< Romains 9 >

1 Je dis la vérité en Christ, je ne mens point, ma conscience me rendant témoignage par le Saint-Esprit,
Hita fo mana nenefutu-paꞌaꞌ to Kristus, olaꞌ tetebꞌes. Dadꞌi au nda olaꞌ peko-lelekoꞌ neu nggi sa. Au rala ngga nafadꞌe au nae, Lamatuaꞌ Dula-dalen mana nalalao rala ngga.
2 Que j'ai une grande tristesse et un continuel tourment en mon cœur.
Au ufadꞌe taꞌo ia: rala ngga susa-sona. Au medꞌa beran taꞌo naa, huu usunedꞌa atahori ngga ra. Au nau fo nusa Yahudi nggara o nenefutu-paꞌaꞌ ro Kristus, te hetar nda ramahere E sa. Onaꞌ au bisa soi dalaꞌ fee se, au sadꞌia oꞌe fo Lamatuaꞌ huku-dꞌoki au, fo nggati se. Ma au o sadꞌia oꞌe fo Lamatuaꞌ naꞌadꞌodꞌooꞌ au mia Kristus, naa fo atahori nggara bisa nenefutu-paꞌaꞌ ro E.
3 Car moi-même je souhaiterais d'être séparé de Christ pour mes frères, qui sont mes parents selon la chair;
4 Qui sont Israëlites, desquels sont l'adoption, la gloire, les alliances, l'ordonnance de la Loi, le service divin, et les promesses.
Tao-tao te sira, atahori Israꞌel, naeni nusaꞌ esa mana onton seli. Lamatuaꞌ soꞌu nala se dadꞌi eni ana nara eniꞌ a lele uluꞌ a. Ana natudꞌu koasan manaseliꞌ neu se. Ana hengge-nee hehelu-fufuliꞌ mataꞌ-mataꞌ no se. Ana fee hohoro-lalanen neu se. Sira mana rahineꞌ beꞌutee neu E, ma tao ues fee neu E. Ana helu-fuli nae natudꞌu rala malolen neu se.
5 Desquels [sont] les pères, et desquels selon la chair [est descendu] Christ, qui est Dieu sur toutes choses, béni éternellement; Amen! (aiōn g165)
Sira laoꞌ mia bei-baꞌi tara, naeni: baꞌi Abraham, baꞌi Isak, ma baꞌi Yakob (atahori haꞌi naraꞌ ‘Israꞌel’ mia e). Ma Kristus, fo Lamatuaꞌ helu-fuli memaꞌ mia lele uluꞌ a fo nae haitua nemaꞌ naa, laoꞌ mia hita nusa Yahudi ra bei-baꞌi tara. Kristus naa o, naeni Lamatualain mana parenda basa-bꞌasaꞌ e. Dadꞌi nandaa mete ma soꞌu rananaru E losa doo nduꞌu-dꞌoon neu. Tebꞌe! (aiōn g165)
6 Toutefois il ne se peut pas faire que la parole de Dieu soit anéantie; mais tous ceux qui sont d'Israël, ne sont pas pourtant Israël.
Onaꞌ mae atahori Israꞌel hetar nda feꞌe simbo Kristus sa, te atahori nda bisa olaꞌ rae, Lamatuaꞌ hehelu-fufulin naa nda dadꞌi sa. Ma afiꞌ duꞌa mae, basa atahori mana laoꞌ mia bei-baꞌi Israꞌel naa, dadꞌi nusa Israꞌel fo Lamatuaꞌ tengga nala dadꞌi Eni atahorin.
7 Car pour être de la semence d'Abraham ils ne sont pas tous ses enfants; mais, c'est en Isaac qu'on doit considérer sa postérité.
Conto onaꞌ, atahori hetar laoꞌ mia bei-baꞌi tara, baꞌi Abraham. Te basa se nda Abraham tititi-nonosin fo Lamatuaꞌ tengga nalaꞌ ra sa. Huu Lamatuaꞌ nafadꞌe basa Abraham nae, “Tititi-nonosim fo au uhineꞌ ra, akaꞌ mana laoꞌ mia Isak ana nara.”
8 c'est-à-dire, que ce ne sont pas ceux qui sont enfants de la chair, qui sont enfants de Dieu; mais que ce sont les enfants de la promesse, qui sont réputés pour semence.
Sosoan nae, mia maꞌahulun losa oras ia, nda basa tititi-nonosiꞌ mana laoꞌ mia hita atahori Yahudi ra baꞌin Abraham, dadꞌi Lamatualain ana nara. Akaꞌ tititi-nonosin mana laoꞌ mia Lamatuaꞌ hehelu-fufulin fee neu Abraham, fo Lamatuaꞌ reken se dadꞌi eni ana matetu nara.
9 Car voici la parole de la promesse: je viendrai en cette même saison, et Sara aura un fils.
Huu Lamatuaꞌ hengge-nee hehelu-fufuliꞌ nae, “Mbei ma too mana nemaꞌ ia, Au baliꞌ uma. Leleꞌ naa, sao ma Sara bꞌonggi ana touꞌ sa ena.”
10 Et non seulement cela; mais aussi Rebecca, lorsqu'elle conçut d'un, [savoir] de notre père Isaac.
Nda taꞌoꞌ a naa sa. Huu hita baꞌi Isak na no saon Ribka bonggi rala ana duaꞌ ra.
11 Car avant que les enfants fussent nés, et qu'ils eussent fait ni bien ni mal, afin que le dessein arrêté selon l'élection de Dieu demeurât, non point par les œuvres, mais par celui qui appelle;
Leleꞌ Ribka nda feꞌe bꞌonggi nala se sa, ara nda feꞌe tao dala maloleꞌ do dala deꞌulakaꞌ sa. Mae taꞌo naa o, Lamatuaꞌ nafadꞌe memaꞌ soꞌal Ribka ana duaꞌ mana dea neu naꞌahulu a nae, “Dei fo aꞌa ka tao ues fee odꞌin.” Lamatuaꞌ nafadꞌe taꞌo naa, fo natudꞌu nae, mete ma Eni tengga nala atahori esa ena, Eni nahine nae pake atahori na fo tao taꞌo bee. De Lamatuaꞌ tengga nala odꞌi ka fo dꞌadi atahorin. Ana nda parlu nahati fo mete sobꞌa odꞌi ka nae tao taꞌo bee sa boe, huu Lamatua nahine memaꞌ ena.
12 Il lui fut dit: le plus grand sera asservi au moindre;
13 Ainsi qu'il est écrit: j'ai aimé Jacob, et j'ai haï Esaü.
Huu Lamatuaꞌ olaꞌ sia Susura Meumaren soꞌal ana duaꞌ naa ra nae, Au tengga ala Yakob, te au nda simbo Esau sa.”
14 Que dirons-nous donc: y a-t-il de l'iniquité en Dieu? à Dieu ne plaise!
Dadꞌi ata feꞌe tae saa fai? Mbei ma hambu ruma rae, “Lamatuaꞌ nda naꞌetuꞌ dedꞌeat no matetuꞌ sa, do?” Nda bisa sa!
15 Car il dit à Moïse: j'aurai compassion de celui de qui j'aurai compassion; et je ferai miséricorde à celui à qui je ferai miséricorde.
Huu mia lele uluꞌ a Lamatualain nafadꞌe neu baꞌi Musa nae, “Au utudꞌu susue ngga neu atahori fo Au tengga alaꞌ ra. Ma Au kasian neu atahori fo Au dudꞌu ao ngga.”
16 Ce n'est donc point du voulant, ni du courant: mais de Dieu qui fait miséricorde.
Dadꞌi atahori naa nda medꞌa Lamatuaꞌ susuen sa huu eni hihii-nanaun, do huu eni tatao-nonoin. Te huu Lamatuaꞌ mesaꞌ ne mana nae natudꞌu susuen neu atahori naa.
17 Car l'Ecriture dit à Pharaon: je t'ai fait subsister dans le but de démontrer en toi ma puissance, et afin que mon Nom soit publié dans toute la terre.
Huu sia Susura Meumareꞌ a, Lamatuaꞌ olaꞌ no mane Masir nae, “Au soꞌu nggo dadꞌi maneꞌ, huu Au ae pake koasa ngga fo labꞌan nggo fo atahori hetar rita. No taꞌo naa, basa atahori sia raefafoꞌ ia soꞌu rananaru Au nara ngga.”
18 Il a donc compassion de celui qu'il veut, et il endurcit celui qu'il veut.
Dadꞌi mete ma Lamatuaꞌ nae natudꞌu kasian neu atahori esa, na, Ana taoꞌ a. Ma mete ma Ana nae tao atahori sa ralan manggatee, na, Ana o tao boe.
19 Or tu me diras: pourquoi se plaint-il encore? car qui est celui qui peut résister à sa volonté?
Naa! Mete ma hambu atahori nda simbo au rae, “Mete ma taꞌo naa, Lamatuaꞌ nae tao dalaꞌ esa, seka bisa labꞌan E? Nda hambu sa, to? Dadꞌi, taꞌo bee fo Eni nae mbia salaꞌ neu nggita? Naa nda matetuꞌ sa!”
20 Mais plutôt, ô homme, qui es-tu, toi qui contestes contre Dieu? la chose formée dira-t-elle à celui qui l'a formée: pourquoi m'as-tu ainsi faite?
Mete ma hambu ruma duꞌa taꞌo naa, na au utaa, taꞌo ia: “Duꞌa mae ho ia, seka?! Ho mae olaꞌ labꞌan Lamatuaꞌ, do?” Afiꞌ taꞌo naa! Huu sia Lamatuaꞌ Susura Meumaren nenesuraꞌ nae, “Mete ma atahori tao saa esa na, taꞌo bee de saa fo ana taoꞌ naa natane baliꞌ atahori mana tao e nae, ‘Taꞌo bee de ho tao au taꞌo ia!?’”
21 Le potier de terre n'a-t-il pas la puissance de faire d'une même masse de terre un vaisseau à honneur, et un autre à déshonneur?
Conto Onaꞌ mana tao huraꞌ. Mia rae huraꞌ bubꞌueꞌ esa, ana naꞌena hak fo nae tao nggusi makahahadꞌok esa fo atahori koa e. Ana o naꞌena hak pake rae bubꞌueꞌ naa fo tao neu mamana manggarauꞌ, tunggaꞌ a eni hihii-nanaun.
22 Et [qu'est-ce], si Dieu en voulant montrer sa colère, et donner à connaître sa puissance, a toléré avec une grande patience les vaisseaux de colère, préparés pour la perdition?
Onaꞌ naa boe Lamatualain. Ana naꞌena hak fo tao tungga hihii-nanaun. Nae natudꞌu neu basa atahori nae, Eni namanasa, ma nda simbo atahori tatao deꞌulaka nara sa. Ana o nau fo atahori bubꞌuluꞌ rae, Eni naꞌena koasa naen seli. Fo atahori rahine taꞌo naa, na Ana naꞌatataaꞌ Aon no atahori mana tao deꞌulakaꞌ mataꞌ-mataꞌ. Te atahori mana tao deꞌulakaꞌ ra, rahaniꞌ a fain fo rambalutu eto-etoꞌ
23 Et afin de donner à connaître les richesses de sa gloire dans les vaisseaux de miséricorde, qu'il a préparés pour la gloire;
Ana tao taꞌo naa, fo nae natudꞌu neu atahori hetar oi, Eni nae natudꞌu susue lalain neu atahori ruma. Sira, fo Ana tengga nala memaꞌ, fo nae soꞌu nananaru se. Ma Ana nau atahori bubꞌuluꞌ rae, Eni mesaꞌ ne manaseliꞌ.
24 Et qu'il a appelés, [c'est à savoir] nous, non seulement d'entre les Juifs, mais aussi d'entre les Gentils.
Huu hita ia ra, fo Ana tengga memaꞌ dadꞌi atahori nara. Hita ia ra, ruma mia atahori Yahudi, boe ma ruma mia nusa feaꞌ ra.
25 Selon ce qu'il dit en Osée: j'appellerai mon peuple celui qui n'était point mon peuple; et la bien-aimée, celle qui n'était point la bien-aimée;
Feꞌesaꞌan, Lamatuaꞌ pake mana ola-olan Hosea, fo suraꞌ soꞌal atahori nda Yahudi ra oi, Hambu atahori ruma dalahulun nda Au atahori ngga sa, te Au ae oꞌe se ae, “Hei, Au atahori nggara,’ Ma hambu nusa fo dalahulun Au nda sue sa, te Au ae oꞌe se ae, ‘Hei, nusaꞌ fo Au sueꞌ a.’”
26 Et il arrivera, qu'au lieu où il leur a été dit: vous n'êtes point mon peuple, là ils seront appelés les enfants du Dieu vivant.
Ana o suraꞌ oi, “Sia naa, Sia mamanaꞌ fo Lamatuaꞌ nafadꞌe neu se oi, Hei, nda dadꞌi Au atahori ngga sa!’ Dei fo Lamatuaꞌ mana masodꞌaꞌ a nae nafadꞌe nggi nae, ‘Ia naa, hei dadꞌi Au ana nggara ena!’” Ana olaꞌ taꞌo naa, huu Ana kasian atahori nda Yahudi ra sa.
27 Aussi Esaïe s'écrie au sujet d'Israël: quand le nombre des enfants d'Israël serait comme le sable de la mer, il n'y en aura qu'un [petit] reste de sauvé.
Lamatuaꞌ mana ola-olan laen, naeni Yesaya, olaꞌ nita soꞌal nusa Israꞌel ra leleo-lalao nara nae, “Onaꞌ mae atahori Israꞌel ra dadꞌi naen seli, onaꞌ saraꞌaeꞌ sia tasi suun, te dei fo Lamatuaꞌ fee masodꞌaꞌ neuꞌ a sira hidꞌaꞌ a, mia sala-kilu nara.
28 Car le Seigneur consomme et abrège l'affaire en justice: il fera, dis-je, une affaire abrégée sur la terre.
Te dei fo losa fai neneman, fo Lamatuaꞌ naꞌetuꞌ dedꞌeat fee basa atahori sia ndule raefafoꞌ ia, onaꞌ Ana nafadꞌe memaꞌ ena. Te Ana nda nahati sa, Huu Ana tao nabasaꞌ no lai-lai!”
29 Et comme Esaïe avait dit auparavant: si le Seigneur des armées ne nous eût laissé quelque semence, nous eussions été faits comme Sodome, et eussions été semblables à Gomorrhe.
Dalahulun, Yesaya nafadꞌe soꞌal atahori Yahudi nae, “Hita onton, huu Lamatuaꞌ mana naꞌena koasa manaseliꞌ, hela hita tititi-nonosi tara ruma hambu masodꞌaꞌ. Huu mete ma nda taꞌo naa saa, na, basa hendi hita ena, onaꞌ atahori kota Sodꞌom no kota Gomora ra.”
30 Que dirons-nous donc? que les Gentils qui ne cherchaient point la justice, ont atteint la justice, la justice, dis-je, qui est par la foi.
Dadꞌi ata feꞌe tae saa fai? Olaꞌ tae, atahori nda Yahudi ra mia bee-bꞌee, fo dꞌalahulun nda sangga fo rae maloleꞌ ro Lamatuaꞌ sa, ia naa maloleꞌ ro E ena, huu ramahere neu Yesus Kristus.
31 Mais Israël cherchant la Loi de la justice, n'est point parvenu à la Loi de la justice.
Tao-tao te atahori Israꞌel ra, sobꞌa tao tungga Musa hohoro-lalanen fo ara bisa malolole ro Lamatuaꞌ, te nda dadꞌi maloleꞌ ro E sa.
32 Pourquoi? parce que ce n'a point été par la foi, mais comme par les œuvres de la Loi; car ils ont heurté contre la pierre d'achoppement.
Saa de ara nda bisa maloleꞌ ro Lamatuaꞌ sa? Huu ara nau tao tungga akaꞌ a hohoro-lalaneꞌ naa, fo Ana simbo sira ona atahori rala ndoos, te ara nda ramahere neu Yesus Kristus sa. Dadꞌi onaꞌ ara raꞌatunu dai “fatu neꞌetunus”. Ia fo Lamatuaꞌ Susura Meumaren sosoan nae, “Mete ia dei! Te Au tao Atahori esa sia lete Sion, sia kota Yerusalem. Atahori naa onaꞌ fatu esa, mana tao atahori raꞌatunu. Te seka namahere neu E, na, afiꞌ mae.” Fatu naa, naeni Yesus. Te atahori Israꞌel ra nda simbo E sa. Naa onaꞌ ara raꞌatunu, boe ma raꞌaloli huu fatu naa.
33 Selon ce qui est écrit: voici, je mets en Sion la pierre d'achoppement; et la pierre qui occasionnera des chutes; et quiconque croit en lui ne sera point confus.

< Romains 9 >