< Matthieu 21 >

1 Or quand ils furent près de Jérusalem, et qu'ils furent venus à Bethphagé au mont des oliviers, Jésus envoya alors deux Disciples,
Basa naa ma, Yesus se lao rakandoo losa kamboꞌ sa naran Betfage, sia lete Saitun sun. Kamboꞌ naa deka no kota Yerusalem ena. Ara hahae mbei sia naa. Boe ma Ana denu mana tungga nara atahori rua reu raꞌahuluꞌ
2 En leur disant: allez à ce village qui est vis-à-vis de vous, et d'abord vous trouverez une ânesse attachée, et son poulain avec elle; détachez-les, et amenez-les-moi.
Ana parenda se nae, “Ruꞌa nggi kamboꞌ naa mii. Mete ma hei rala mii, dei fo ama mita banda keledei ine no anan esa, nenepaꞌaꞌ sia naa. Hei mii sefi hendi tali nara fo lea mendi fee Au.
3 Et si quelqu'un vous dit quelque chose, vous direz que le Seigneur en a besoin; et aussitôt il les laissera aller.
Te mete ma atahori ratane nggi rae, ‘Taꞌo bee de hei lea mendi atahori banda keledꞌein?’ Naa, ama mitaa mae, ‘Lamatuaꞌ nae pake. Mete ma Ana pake basa naa, dei fo haitua baliꞌ neuꞌ ena.’
4 Or tout cela se fit afin que fût accompli ce dont il avait été parlé par le Prophète, en disant:
Basa ia musi dadꞌi, tungga saa fo Lamatualain mana ola-olan sura memaꞌ ena oi,
5 Dites à la fille de Sion: voici, ton Roi vient à toi, débonnaire, et monté sur une ânesse, et sur le poulain d'une ânesse.
‘Wae, hei atahori Yerusalem ra e! Ima, mete ia dei! Te hei Mane ma nema ena. Ana nema no rala naloe-nedꞌaeꞌ. Ana nema sae keledꞌei anaꞌ.’”
6 Les Disciples donc s'en allèrent, et firent ce que Jésus leur avait ordonné.
Basa ma ana dedꞌenu nara reu, de tao tungga basa saa fo Yesus helu-fuli neu se.
7 Et ils amenèrent l'ânesse et l'ânon, et mirent leurs vêtements dessus, et ils l'y firent asseoir.
Ara lea rendi keledei ine no anan fee neu Yesus. Ara bela lafe nara, de Ana sae fo nae kota Yerusalem rala neu.
8 Alors de grandes troupes étendirent leurs vêtements par le chemin, et les autres coupaient des rameaux des arbres, et les étendaient par le chemin.
Leleꞌ ara rae kota rala reu boe, atahori hetar haꞌi lafe ma salendan nara, de bela neu dalaꞌ. Hambu ruma reu tati palma roon de bela neu dalaꞌ taladꞌan. No taꞌo naa, ara tao tatandaꞌ rae, sira soru E onaꞌ atahori moko-monaen.
9 Et les troupes qui allaient devant, et celles qui suivaient, criaient, en disant: Hosanna! au Fils de David, béni soit celui qui vient au Nom du Seigneur; Hosanna dans les lieux très-hauts!
Boe ma atahori ruma laoꞌ raꞌahuluꞌ Yesus, ma ruma tungga-tungga dea. Ara randu randaa rae, “Hosana! Hai koa-kio Lamatualain! Huu Daud tititi-nononosin nema ena! Hosana! Hai koa-kio Lamatualain! Huu Lamatuaꞌ denu Atahori ia nema ena. Hosana! Hai koa-kio Lamatualain! Huu Lamatuaꞌ endoꞌ parenda memaꞌ sia lalai mamana naruꞌ ata!”
10 Et quand il fut entré dans Jérusalem, toute la ville fut émue, disant: qui est celui-ci?
Leleꞌ Yesus Yerusalem rala neu no rarameꞌ naa, ma basa kota isin dea reu ratatane rae, “Awii! Mana nemaꞌ ia, seka?”
11 Et les troupes disaient: c'est Jésus le Prophète, qui est de Nazareth en Galilée.
Atahori hetar rataa rae, “Eni ia, Lamatualain mana ola-olan. Naran Yesus, atahori Nasaret, mia profinsi Galilea,”
12 Et Jésus entra dans le Temple de Dieu, et chassa dehors tous ceux qui vendaient et qui achetaient dans le Temple, et renversa les tables des changeurs, et les sièges de ceux qui vendaient des pigeons;
Basa ma Yesus se lao rakandoo, de lao risiꞌ Lamatualain Ume Hule-oꞌe Huu na rala reu. Sia Ume Hule-oꞌeꞌ a sodꞌan, atahori tao dadꞌi neu pasar de raseoꞌ mbui lunda fo atahori tao rendiꞌ neu tutunu-hohotuꞌ soaꞌ neu hule-oꞌeꞌ a. Yesus nita taꞌo naa ma, neu oi hendi se dea reu. Ana mbesiꞌ leꞌa-nggari hendi mei-mei fo ara tukar rendiꞌ neu doiꞌ, ma mbesiꞌ naꞌalelenggaꞌ banggu fo ara raseoꞌ rendiꞌ neu mbuiꞌ ra.
13 Et il leur dit: il est écrit: ma Maison sera appelée une Maison de prière, mais vous en avez fait une caverne de voleurs.
Boe ma Ana nafadꞌe se nae, “Lamatualain mana ola-olan suraꞌ hela oi, ‘Au ufefela Ume ia fo atahori rema hule-oꞌe sia ia.’ Lamatuaꞌ masud na taꞌo naa, te hei tao Ume ia dadꞌi rambok ra mamana neꞌebꞌuen!”
14 Alors des aveugles et des boiteux vinrent à lui dans le Temple, et il les guérit.
Basa ma atahori pokeꞌ no atahori kekoꞌ ra rema risiꞌ Yesus sia Lamatualain Ume Hule-oꞌe na. Boe ma Ana naꞌahahaiꞌ basa se.
15 Mais quand les principaux Sacrificateurs et les Scribes eurent vu les merveilles qu'il avait faites, et les enfants criant dans le Temple, et disant: Hosanna au Fils de David! ils en furent indignés.
Malangga agama Yahudi ra malangga nara ro meser agama ra o sia naa boe. Leleꞌ ara rita Yesus tao onaꞌ naa ma, ara ramanasa. Lelenan fai, leleꞌ ara rena ana kara randu ona esaꞌ sia Ume Hule-oꞌe a rae, Hosana! Hai koa-kio Lamatualain! Huu mane Daud tititi-nonosin nema ena!”
16 Et ils lui dirent: entends-tu ce que ceux-ci disent; et Jésus leur dit: oui; mais n'avez-vous jamais lu [ces paroles]: tu as mis le comble à ta louange par la bouche des enfants, et de ceux qui tettent?
Basa naa ma, malangga ra rafadꞌe Yesus rae, “Weh! Ho rena anaꞌ naa ra oꞌola nara, do? Naa nda ndaa sa!” Te Yesus nataa se nae, “Hei, Au rena. Te taꞌo bee? Hei nda feꞌe baca mita Lamatualain Susura Meumaren soꞌal ana mana koa-kio Lamatualain sa, do? Sia naa nenesuraꞌ oi, ‘Lamatualain sadꞌia memaꞌ ana mana bonggi feuꞌ no anadꞌikiꞌ, fo ara koa-kio E.’”
17 Et les ayant laissés, il sortit de la ville, pour s'en aller à Béthanie, et il y passa la nuit.
Basa ma, Yesus se lao hela kota naa, de reu sungguꞌ sia kambo Betania.
18 Or le matin, comme il retournait à la ville, il eut faim.
Mbilaꞌ neu feꞌe fefetu anan, ma Yesus se lao fai risiꞌ kota Yerusalem rala reu. Te sia dalaꞌ taladꞌan ma, Ana ndoe.
19 Et voyant un figuier qui était sur le chemin, il s'en approcha, mais il n'y trouva que des feuilles; et il lui dit: qu'aucun fruit ne naisse plus de toi jamais: et incontinent le figuier sécha. (aiōn g165)
Ana nita hau huuꞌ sa sia dalaꞌ suun fo atahori biasa ra boan. Dadꞌi Ana neu deka-deka hau huuꞌ naa, nae mete sobꞌa mabꞌoaꞌ, do hokoꞌ. Te leleꞌ Ana losa hau huuꞌ naa, nda nita boaꞌ esa saa boe, te nitaꞌ a roon. Boe ma Ana olaꞌ neu hau huuꞌ naa nae, “Huu nda mubꞌoa fee Au sa, de sudꞌi mubꞌoa leo!” Ana olaꞌ basa ma, hau huuꞌ naa o meto neuꞌ ena boe. (aiōn g165)
20 Ce que les Disciples ayant vu ils en furent étonnés, disant: comment est-ce que le figuier est devenu sec en un instant?
Ana mana tungga nara rita onaꞌ naa ma, ara nggengger. Ara ratane rae, “Taꞌo bee de hie-hieꞌ ma hau huuꞌ ia meto neuꞌ ena?
21 Et Jésus répondant leur dit: en vérité je vous dis, que si vous avez la foi, et que vous ne doutiez point, non seulement vous ferez ce qui a été fait au figuier, mais même si vous dites à cette montagne: quitte ta place, et te jette dans la mer, cela se fera.
Boe ma Ana nataa nae, “Rena malolole, e! Mete ma hei mimihere tebꞌe-tebꞌeꞌ neu Lamatuaꞌ, ma rala mara nda babꞌanggi mbei sa boe, na hei bisa tao malaꞌ onaꞌ Au tao alaꞌ ra ena. Hei o bisa tao malaꞌ lenaꞌ naa fai. Onaꞌ a: Hei bisa parenda mala leteꞌ sa laliꞌ tasi neu. Neꞌo Lamatualain fee leteꞌ naa lali neuꞌ ena, sadꞌi hei mimihere tebꞌe-tebꞌeꞌ neu E!
22 Et quoi que vous demandiez en priant [Dieu] si vous croyez, vous le recevrez.
Huu basa dalaꞌ fo hei moꞌe sia Lamatualain, dei fo ama simbo, sadꞌi mimihere tebꞌe-tebꞌeꞌ neu e.”
23 Puis quand il fut venu au Temple, les principaux Sacrificateurs et les Anciens du peuple vinrent à lui, comme il enseignait, et lui dirent: par quelle autorité fais-tu ces choses; et qui est-ce qui t'a donné cette autorité?
Basa ma Yesus se lao rakandoo. Losa Yerusalem, ara rala reu risi Ume Hule-oꞌe Huuꞌ a sodꞌan fai. Leleꞌ Ana nanori Lamatualain dala masodꞌan, ma malangga agama Yahudi ra malangga nara, ro lasi-lasi adat ra reu ratane E rae, “Afis a seka mana denu nggo uma tao kaco mia ia? Seka mana fee nggo hak naa?”
24 Jésus répondant leur dit: je vous interrogerai aussi d'une chose, et si vous me la dites, je vous dirai aussi par quelle autorité je fais ces choses.
Te Ana nahine ara sangga dalaꞌ fo rae raꞌatutudꞌaꞌ E. De Ana nataa mbali se nae, “Au o ae utane nggi. Hei mitaa Au dei, dei fo Au utaa nggi boe.
25 Le Baptême de Jean d'où était-il? Du ciel, ou des hommes? Or ils disputaient en eux-mêmes, en disant: si nous disons: du ciel, il nous dira: pourquoi donc ne l'avez-vous point cru?
Au ae utane taꞌo ia: Basa hei mihine Yohanis, mana saraniꞌ naa, to? Naa, seka mana fee ne hak fo sarani atahori? Lamatualain do, atahori?” Boe ma ara duꞌa reu-rema, ma rala haraꞌ rae, “Aweꞌ! Hita neneteꞌe-sii ia, ma! Huu mete ma hita tataa tae, “Lamatualain mana fee ne hak’, dei fo Ana nataa nae, ‘Mete ma taꞌo naa, na taꞌo bee de hei nda mimihere Yohanis sa?’
26 Et si nous disons: des hommes, nous craignons les troupes: car tous tiennent Jean pour un Prophète.
Te hita o nda bisa olaꞌ tae, ‘Atahori mana fee ne hak’, te dei fo basa atahori ra ramue nggita. Huu ara ramahere rae, Yohanis naa, Lamatualain mana ola-olan.”
27 Alors ils répondirent à Jésus, en disant: nous ne savons. Et il leur dit: je ne vous dirai point aussi par quelle autorité je fais ces choses.
Naeni de rataa Yesus rae, “Hai nda mihine sa.” Boe ma Yesus nataa se nae, “Naa! Mete ma taꞌo naa, na Au o nda parlu ufadꞌe ae seka mana fee hak naa neu Au sa boe.”
28 Mais que vous semble? Un homme avait deux fils, et venant au premier, il lui dit: mon fils, va-t'en, et travaille aujourd'hui dans ma vigne.
Yesus olaꞌ nakandoo no malangga naa ra nae, “Hei duꞌa taꞌo bee soꞌal nekendandaaꞌ ia? Hambu amaꞌ esa no anan touꞌ rua. Ana denu ana ulun nae, ‘Ana ngge! Faiꞌ ia, muu tao ues sia osi a dei.’
29 Lequel répondant, dit: je n'y veux point aller; mais après s'étant repenti, il y alla.
Te anaꞌ naa nataa nae, ‘Eeh! Au nda uu sa.’ Te nda dooꞌ sa ma ana fale ralan, de neu.
30 Puis il vint à l'autre, et lui dit la même chose; et celui-ci répondit, et dit: j'y vais, Seigneur; mais il n'y alla point.
Basa ma, amaꞌ naa denu ana karuan nae, ‘Ana ngge! Faiꞌ ia, muu tao ues sia osi a dei.’ Boe ma anaꞌ naa nataa nae, ‘Ia amaꞌ. Dei fo au uu.’ Tao-tao te ana nda neu sa.”
31 Lequel des deux fit la volonté du père? ils lui répondirent: le premier. Et Jésus leur dit: en vérité je vous dis, que les péagers et les femmes de mauvaise vie vous devancent au Royaume de Dieu.
Yesus dui basa ma, natane se nae, “Naa, Au ae utane taꞌo ia: mia ana karuaꞌ naa ra, bee ka mana tao tungga aman parendan?” Boe ma ara rataa rae, “Ana uluꞌ a!” Basa de Ana olaꞌ nae, “Hei. Te rena malolole, huu Au olaꞌ matetuꞌ. Atahori fo hei cap mae atahori nda papakeꞌ ra sa, onaꞌ mana edꞌa bea, ma ina dalaꞌ ra, dei fo ara masoꞌ raꞌahuluꞌ nggi risi Lamatualain umen rala. Huu hei akaꞌ miꞌihei-miꞌihuuꞌ neu Lamatuaꞌ, te nda tao tungga Hihii-nanaun sa.
32 Car Jean est venu à vous par la voie de la justice, et vous ne l'avez point cru; mais les péagers et les femmes débauchées l'ont cru; et vous, ayant vu cela, ne vous êtes point repentis ensuite pour le croire.
Feꞌesaꞌan, Yohanis mana saraniꞌ a nanori neu nggi dalaꞌ taꞌo bee fo ama bisa misodꞌa no ndoo-tetuꞌ. Te hei nda nau mimihere e sa. Tao-tao te, leleꞌ atahori nda papakeꞌ ra sa rena Yohanis, ara lao hela sala-kilu nara, de tungga nenori-nefadꞌen. Hei o mita atahori naa ra ramahere Yohanis te hei nda nau mimihere e sa, fo miloeꞌ mia sala-kilu mara, fo tungga Lamatualain hihii-nanaun.
33 Ecoutez une autre similitude: il y avait un père de famille qui planta une vigne, et l'environna d'une haie, et y creusa un pressoir, et y bâtit une tour; puis il la loua à des vignerons, et s'en alla dehors.
Basa naa ma, Yesus dui nekendandaaꞌ esa fai nae, “Hambu tenu raeꞌ esa neu tao osi feuꞌ, fo nae sela hau anggor sia raen mbei. Boe ma ana lutu-mbaa rereoꞌ e. Boe ma ana tao bak fo nae ee boa anggor oen. Boe ma naririi mamana nanea naruꞌ esa. Basa ma ana fee atahori tao osin, fo ara banggi buna-bꞌoan neu rua ro eni. Boe ma ana lao nusa deaꞌ neu.
34 Et la saison des fruits étant proche, il envoya ses serviteurs aux vignerons, pour en recevoir les fruits.
Losa fula-fai seu anggor boan, ma tenu osiꞌ a denu ana mana tungga nara reu sia mana tao osi a, fo roꞌe eni hahambun.
35 Mais les vignerons ayant pris ses serviteurs, fouettèrent l'un, tuèrent l'autre, et en assommèrent un autre de pierres.
Te mana tao osi ra nda tao afiꞌ mbali ana mana tungga nara sa. Ruma hambu lima-eiꞌ, ruma nenetati nisaꞌ, ma ruma nenehonda-mbiaꞌ no fatu.
36 Il envoya encore d'autres serviteurs en plus grand nombre que les premiers, et ils leur en firent de même.
Te tenu osiꞌ a denu seluꞌ ana mana tungga nara nononggoꞌ esa hetar lenaꞌ fefeun. Te mana tao osi ra tao deꞌulaka onaꞌ naa neu basa se boe.
37 Enfin, il envoya vers eux son [propre] fils, en disant: ils auront du respect pour mon fils.
Doo-doo ma, tenu osiꞌ a denu ana bonggin. Huu ana duꞌa nae, ‘Mete ma au haitua ana bonggi ngga, neꞌo ara simbo no malole, ma rena e.’
38 Mais quand les vignerons virent le fils, ils dirent entre eux: celui-ci est l'héritier; venez, tuons-le, et saisissons-nous de son héritage.
Te leleꞌ mana tao osi ra rita anan, ma ara ola-olaꞌ rae, ‘We, hei mete dei! Tou lasiꞌ a haitua ana bonggin. Eni mana simbo basa toulasiꞌ a hata-heton. De ima fo ata tao tisa E leo, naa fo ata hambu osi ia.’
39 L'ayant donc pris, ils le jetèrent hors de la vigne, et le tuèrent.
Boe ma ara toꞌu rala anaꞌ naa, de lea rendi e nisiꞌ osi a deaꞌ fo tao risa e.”
40 Quand donc le Seigneur de la vigne sera venu, que fera-t-il à ces vignerons?
Yesus dui basa ma, natane se nae, “Naa, Au ae utane taꞌo ia: mete ma tenuꞌ osiꞌ a baliꞌ ana tao taꞌo bee mbali mana tao osi ra?”
41 Ils lui dirent: il les fera périr malheureusement comme des méchants, et louera sa vigne à d'autres vignerons, qui lui en rendront les fruits en leur saison.
Basa ma, atahori Yahudi ra malangga nara rataa rae, “Neꞌo ana tao nisa basa atahori deꞌulakaꞌ naa ra. Basa naa, ana fee osi a neu atahori feaꞌ ra tao, fo nandaa no fula-fain, na banggi buna-bꞌoan.”
42 Et Jésus leur dit: n'avez-vous jamais lu dans les Ecritures: la pierre que ceux qui bâtissent ont rejetée, est devenue la maîtresse pierre du coin; ceci a été fait par le Seigneur, et c'est une chose merveilleuse devant nos yeux.
Basa de Yesus olaꞌ no se nae, “Mbei ma hei nda baca mita sia Lamatualain Susura Meumaren oi, ‘Hambu fatu esa mana tati fatu ra nggari hendi ena, te ia na fatu naa dadꞌi neu ume a fatu netehun! Lamatualain mana tengga nala, ma naꞌeꞌendo fatu naa. Naa de ata tita e malolen seli!’”
43 C'est pourquoi je vous dis, que le Royaume de Dieu vous sera ôté, et il sera donné à une nation qui en rapportera les fruits.
Basa ma Yesus tute oꞌolan nae, “Dadꞌi ama duꞌa matalolole, e. Dalahulun, Lamatuaꞌ tengga hita atahori Yahudi ra ia, fo dadꞌi atahorin. Te huu hei nda nau tao afiꞌ neu Au sa, dei fo Lamatuaꞌ tengga atahori feaꞌ ra. Huu akaꞌ atahori mana nasodꞌa tungga Eni Hihii-nanaun bisa dadꞌi Eni atahorin.
44 Or celui qui tombera sur cette pierre en sera brisé; et elle écrasera celui sur qui elle tombera.
[Au ufadꞌe relo-relo ena. Au ia, naeni fatu netehuuꞌ naa. Atahori mana tudꞌa neu fatu ia, neꞌo atahori naa nambalulutu. Ma mete ma fatu naa tudꞌa dai atahori, neꞌo atahori naa dadꞌi afu neu ꞌena.]”
45 Et quand les principaux Sacrificateurs et les Pharisiens eurent entendu ces similitudes, ils connurent qu'il parlait d'eux.
Leleꞌ malangga agama Yahudi ra malangga nara ro atahori Farisi ra rena Yesus dui taꞌo naa, ma ara rahine rae, Ana olaꞌ naa neu sira. Sira onaꞌ atahori mana tao osi naa ra, ma mana tati fatu mana nggari hendi fatu netehuuꞌ naa.
46 Et ils cherchaient à se saisir de lui, mais ils craignirent les troupes, parce qu'on le tenait pour un Prophète.
De ramanasa seli. Basa ma, ara sangga dalaꞌ fo rae humu E. Te ramatau atahori hetar huu ara rae Yesus naa, Lamatualain mana ola-olan. Naeni de ara nda rambarani tao saa-saa neu E sa boe.

< Matthieu 21 >