< Luc 14 >

1 Un jour de sabbat, Jésus étant entré dans la maison d’un des principaux Pharisiens pour y prendre son repas, ceux-ci l’observaient.
Lao esa, nandaa no fai hule-oꞌeꞌ, atahori partei agama Farisi ra malanggan esa noꞌe Yesus fo nema naa sia umen. Ana endoꞌ naa-ninu, ma hambu atahori maku-maꞌu E fo rae rita Ana nae tao saa nandaa no fai hule-oꞌeꞌ.
2 Et voici qu’un homme hydropique se trouvait devant lui.
Leleꞌ naa, hambu atahori esa mamahedꞌi ao maꞌasofeꞌ endoꞌ sia naa boe.
3 Jésus, prenant la parole, dit aux Docteurs de la Loi et aux Pharisiens: « Est-il permis de faire une guérison le jour du sabbat? »
Boe ma, Yesus natane mahine hukun Yahudi ma atahori Farisi mana endo raa-rinu sia naa nae, “Tungga baꞌi Musa hohoro-lalanen, bisa tao nahaiꞌ atahori hedꞌis, nandaa no fai hule-oꞌeꞌ, do hokoꞌ?”
4 Et ils gardèrent le silence. Lui, prenant cet homme par la main, le guérit et le renvoya.
Te nda hambu esa nahara sa boe. Boe ma Yesus kois atahori mamahedꞌiꞌ a, de hai neuꞌ ena. Basa ma Yesus denu e baliꞌ.
5 Puis, s’adressant à eux, il dit: « Qui de vous, si son âne ou son bœuf tombe dans un puits, ne l’en retire aussitôt le jour du sabbat? »
Basa naa ma, Yesus natane se fai nae, “Mete ma hambu anadikiꞌ sa tudꞌa oe rala neu, nandaa no fai hule-oꞌeꞌ, hei mii nore baliꞌ e dꞌean, do hokoꞌ? Mete ma sapi a tudꞌa rala neu, na hei hela e, do, lea hendi e dꞌean? Neꞌo hei lea hendi e dꞌean. De naa sosoan nae, hei o tao ues ena boe, to!”
6 Et à cela ils ne surent que lui répondre.
Rena Yesus olaꞌ taꞌo naa, te nda hambu atahori esa bisa nataa E sa boe.
7 Ensuite, ayant remarqué l’empressement des conviés à choisir les premières places, Jésus leur dit cette parabole:
Leleꞌ naa, Yesus memeteꞌ atahori mana rema raa sia ume fefetas a. Hambu atahori hetar pili mamanaꞌ sia mataꞌ, fo reu endoꞌ sia naa. Nita taꞌo naa, boe ma Ana olaꞌ nae,
8 « Quand tu seras invité par quelqu’un à des noces, ne prends pas la première place, de peur qu’il n’y ait un homme plus considéré que toi,
Besa-bꞌesa, o! Mete ma atahori rarolo nggi misiꞌ fefeta kakabꞌiꞌ, na, afiꞌ mii endo sia ataori moko-monaen ra mamanan. Huu afiꞌ losa tenu fefetas narolo fuiꞌ manaseliꞌ lenaꞌ nggo.
9 et que celui qui vous aura invités l’un et l’autre ne vienne te dire: Cède-lui la place; et qu’alors tu ne commences avec confusion à occuper la dernière place.
Mete ma taꞌo naa, tenu fefetas neꞌo nema olaꞌ no nggo nae, ‘Afiꞌ mumunasa, e! Amaꞌ tulun lali misiꞌ deaꞌ naa dei, huu au sadꞌia hela kadꞌera ia fee neu atahori moko monaen ra.’ Boe ma ho fela hela kadꞌera naa no mamaet, de muu endoꞌ sia seku dꞌeaꞌ.
10 Mais lorsque tu seras invité, va te mettre à la dernière place; de cette façon, quand viendra celui qui t’a invité, il te dira: on ami, monte plus haut. Alors ce sera pour toi un honneur devant les autres convives.
Dadꞌi mete ma hambu nerolot, na, muu endoꞌ sia kadꞌera mana seku sia deaꞌ. Dei fo mete ma tenu fefetas nita nggo, na neti noꞌe nae, ‘Eh, Amaꞌ! Laꞌi fo endoꞌ sia mataꞌ ia.’ No taꞌo naa hei hambu hadꞌa-hormat sia atahori fuiꞌ ra matan nara.
11 Car quiconque s’élève sera abaissé, et quiconque s’abaisse sera élevé. »
Huu atahori mana soꞌu-soꞌuꞌ aon, dei fo Lamatuaꞌ naꞌatutudꞌaꞌ e. Te atahori mana tao aon onaꞌ anadꞌiki, dei fo Lamatuaꞌ soꞌu nanaru e.”
12 Il dit aussi à celui qui l’avait invité: « Lorsque tu donnes à dîner ou à souper, n’invite ni tes amis, ni tes frères, ni tes parents, ni des voisins riches, de peur qu’ils ne t’invitent à leur tour, et ne te rendent ce qu’ils auront reçu de toi.
Basa naa ma, Yesus olaꞌ no tenu umeꞌ a nae, “Faiꞌ ruma, mete ma amaꞌ tao fefetas, na, afiꞌ muroloꞌ a bobꞌonggim no nonoom atahori mamasuꞌiꞌ ra! Te neꞌo ara bisa rarolo baliꞌ nggo fai!
13 Mais, quand tu donnes un festin, invite des pauvres, des estropiés, des boiteux et des aveugles;
De mete ma amaꞌ feta-dꞌote, na, murolo atahori hata-taaꞌ, ei doꞌoꞌ, keko-lukuꞌ, ma atahori pokeꞌ ra.
14 et tu seras heureux de ce qu’ils ne peuvent te rendre la pareille, car cela te sera rendu à la résurrection des justes. »
Huu neꞌo ara nda bisa bala-bꞌae rala nggo sa. Te mete ma amaꞌ murolo se, Lamatualain mana bala-bꞌae. Dei fo mete ma nafefela baliꞌ atahori mamahereꞌ mia mamates ena, Ana nda liliiꞌ amaꞌ malolem sa.”
15 Un de ceux qui étaient à table avec lui, ayant entendu ces paroles, dit à Jésus: « Heureux celui qui aura part au banquet dans le royaume de Dieu! »
Rena taꞌo naa ma, hambu atahori sa mana endoꞌ no Yesus olaꞌ nae, “Atahori mana onton seli naeni atahori mana raa raꞌabꞌue sia Lamatualain ume manen, o!”
16 Jésus lui dit: « Un homme donna un grand repas et y convia beaucoup de gens.
Yesus nataa e nae, “Au dui taꞌo ia: Hambu atahori sa tao fefeta ineꞌ. Boe ma ana narolo atahori hetar.
17 A l’heure du repas, il envoya son serviteur dire aux invités: Venez, car tout est déjà prêt.
Leleꞌ ara sadꞌia rala fefetas ena ma, ana denu atahori dedꞌenun, neu noꞌe atahori mana hambu nerolotꞌ ra nae, ‘Laꞌi, te fefetas sangga mulai ena.’
18 Et tous, unanimement, se mirent à s’excuser. Le premier lui dit: J’ai acheté une terre, et il faut que j’aille la voir; je te prie de m’excuser.
Te basa se sangga dalaꞌ mataꞌ-mataꞌ naa fo ara nda reu sa. Esa bꞌale nae, ‘Waa! Au feꞌe hasa ala osi sa, de au musi uu mete sobꞌa e dei. Afiꞌ mumunasa o! Huu au nda bisa uu sa.’
19 Le second dit: J’ai acheté cinq paires de bœufs, et je vais les essayer; je te prie de m’excuser.
Hambu esa fai nae, ‘Au feꞌe hasa ala sapi hohombu moleꞌ pasan lima. Au ae uu sobꞌa sudꞌi se, de afiꞌ mumunasa, o!
20 Un autre dit: Je viens de me marier, et c’est pourquoi je ne puis aller.
Esa fai nae, ‘Au feꞌe sao ena, de nda bisa uu sa.’
21 Le serviteur étant revenu, rapporta ces choses à son maître. Alors le père de famille irrité dit à son serviteur: a vite dans les places et les rues de la ville, et amène ici les pauvres, les estropiés, les aveugles et les boiteux.
Basa ma, atahori dedꞌenuꞌ a baliꞌ de nafadꞌe tenu fefetas a. Rena nala ma, tenu fefetas namanasa seli. Boe ma ana parenda atahori dedꞌenuꞌ a nae, ‘Mete ma taꞌo naa, lao muu leo lai-lai! Muu sia basa okofoꞌ ma dꞌala kabiaꞌ ra sia kota, fo murolo mendi basa atahori hata-taaꞌ ra, ei doꞌo, pokeꞌ, ma keko-lukuꞌ ra.’
22 Le serviteur dit: Seigneur, il a été fait comme tu l’as commandé, et il y a encore de la place.
Rena taꞌo naa ma, atahori dꞌedeꞌnuꞌ a neu narolo atahori ra. De ana baliꞌ ma nafadꞌe nae, ‘Amaꞌ! Basa se rema ena, te mamana rouꞌ feꞌe hetar.’
23 Le maître dit au serviteur: a dans les chemins et le long des haies, et ceux que tu trouveras, presse-les d’entrer, afin que ma maison soit remplie.
Boe ma tenu fefetas nae, ‘Mete ma taꞌo naa, muu seluꞌ fai sia kambo-kamboꞌ sia kota dꞌeaꞌ, losa osi-lutu ra. Kokoe sudꞌiꞌ a se, fo mo se rema, sadꞌi tao sofe mamana fefetas ia.
24 Car, je vous le dis, aucun de ces hommes qui avaient été invités ne goûtera de mon festin. »
Rena, e! Atahori nda mana simbo nerolo ngga naa, ara nda ramedꞌa rita fefetas ia nanaat nara maladꞌan mbei sa boe!’”
25 Comme une grande foule cheminait avec lui, il se retourna et leur dit:
Basa naa ma, Yesus se lao rakandoo risiꞌ Yerusalem. Atahori hetar tungga E. De Ana mbali se, ma Ana olaꞌ nae,
26 « Si quelqu’un vient à moi et ne hait pas son père et sa mère, sa femme et ses enfants, ses frères et ses sœurs, et même sa propre vie, il ne peut être mon disciple.
“‘Atahori mana tebꞌe-tebꞌeꞌ nau tungga Au, ana musi sue Au lenaꞌ basa e: lenaꞌ ina-ama nara, lenaꞌ sao-ana nara, lenaꞌ odꞌi-aꞌa nara, lelenan fai eni aon. Mete ma hokoꞌ, atahori naa, nda nandaa dadꞌi Au ana mana tungga ngga sa.
27 Et quiconque ne porte pas sa croix et ne me suis pas, ne peut être mon disciple.
Te atahori mana nda nau lemba doidꞌosoꞌ sa, huu ana tungga Au, ana nda nandaa dadꞌi Au atahori ngga sa. Atahori mana nae dadꞌi Au atahori ngga, onaꞌ mae atahori rae tao risa e o, ana lemba nakandoo doidꞌoson.
28 Qui de vous, en effet, s’il veut bâtir une tour, ne s’assied pas auparavant pour calculer la dépense, et s’il a de quoi l’achever?
Dadꞌi mete ma mae tungga Au, na, duꞌa malolole dei. Onaꞌ atahori rae rafefela Ume dek. Ana musi reken lutuꞌ-leloꞌ naꞌahuluꞌ dei, ume nala dꞌoiꞌ baꞌu saa. Afiꞌ losa dꞌoiꞌ nda dai sa.
29 de peur qu’après avoir posé les fondements de l’édifice, il ne puisse le conduire à sa fin, et que tous ceux qui le verront ne se mettent à le railler,
Huu mete ma nda ito-reken lutuꞌ-leloꞌ sa na, afiꞌ losa feꞌe taoꞌ a ume a netehun, te dꞌoiꞌ basa ena. Ma atahori ra mali raꞌamamaeꞌ e,
30 disant: Cet homme a commencé à bâtir, et il n’a pu achever.
rae, ‘Hei mita atahori naa dei! Ana feꞌe taoꞌ a ume netehun, nda feꞌe saa sa boe, te dꞌoin basa ena.’
31 Ou quel roi, s’il va faire la guerre à un autre roi, ne s’assied d’abord pour délibérer s’il peut, avec dix mille hommes, faire face à un ennemi qui vient l’attaquer avec vingt mille?
Conto Laen fai, naeni soꞌal netatiꞌ. Mane mana nae natati musi endoꞌ no nonoon nara fo ola-olaꞌ raꞌahuluꞌ deiꞌ Mete ma naꞌena a soldꞌadꞌu atahori rifon sanahuluꞌ a, na musi timba-tai eni bisa nasenggiꞌ musu, atahori rifon ruanulu, do hokoꞌ?
32 S’il ne le peut, tandis que celui-ci est encore loin, il lui envoie une ambassade pour négocier la paix.
Mete ma timba-tai basa, ma duꞌa nae neꞌo eni nda nasenggiꞌ sa, na, malole lenaꞌ, leleꞌ musu a feꞌe sia dodꞌooꞌ, te ana haitua memaꞌ dedꞌenuꞌ fo olaꞌ dꞌame.
33 Ainsi donc, quiconque d’entre vous ne renonce pas à tout ce qu’il possède, ne peut être mon disciple.
Onaꞌ naa boe, atahori mana nae tungga Au. Eni musi duꞌa neu-nema malolole, nae eni nahehere lao hela basaꞌ e, do hokoꞌ? Mete ma hokoꞌ, atahori naa nda nandaa dadꞌi ana dedꞌenu Ngga sa.”
34 Le sel est bon; mais si le sel s’affadit, avec quoi lui donnera-t-on de la saveur?
Yesus tute seluꞌ dedꞌea-oꞌolan no conto laen fai nae, “Masiꞌ naa, maloleꞌ. Hita pake fo tao maladꞌa nanaat. Te mete ma masiꞌ a nda masi sa ena, na nggunan sa fai? Hita nda bisa pake e fo tao maladꞌa nanaat sa ena. Tae tao dadꞌi pupuk o, nda bisa sa ena. Hita nggari hendi e neuꞌ ena. Dadꞌi hei o musi dadꞌi onaꞌ masiꞌ a, fo misodꞌa sue-lai basa atahori. Seka ma ndikiꞌ, na, rena malolole, o!”
35 Inutile et pour la terre et pour le fumier, on le jette dehors. Que celui qui a des oreilles entende bien! »

< Luc 14 >