< Yaritilix 33 >

1 Yaⱪup bexini kɵtürüp ⱪariwidi, mana Əsaw tɵt yüz kixi bilǝn keliwatatti. Xuning bilǝn u balilirini ayrip, Leyaⱨ, Raⱨilǝ wǝ ikki dedǝkkǝ tapxurdi;
Y alzando Jacob sus ojos miró, y he aquí venía Esaú, y los cuatrocientos hombres con él; entonces repartió él los niños entre Lea y Raquel y las dos siervas.
2 u ikki dedǝk wǝ ularning balilirini ⱨǝmmining aldida mangdurdi, andin Leyaⱨ bilǝn uning balilirini, ǝng ahirida Raⱨilǝ bilǝn Yüsüpni mangdurdi.
Y puso las siervas y sus niños delante; luego a Lea y a sus niños; y a Raquel y a José los postreros.
3 Ɵzi bolsa ularning aldiƣa ɵtüp mangdi, u akisining aldiƣa yetip barƣuqǝ yǝttǝ ⱪetim yǝrgǝ bax urup tǝzim ⱪildi.
Y él pasó delante de ellos, y se inclinó a tierra siete veces, hasta que llegó a su hermano.
4 Əsaw uning aldiƣa yügürüp kelip, uni ⱪuqaⱪlap, boyniƣa girǝ selip, uni sɵydi; ⱨǝr ikkisi yiƣlixip kǝtti.
Y Esaú corrió a su encuentro, y le abrazó, y se echó sobre su cuello, y le besó; y lloraron.
5 Andin Əsaw bexini kɵtürüp ⱪarap, ayallar wǝ balilarni kɵrüp: — Bu sǝn bilǝn billǝ kǝlgǝnlǝr kimlǝr? — dǝp soridi. Yaⱪup: — Bular Huda xapaǝt ⱪilip kǝminilirigǝ bǝrgǝn balilardur, — dedi.
Y alzó sus ojos, y vio las mujeres y los niños, y dijo: ¿Quiénes son éstos? Y él respondió: Son los niños que Dios ha dado a tu siervo.
6 Andin ikki dedǝk wǝ ularning baliliri aldiƣa berip, uningƣa tǝzim ⱪildi;
Y se llegaron las siervas, ellas y sus niños, y se inclinaron.
7 Andin Leyaⱨmu uning baliliri bilǝn aldiƣa berip, tǝzim ⱪildi, ahirida Yüsüp bilǝn Raⱨilǝ aldiƣa berip, tǝzim ⱪildi.
Y vino Lea con sus niños, y se inclinaron; y después llegó José y Raquel, y también se inclinaron.
8 Əsaw: — Manga yolda uqriƣan axu topliringda nemǝ mǝⱪsiting bar? — dewidi, Yaⱪup jawab berip: — Bu hojamning aldida iltipat tepixim üqündur, dedi.
Y él dijo: ¿Qué te propones con todas estas cuadrillas que he encontrado? Y él respondió: El hallar gracia en los ojos de mi señor.
9 Lekin Əsaw: — Əy ⱪerindixim, mǝndǝ yetip axⱪudǝk bar. Sening ɵz nǝrsiliring ɵzünggǝ ⱪalsun, dedi.
Y dijo Esaú: Suficiente tengo yo, hermano mío; sea para ti lo que es tuyo.
10 Əmma Yaⱪup: — Undaⱪ ⱪilmiƣin; ǝgǝr mǝn nǝzǝrliridǝ iltipat tapⱪan bolsam, sowƣitimni ⱪolumdin ⱪobul ⱪilƣayla; qünki silining meni huxalliⱪ bilǝn ⱪobul ⱪilƣanlirini kɵrüp, didarlirini kɵrginimdǝ Hudaning didarini kɵrgǝndǝk boldum!
Y dijo Jacob: No, yo te ruego, si he hallado ahora gracia en tus ojos, toma mi presente de mi mano, que por eso he visto tu rostro, como si hubiera visto el rostro de Dios; y hazme placer.
11 Əmdi sanga kǝltürülgǝn, [Hudadin kɵrgǝn] bu bǝrikǝtlirimni ⱪobul ⱪilƣayla; qünki Huda manga xapaǝt kɵrsǝtti, ⱨǝmmǝ nǝrsilirim bar boldi, — dǝp uningdin ⱪayta-ⱪayta ɵtünüwidi, u ⱪobul ⱪildi.
Toma, te ruego, mi bendición que te es traída; porque Dios me ha hecho merced, y todo lo que hay aquí es mío. Y porfió con él, y la tomó.
12 Andin Əsaw: — Əmdi biz ⱪozƣilip sǝpirimizni dawamlaxturayli, mǝn sening aldingda mangay, dedi.
Y dijo: Anda, y vamos; y yo iré delante de ti.
13 U uningƣa jawabǝn: — Hojam kɵrdilǝ, balilar kiqik, ⱪeximda emidiƣan ⱪoza wǝ mozaylar bar; ǝgǝr mǝn bularni bir künla aldirtip ⱪoƣlap mangdursam, pütkül pada ɵlüp ketidu.
Y él le dijo: Mi señor sabe que los niños son tiernos, y que tengo ovejas y vacas paridas; y si las fatigan, en un día morirán todas las ovejas.
14 Xunga ɵtünimǝnki, hojam kǝminiliridin aldida mangƣaq tursun; mǝn aldimdiki mal-qarwilarning mengixiƣa, xundaⱪla balilarning mengixiƣa ⱪarap asta mengip, hojamning ⱪexiƣa Seirƣa udul baray, dedi.
Pase ahora mi señor delante de su siervo, y yo me iré poco a poco al paso de la hacienda que va delante de mí, y al paso de los niños, hasta que llegue a mi señor a Seir.
15 U waⱪitta Əsaw: — Undaⱪ bolsa, mǝn ɵzüm bilǝn kǝlgǝn kixilǝrdin birnǝqqini ⱪexingda ⱪoyup ketǝy, dedi. Lekin u jawab berip: — Buning nemǝ ⱨajiti? Pǝⱪǝt hojamning nǝziridǝ iltipat tapsamla xu kupayǝ, dedi.
Y Esaú dijo: Dejaré ahora contigo de la gente que viene conmigo. Y él dijo: ¿Para qué esto? Halle yo gracia en los ojos de mi señor.
16 Əsaw u küni yolƣa qiⱪip Seirƣa yenip kǝtti.
Así se volvió Esaú aquel día por su camino a Seir.
17 Yaⱪup sǝpǝr ⱪilip, Sukkot degǝn jayƣa kǝlgǝndǝ, u yǝrgǝ bir ɵy selip, malliriƣa lapaslarni yasidi. Xunga bu yǝr «Sukkot» dǝp ataldi.
Y Jacob partió a Sucot, y edificó allí casa para sí, e hizo cabañas para su ganado; por tanto llamó el nombre de aquel lugar Sucot.
18 Xu tǝriⱪidǝ Yaⱪup Padan-Aramdin ⱪaytip, Ⱪanaan zeminidiki Xǝkǝm xǝⱨirigǝ aman-esǝn kǝldi. U xǝⱨǝrning aldida qedir tikti.
Y vino Jacob sano a la ciudad de Siquem, que está en la tierra de Canaán, cuando venía de Padan-aram; y se asentó delante de la ciudad.
19 Andin u qedir tikkǝn yǝrning bir ⱪisimini Xǝkǝmning atisi bolƣan Ⱨamorning oƣulliridin bir yüz ⱪǝsitigǝ setiwelip,
Y compró una parte del campo, donde tendió su tienda, de mano de los hijos de Hamor, padre de Siquem, por cien piezas de moneda.
20 Xu yǝrdǝ bir ⱪurbangaⱨ selip, namini «Əl-Əloⱨǝ-Israil» dǝp atidi.
Y asentó allí un altar, y lo llamó: El Fuerte Dios de Israel.

< Yaritilix 33 >