prêtres qu'ils avaient emmenés de Samarie, et il se fixa à Béthel, et il leur enseigna comment ils devaient célébrer le culte de l'Éternel.
29 Nagaramid ti tunggal bunggoy ti tribu kadagiti diosda, ket inkabilda ida kadagiti disso a pagdaydayawan nga inaramid dagiti Samaritano - iti tunggal bunggoy ti tribu kadagiti siudad a nagnaedanda.
Cependant chaque peuplade se faisait d'ailleurs son dieu, et elles les placèrent dans les temples des tertres élevés par les Samaritains, chacune dans les villes où elle était établie.
30 Inaramid dagiti tattao ti Babilonia ti Succot Benot; inaramid dagiti tattao ti Cut ti Nergal, inaramid dagiti tattao ti Hamat ti Asima;
Et les gens de Babel firent des loges de filles, et les gens de Cuth [l'idole] Nergal, et les gens de Hamath, Asima,
31 inaramid dagiti Awita ti Nibhaz ken Tartak; ken pinuoran dagiti Sefarvita dagiti annakda kas datonda kada Adramelek ken Anamelek, dagiti dios dagiti Sefravita.
et les Avites, Nibchaz et Thirthak, et les Sepharvites brûlaient leurs fils dans le feu à Adrammelech et Anammelech, divinités de Sepharvaïm.
32 Dinayawda met ni Yahweh, ket nangdutokda manipud kadakuada kadagiti papadi kadagiti nangato a disso, a nagidaton para kadakuada kadagiti disso a pagdaydayawan kadagiti templo.
Et ils rendaient aussi un culte à l'Éternel, et se créèrent de leur sein des prêtres pour les tertres, qui sacrifiaient pour eux dans les temples des tertres.
33 Dinayawda ni Yahweh ken nagrukbabda pay kadagiti diosda, kadagiti kaugalian dagiti nasion manipud kadagiti nakaipanawanda.
Ils rendaient un culte à l'Éternel et servaient leurs dieux selon le rite des nations d'où on les avait transportés.
34 Agingga kadagitoy nga al-aldaw, itultuloyda pay laeng dagiti kadaanan a kaugalianda. Saanda a daydayawen ni Yahweh, wenno tungtungpalen dagiti pagalagadan, paglintegan, ti linteg, wenno dagiti bilbilin ni Yahweh nga intedna kadagiti tattao ni Jacob - a pinanagananna ti Israel-
Jusqu'aujourd'hui leur pratique est conforme à leurs premiers usages; ils ne rendent point un culte à l'Éternel [seul]; et n'agissent point [uniquement] d'après leurs us, et coutumes, nom plus que d'après la Loi et le Commandement prescrit par l'Éternel aux fils de Jacob à qui Il avait donné le nom d'Israël.
35 a nakitulagan ni Yahweh ket binilinna ida, “Saankayo nga agbuteng kadagiti didiosen, wenno agkurno kadakuada, agrukbab kadakuada, wenno agidaton kadakuada.
Car l'Éternel avait conclu une alliance avec eux, et leur avait donné cet ordre: Vous ne craindrez pas d'autres dieux et vous ne les adorerez pas et ne les servirez pas et ne leur ferez pas de sacrifices;
36 Ngem ni Yahweh a nangipanaw kadakayo manipud iti daga ti Egipto nga addaan iti naindaklan a pannakabalin ken bileg, ket isuna ti masapul a dayawenyo; isuna laeng iti pagkurnoanyo, ken isuna ti pagidatonanyo.
mais l'Éternel, qui vous a retirés du pays d'Egypte avec une grande puissance et le bras étendu, c'est Lui que vous craindrez, adorerez, Lui à qui vous offrirez des sacrifices;
37 Tungpalenyo iti agnanayon dagiti pagalagadan ken dagiti paglintegan, dagiti linteg ken bilbilin nga insuratna para kadakayo. Isu a saan a rumbeng nga agbutengkayo kadagiti sabali a dios,
et les statuts et les rites et la Loi et le Commandement qu'il vous a donnés par écrit, c'est ce que vous observerez pour le pratiquer en tout temps, sans craindre d'autres dieux;
38 ken saanyo a liplipatan ti katulagak kadakayo; wenno dayawen dagiti sabali a dios.
et l'alliance que J'ai conclue avec vous, vous ne l'oublierez pas, et vous ne craindrez pas d'autres dieux;
39 Ngem ni Yahweh a Diosyo ti dayawenyo. Ispalennakayto manipud iti bileg dagiti kabusoryo.”
mais l'Éternel, votre Dieu, vous le craindrez, et Il vous sauvera de la main de tous vos ennemis.
40 Saanda a dimngeg, gapu ta intultuloyda ti agaramid kadagiti inaramidda iti naglabas.
Mais ils n'obéirent pas; au contraire, ils se réglèrent d'après leurs premiers usages.
41 Isu a nagbuteng dagitoy a nasion kenni Yahweh ken nagrukbabda met kadagiti kinitikitanda nga imahen, ken kasta met laeng ti inaramid dagiti annakda - a kas met ti inaramid dagiti annak dagiti annakda. Itultuloyda nga ar-aramiden dagiti inaramid dagiti kapuonanda agingga iti daytoy nga aldaw.
C'est ainsi que ces nations, tout en rendant un culte à l'Éternel, servaient leurs idoles, et leurs enfants et petits-enfants agissent aujourd'hui encore, comme ont agi leurs pères.

< 2 Ar-ari 17 >