< Matthieu 15 >

1 Alors les scribes et les pharisiens de Jérusalem viennent à Jésus, disant:
Bafalisi ayi minlongi mi mina baba ku Yelusalemi bayiza kuidi Yesu, banyuvula:
2 Pourquoi tes disciples transgressent-ils la tradition des anciens, car ils ne lavent pas leurs mains quand ils mangent du pain?
—Bila mbi minlonguki miaku mikinzikilanga ko mambu ma bakulu e? Bila misukulanga ko mioko miawu tuamina midia.
3 Mais lui, répondant, leur dit: Et vous, pourquoi transgressez-vous le commandement de Dieu à cause de votre tradition?
Wuba wutudila: —A bosi beno, bila mbi kalu kinzikilanga ko Mina mi Nzambi mu diambu di kinzika mambu ma bakulu beno?
4 car Dieu a commandé, disant: « Honore ton père et ta mère »; et: « que celui qui médira de père ou de mère, meure de mort »;
Bila Nzambi wukamba: Kinzika dise diaku ayi ngudi aku ayi woso wunsinga dise diandi voti ngudi andi kafueti baka thumbudulu yi lufua.
5 mais vous, vous dites: Quiconque dira à son père ou à sa mère: Tout ce dont tu pourrais tirer profit de ma part est un don,
Vayi beno tala phila lueti tuba: Woso wukamba dise diandi voti ngudi andi ti: “Bima biabi biawu ndiedi kaveni vayi ndieka bitambika makaba kuidi Nzambi.”
6 – et il n’honorera point son père ou sa mère. Et vous avez annulé le commandement de Dieu à cause de votre tradition.
Mutu vengi diambu diodi kasi kadi diambu dimosi ko kuidi dise diandi voti kuidi ngudi andi mu biobi kedi kamveni. Buna lueti vunzikisa mambu ma Nzambi ayi lueti balula mawu mu kikhulu kieno.
7 Hypocrites! Ésaïe a bien prophétisé de vous, disant:
Batu ba mayuya! Ezayi wubikula bumboti mu diambu dieno bu katuba:
8 « Ce peuple m’honore des lèvres, mais leur cœur est fort éloigné de moi;
Batu baba mu tsongi zi bididi kaka beta kunzitisila, vayi mintima miawu thama midi ayi minu.
9 mais ils m’honorent en vain, enseignant comme doctrines des commandements d’hommes ».
Mu phamba kuandi balembo kutsambidila bila malongi balembo longi madi zithumunu zikubuku kuidi batu.
10 Et ayant appelé la foule, il leur dit: Écoutez et comprenez:
Yesu wutumisa nkangu wu batu ayi wuba kamba: —Luwa ayi lusudika:
11 ce n’est pas ce qui entre dans la bouche qui souille l’homme; mais ce qui sort de la bouche, c’est là ce qui souille l’homme.
Biobi binkotanga mu munu wu mutu bisumunanga mutu ko vayi biobi bintotukanga mu munu wu mutu biawu bieta sumuna mutu.
12 Alors ses disciples, s’approchant, lui dirent: Sais-tu que les pharisiens ont été scandalisés en entendant cette parole?
Bosi minlonguki mifikama va ndambu va kaba ayi minkamba: —Wukadi zaba ti mintima mi Bafalisi miluedi mu diambu di mambu maku?
13 Mais lui, répondant, dit: Toute plante que mon Père céleste n’a pas plantée sera déracinée.
Yesu wuba vutudila: —Kioso kunusu, kikambu kuna Dise diama di Diyilu, kiela vuzu.
14 Laissez-les; ce sont des aveugles, conducteurs d’aveugles: et si un aveugle conduit un aveugle, ils tomberont tous deux dans une fosse.
Lubabika! Badi baphofo zilembo nati baphofo bankaka. Enati phofo wulembo monisa phofo yandi nzila, bawu buadi bafueti tibuka mu dibulu!
15 Et Pierre, répondant, lui dit: Expose-nous cette parabole.
Piela wubaka mbembo ayi wunkamba: —Wutu sudikisa nongo yoyo.
16 Et il dit: Et vous aussi, êtes-vous encore sans intelligence?
Bosi Yesu wuvutula: —Beno mamveno lukadi sudika e?
17 N’entendez-vous pas encore que tout ce qui entre dans la bouche va dans le ventre, et passe ensuite dans les lieux d’aisances?
Lukadi zaba ti bibioso binkotanga mu munu binkuendanga mu vumu bosi bintotukanga ku nganda e?
18 Mais les choses qui sortent de la bouche viennent du cœur, et ces choses-là souillent l’homme.
Vayi mantotukanga mu munu wu mutu mu ntima meti ba ayi mawu meti sumuna mutu.
19 Car du cœur viennent les mauvaises pensées, les meurtres, les adultères, les fornications, les vols, les faux témoignages, les injures:
Bila mu ntima muntotukilanga mayindu mambimbi vonda, kitsuza, kindumba, yiba, telimina batu kimbangi ki luvunu, finga.
20 ce sont ces choses qui souillent l’homme; mais de manger avec des mains non lavées ne souille pas l’homme.
Mawu momo mambu mansumunanga mutu. Vayi enati mutu kakadi sukula mioko tuamina kadia, diodi dilendi kunsumuna ko.
21 Et Jésus, partant de là, se retira dans les quartiers de Tyr et de Sidon.
Yesu bu kabotuka vana; wuyenda mu bizunga bi Tile ayi bi Sidoni.
22 Et voici, une femme cananéenne de ces contrées-là, sortant, s’écria, lui disant: Seigneur, Fils de David, aie pitié de moi; ma fille est cruellement tourmentée d’un démon.
Zimbukila nketo wumosi, muisi Kana, wuba vuandanga muna bizunga beni wuyiza ku kaba ayi wuyamikina: —A Pfumu! Muana Davidi, wumboni kiadi! Pheve yimbimbi yilembo yamisa ngolo muanꞌama wu nketo.
23 Et il ne lui répondit mot. Et ses disciples, s’approchant, le prièrent, disant: Renvoie-la, car elle crie après nous.
Vayi Yesu kasi kumvutudila kadi diambu ko. Minlonguki mifikama va ndambu vaba Yesu ayi minleba: —Wunkuka, bila wulembo yamikina ngolo ku manima meto.
24 Mais lui, répondant, dit: Je ne suis envoyé qu’aux brebis perdues de la maison d’Israël.
Vayi niandi wuvutula: —Minu nditumu kaka kuidi mamemi ma Iseli momo mazimbala!
25 Et elle vint et lui rendit hommage, disant: Seigneur, assiste-moi.
Vayi nketo beni wuyiza fukama va ntualꞌandi ayi wunkamba: —Pfumu, wutsadisa!
26 Et lui, répondant, dit: Il ne convient pas de prendre le pain des enfants et de le jeter aux chiens.
Buna wumvutudila: —Disi fuana ko mu bonga dipha di bana ayi lozila diawu zimbua.
27 Et elle dit: Oui, Seigneur; car même les chiens mangent des miettes qui tombent de la table de leurs maîtres.
Nketo wunkamba: —Nyinga Pfumu! Vayi zimbua zieti dia bitsiedi-tsiedi biobi bieta bua ku tsi meza yi bapfumu bawu.
28 Alors Jésus, répondant, lui dit: Ô femme, ta foi est grande; qu’il te soit fait comme tu veux. Et dès cette heure-là sa fille fut guérie.
Buna Yesu wumvutudila: —E e nketo, minu kiaku kidi kinneni! Diawu bika buvangama boso butididi. Muna thangu yina kaka muanꞌandi wunketo wubeluka.
29 Et Jésus, étant parti de là, vint près de la mer de Galilée; et montant sur une montagne, il s’assit là.
Yesu wubotuka vana ayi wuyenda ku muenda mbu wu Ngalili, wukuma ku mongo ayi wuvuanda kuna.
30 Et de grandes foules vinrent à lui, ayant avec elles des boiteux, des aveugles, des muets, des estropiés, et beaucoup d’autres; et elles les jetèrent à ses pieds, et il les guérit;
Nkangu wu batu bawombo bayiza ku kaba, banata batu bobo baba ntiudikanga, baphofo, mababa, batu babela malu ayi mioko ayi bambevo bankaka. Babatula va malu ma Yesu ayi wuba belusa.
31 de sorte que les foules s’étonnèrent en voyant les muets parler, les estropiés guérir, les boiteux marcher, et les aveugles voir; et elles glorifièrent le Dieu d’Israël.
Nkangu woso wu batu wusimina bu wumona ti mababa matona yoluka, batu babela malu ayi mioko babeluka, batu bobo baba ntiudika batona diata bu mboti, baphofo zitona mona. Buna baboso bakembisa Nzambi yi Iseli.
32 Et Jésus, ayant appelé à lui ses disciples, dit: Je suis ému de compassion envers la foule, car voici trois jours déjà qu’ils demeurent auprès de moi, et ils n’ont rien à manger; et je ne veux pas les renvoyer à jeun, de peur qu’ils ne défaillent en chemin.
Yesu wutumisa minlonguki miandi ayi wuba kamba: —Kiadi ndilembo moni nkangu wu batu baba, bila bilumbu bitatu bame vuandila yama ayi basiedi ko bidia. Ndikadi zola kuba vutula ayi nzalꞌawu bila balenda bua dibutu mu nzila.
33 Et ses disciples lui disent: D’où aurions-nous dans le désert assez de pains pour rassasier une si grande foule?
Minlonguki mimvutudila: —Va buangu kikambulu batu tuidi, buna kuevi tulenda bakila mapha mafueni mu dikila nkangu wu batu wawu e?
34 Et Jésus leur dit: Combien avez-vous de pains? Et ils dirent: Sept, et quelques petits poissons.
Yesu wuba yuvula: —Mapha makua madi yeno? Bawu bavutula: —Tsambuadi yi mapha madi yeto ayi bina bi zimbizi zi nlangu!
35 Et il commanda aux foules de s’asseoir sur la terre.
Buna wutumina batu boso bavuanda va tsi.
36 Et ayant pris les sept pains et les poissons, il rendit grâces et les rompit et les donna à ses disciples, et les disciples à la foule.
Bosi wubonga tsambuadi yi mapha beni ayi zimbizi, wuvutula matondo, wubukuna mawu ayi wuvana mawu minlonguki miandi ayi miawu mikabudila nkangu wu batu.
37 Et ils mangèrent tous et furent rassasiés; et ils ramassèrent, des morceaux qui étaient de reste, sept corbeilles pleines.
Baboso badia ayi bayukuta. Batota bitini biobi bisiala, biwesa tsambudi di bipani.
38 Or ceux qui avaient mangé étaient 4 000 hommes, outre les femmes et les enfants.
Batu boso badia baba mili ya yi babakala, kadi tanga baketo ayi bana.
39 Et ayant renvoyé les foules, il monta dans un bateau et vint dans la contrée de Magadan.
Yesu bu kavutula nkangu wu batu, wukuma mu nlungu ayi wuyenda mu zunga ki Mangadani.

< Matthieu 15 >