< Luc 1 >

1 Parce que plusieurs se sont appliqués à mettre par ordre un récit des choses qui ont été pleinement certifiées entre nous;
Ama Teofilus nene fee hadꞌat. Sodꞌa-moleꞌ. Atahori hetar sobꞌa suraꞌ dudꞌuit soꞌal dalaꞌ mana dadꞌiꞌ sia hai taladꞌa mara ena. Ara suraꞌ dudꞌuit ra, rendiꞌ dudꞌuit mana nenedꞌuiꞌ neu-nema mia hai, nisiꞌ hai ma sia hai eniꞌ a dalahulun, fo hai bubꞌuluꞌ mia Lamatuaꞌ Yesus atahori mana tungga nara, ma mia atahori feaꞌ mana rita no mata nara. Basa dudꞌuit naa ra, ndaa no Lamatualain hehelu-fufulin eniꞌ fai dalahulun. Dadꞌi au paresaꞌ lutuꞌ-leloꞌ basa dalaꞌ naa ra, eniꞌ a mia teteri-netehun. Dei de au uꞌetuꞌ fo suraꞌ basa naa ra no malole tungga tutute nara. No taꞌo naa, amaꞌ bisa bubꞌuluꞌ no matetuꞌ saa mana dadꞌiꞌ ena.
2 Comme nous les ont donné à connaître ceux qui les ont vues eux-mêmes dès le commencement, et qui ont été les Ministres de la parole.
3 Il m'a aussi semblé bon, après avoir examiné exactement toutes choses depuis le commencement jusques à la fin, très-excellent Théophile, de t'en écrire par ordre;
4 Afin que tu connaisses la certitude des choses dont tu as été informé.
Ma amaꞌ o mumuhere, saa fo atahori ra dꞌuiꞌ naa, nda dudꞌui peko-lelekoꞌ sa. Basa naa ra, tebꞌe-tebꞌeꞌ dadꞌi!
5 Au temps d'Hérode Roi de Judée, il y avait un certain Sacrificateur nommé Zacharie, du rang d'Abia; et sa femme [était] des filles d'Aaron, et son nom était Elisabeth.
Dudꞌuit ia teteri-netehun taꞌo ia: leleeꞌ mane Herodes toꞌu parendaꞌ sia propinsi Yudea, hambu atahori sa, naran Sakaria. Eni, malangga agama Yahudi esa. Boe ma eni o, esa mia baꞌi Abia nononggoꞌ malangga agaman. Sakaria saon, naran Elisabet. Eni o tititi-nonosiꞌ mia malangga agama ra, huu eni ia, baꞌi Musa aꞌan Harun tititi-nonosin.
6 Et ils étaient tous deux justes devant Dieu, marchant dans tous les commandements, et dans [toutes] les ordonnances du Seigneur, sans reproche.
Ruꞌa se rasodꞌa ndoos tungga basa Lamatualain parendan ma hohoro-lalane nara. Atahori fee hadꞌat neu se boe.
7 Et ils n'avaient point d'enfants, à cause qu'Elisabeth était stérile; et qu'ils étaient fort avancés en âge.
Ruꞌa se lasiꞌ ena, te nda ma anaꞌ sa, huu Elisabet mamana anan maꞌatemeꞌ.
8 Or il arriva que comme Zacharie exerçait la sacrificature devant le Seigneur, à son tour;
Lao esa, Sakaria no nononggon Abia hambu babꞌanggi tao ues sia Ume Hule-oꞌe Huuꞌ sia kota Yerusalem.
9 Selon la coutume d'exercer la sacrificature, le sort lui échut d'offrir le parfum et d'entrer [pour cet effet] dans le Temple du Seigneur.
Tungga sira hadꞌat na, malangga agama naa ra lea lot, fo rahine seka mana hambu babꞌanggiꞌ nisiꞌ kama Meumareꞌ sia Ume Hule-oꞌe Huuꞌ a. Sia naa, atahori naa musi dedꞌe hau maꞌameniꞌ sia Lamatualain matan. Faiꞌ naa, lot tudꞌa neu Sakaria.
10 Et toute la multitude du peuple était dehors en prières, à l'heure qu'on offrait le parfum.
Boe ma ana rala neu. Leleꞌ ana hotu hau maꞌameniꞌ mia kama rala, atahori hetar hule-oꞌe sia ume sodꞌan.
11 Et l'Ange du Seigneur lui apparut, se tenant au côté droit de l'autel du parfum.
Aiboiꞌ ma, Lamatualain aten esa mia sorga, nambariiꞌ sia mamana dedꞌe hau maꞌameniꞌ bobꞌoa onan.
12 Et Zacharie fut troublé quand il le vit, et il fut saisi de crainte.
Nita taꞌo naa, ma Sakaria namatau nae mate, de nda nitaꞌ nae tao saa sa boe.
13 Mais l'Ange lui dit: Zacharie, ne crains point; car ta prière est exaucée, et Elisabeth ta femme enfantera un fils, et tu appelleras son nom Jean.
Te ate mana mia sorga olaꞌ nae, “Sakaria! Afiꞌ mumutau e! Huu Lamatualain rena hule-oꞌem ena. Dadꞌi dei fo saom bꞌonggi fee nggo ana touꞌ sa. Musi babꞌae naran, Yohanis.
14 Et tu en auras une grande joie, et plusieurs se réjouiront de sa naissance.
Dei fo atahori hetar ramahoꞌo ro nggi, huu hei hambu anaꞌ ena. Dei fo anaꞌ ia tao ralam namahoꞌo.
15 Car il sera grand devant le Seigneur, et il ne boira ni vin ni cervoise; et il sera rempli du Saint-Esprit dès le ventre de sa mère.
Lamatuaꞌ Dula-dale Meumaren koasan naꞌabꞌue no e, eniꞌ a maman nairu e. Ana musi naluli basa nininuꞌ mana nendi mamafut. Leleꞌ naꞌamoko dei fo Lamatualain, pake e dadꞌi atahori moko-monaen.
16 Et il convertira plusieurs des enfants d'Israël au Seigneur leur Dieu.
Dei fo ana kokoe atahori Israꞌel hetar fo tungga baliꞌ sira Lamatuan, naeni Lamatualain.
17 Car il ira devant lui animé de l'esprit et de la vertu d'Elie, afin qu'il ramène les cœurs des pères dans les enfants, et les rebelles à la prudence des justes, pour préparer au Seigneur un peuple bien disposé.
Ndolu-hadꞌan ma koasan onaꞌ baꞌi Elia, naeni Lamatuaꞌ mana ola-olan eniꞌ a mia dalahulun. Ana nema naꞌahuluꞌ hita Lamatuan. Ana tao ama-inaꞌ ra rala nara sue baliꞌ ana nara. Ma atahori mana lao hela Lamatuaꞌ ena o, ana ubꞌa rala nara fo ara tungga baliꞌ Lamatuaꞌ hihii-nanaun. No taꞌo naa, ana tao atahori ra sadꞌia rala nara fo simbo Lamatuaꞌ neneman.”
18 Alors Zacharie dit à l'Ange: comment connaîtrai-je cela? car je suis vieux, et ma femme est fort âgée.
Te Sakaria natane baliꞌ ate a nae, “Bisa taꞌo naa, do?! Au ꞌo sao ngga lasiꞌ onaꞌ ia ena! Taꞌo bee fo au uhine basa ia ra bisa dadꞌi?”
19 Et l'Ange répondant lui dit: Je suis Gabriel qui me tiens devant Dieu, et qui ai été envoyé pour te parler, et pour t'annoncer ces bonnes nouvelles.
Boe ma, ate a nataa nae, “Taꞌo ia! Au Gabriel, Lamatulain dedenun. Ana mana denu au uma, ufadꞌe hara-lii malolen neu nggo.
20 Et voici, tu seras sans parler, et tu ne pourras point parler jusqu'au jour que ces choses arriveront; parce que tu n'as point cru à mes paroles qui s'accompliront en leur temps.
Te nda nau mumuhere oꞌola ngga sa. Dadꞌi tatandaꞌ fo moꞌeꞌ a taꞌo ia! Maa ma naꞌaꞌeꞌeku ma nda olaꞌ mala sa eniꞌ a mia oras ia, losa hambu mala anaꞌ naa. Dei fo mete neuꞌ ena. Saa fo au olaꞌ ia dei fo dadꞌi, nandaa no fain.”
21 Or le peuple attendait Zacharie, et on s'étonnait de ce qu'il tardait tant dans le Temple.
Atahori hetar mana hule-oꞌe sia deaꞌ ra, duꞌa-duꞌaꞌ a, huu Sakaria nda nau kalua-kalua sa.
22 Mais quand il fut sorti, il ne pouvait pas leur parler, et ils connurent qu'il avait vu quelque vision dans le Temple; Car il le leur donnait à entendre par des signes; et il demeura muet.
Leleꞌ ana dea nema, ana nda olaꞌ nala sa ena. Boe ma ana lalaes mbali se, ma rahine boe rae, Lamatuaꞌ natudꞌu e manadadꞌi manaseliꞌ sa mia Kama Meumare Manaseliꞌ a.
23 Et il arriva que quand les jours de son ministère furent achevés, il retourna en sa maison.
Ue-taos nara basa, boe ma Sakaria baliꞌ ume neu.
24 Et après ces jours-là, Elisabeth sa femme conçut, et elle se cacha l'espace de cinq mois, en disant:
Nda dooꞌ sa ma Elisabet nairu. Boe ma ana kama aon siaꞌ a ume losa fula lima. Ana olaꞌ nae, “Koa-kio Lamatuaꞌ! Mateꞌen ma Lamatuaꞌ natudꞌu rala malolen neu au ena. Mete ma au hambu tititi-nonosiꞌ ena, atahori nda raꞌamamaeꞌ au sa ena.”
25 Certes, le Seigneur en a agi avec moi ainsi aux jours qu'il m'a regardée pour ôter mon opprobre d'entre les hommes.
26 Or au sixième mois, l'Ange Gabriel fut envoyé de Dieu dans une ville de Galilée, appelée Nazareth;
Leleꞌ Elisabet ambun fula nee, boe ma Lamatualain haitua aten mia sorga, nisiꞌ kamboꞌ sa sia profinsi Galilea, naran Nasaret. Ate a naran, Gabriel.
27 Vers une Vierge fiancée à un homme nommé Joseph, qui était de la maison de David; et le nom de la Vierge était Marie.
Sia Nasaret hambu ana fetoꞌ sa, naran Maria. Maria tunangan no touꞌ sa, naran Yusuf. Yusuf naa, mane Daud tititi-nonosin. Gabriel neu nandaa no Maria.
28 Et l'Ange étant entré dans le lieu où elle était, lui dit: je te salue, [ô toi qui es] reçue en grâce; le Seigneur est avec toi; tu es bénie entre les femmes.
Ana natudꞌu aon neu ana fetoꞌ a, ma nae, “Sodꞌa-moleꞌ, ana feto! Lamatualain pili nala nggo, fo nae tao dꞌala maloleꞌ sa fee nggo. Lamatualain naꞌabꞌue no nggo, Maria.”
29 Et quand elle l'eut vu, elle fut fort troublée à cause de ses paroles; et elle considérait en elle-même quelle était cette salutation.
Maria rena nala naa, ma ana tintindindi no ate a oꞌolan. Ana nda nahine naa sosoan saa sa boe.
30 Et l'Ange lui dit: Marie, ne crains point; car tu as trouvé grâce devant Dieu.
Boe ma ate a ola seluꞌ nae, “Maria! Afiꞌ mumutau. Te Lamatualain sangga nae natudꞌu rala malolen neu nggo.
31 Et voici, tu concevras en ton ventre, et tu enfanteras un fils, et tu appelleras son nom JESUS.
Nda doo sa te, muiru ena, Ma, dei fo bꞌonggi ana touꞌ sa. Ho musi babae naran, Yesus.
32 Il sera grand, et sera appelé le Fils du Souverain, et le Seigneur Dieu lui donnera le trône de David son père.
Dei fo Ana dadꞌi Atahori monaeꞌ. Dei fo Lamatuaꞌ noꞌe E nae, ‘Eni, Au Ana heheli ngga.’ Naeni, Lamatualain manaseliꞌ a anan. Dei fo Lamatualain soꞌu E fo toꞌu parendaꞌ, onaꞌ baꞌin, mane Daud.
33 Et il régnera sur la maison de Jacob éternellement, et il n'y aura point de fin à son règne. (aiōn g165)
Dei fo Eni mana toꞌu parendaꞌ nakandooꞌ a neu atahori Israꞌel ra. Huu parendan nda mana basaꞌ sa. (aiōn g165)
34 Alors Marie dit à l'Ange: comment arrivera ceci, vu que je ne connais point d'homme?
Te Maria natane Gabriel nae, “Au, nda feꞌe sunggu o tou esa sa boe! Taꞌo bee fo au bisa uiru?”
35 Et l'Ange répondant lui dit: le Saint-Esprit surviendra en toi, et la vertu du Souverain t'enombrera; c'est pourquoi ce qui naîtra [de toi] Saint, sera appelé le Fils de Dieu.
Ma Gabriel nataa nae, “Taꞌo ia! Dei fo Lamatuaꞌ Dula-dale Meumaren nema nisiꞌ nggo. Ma Lamatualain Manaseliꞌ a koasan mboti nala nggo. No taꞌo naa, Anaꞌ, dei fo bꞌonggi malaꞌ naa, tebꞌe-tebꞌe meumareꞌ. Huu Eni, Lamatualain Anan.
36 Et voici, Elizabeth, ta cousine, a aussi conçu un fils en sa vieillesse; et c'est ici le sixième mois de la grossesse de celle qui était appelée stérile.
Afiꞌ titindindi! Te bobꞌonggi ma esa, naran Elisabet, nairu ena boe. Atahori rae ana nda bisa bꞌonggiꞌ sa, huu namalasi ena. Tao-tao te ia na ambun fula nee ena.
37 Car rien ne sera impossible à Dieu.
Huu, soaꞌ neu Lamatualain, basaꞌ e bisa dadꞌi!”
38 Et Marie dit: voici la servante du Seigneur; qu'il me soit fait selon ta parole! Et l'Ange se retira d'avec elle.
Boe ma Maria nataa nae, “Malole. Au ia Lamatualain aten. Hela neu fo basa e dadꞌi tungga oꞌolam naa. Au sadꞌia tungga a Lamatuaꞌ hihii-nanaun.” Basa ma ate mana mia sorga lao hela e.
39 Or en ces jours-là Marie se leva, et s'en alla en hâte au pays des montagnes dans une ville de Juda.
Seli fai hira ma, Maria lao halalai mia Nasaret nisiꞌ Zakaria kambon propinsi Yudea mamana mbuku leteꞌ. Losa naa ma, ana masoꞌ tuteꞌ nisiꞌ Sakaria umen rala. Ma ana fee hara sodꞌa-moleꞌ neu Elisabet.
40 Et elle entra dans la maison de Zacharie, et salua Elisabeth.
41 Et il arriva qu'aussitôt qu'Elisabeth eut entendu la salutation de Marie, le petit enfant tressaillit en son ventre, et Elisabeth fut remplie du Saint-Esprit.
Leleꞌ Elisabet rena Maria haran ma, anadikiꞌ a natingga-nasamba sia Elisabet ambun rala. Ma Lamatuaꞌ Dula-dale Meumaren masoꞌ nisiꞌ Elisabet boe.
42 Et elle s'écria à haute voix, et dit: tu es bénie entre les femmes, et béni [est] le fruit de ton ventre.
Boe ma ana olaꞌ nae, “Maria! Dei fo atahori ra soꞌu rananaru naram lenaꞌ basa inaꞌ sia raefafoꞌ ia! Ma atahori o soꞌu rananaru Anaꞌ mana sia ambum rala boe!
43 Et d'où me vient ceci, que la mère de mon Seigneur vienne vers moi?
Au o nene nenanaru boe, huu Lamatua ngga maman nema nandaa no au.
44 Car voici, dès que la voix de ta salutation est parvenue à mes oreilles, le petit enfant a tressailli de joie en mon ventre.
Leleꞌ rala uma fee hara sodꞌa-moleꞌ neu au, ma ana ngga natingga-nasamba tuteꞌ sia ambu ngga huu namahoꞌo.
45 Or bienheureuse est celle qui a cru: car les choses qui lui ont été dites par le Seigneur, auront [leur] accomplissement.
Lamatualain natudꞌu rala malolen neu nggo, huu mumuhere mae, Ana nae tao tungga hehelu-fufulin.”
46 Alors Marie dit: Mon âme magnifie le Seigneur;
Maria olaꞌ nae, “Mia au rala ngga, au soꞌu unanaru Lamatuaꞌ
47 Et mon esprit s'est égayé en Dieu, qui est mon Sauveur.
Au rala ngga namahoꞌo, huu Lamatualain fee au masodꞌaꞌ!
48 Car il a regardé la bassesse de sa servante; voici, certes désormais tous les âges me diront bienheureuse.
Ana tao mataꞌ neu au, atahori dedenun nda mana naꞌena sosoa-ndandaaꞌ ia sa. Mia leleꞌ ia basa atahori rae au ia, ina uanale maloleꞌ,
49 Car le Puissant m'a fait de grandes choses, et son Nom est Saint.
huu Lamatuaꞌ tao dala manaseliꞌ ra fee au. Eni, mana koasa manaseliꞌ no Meumaren manaseliꞌ.
50 Et sa miséricorde est de génération en génération en faveur de ceux qui le craignent.
Lamatualain akaꞌ natudꞌu rala susuen neu basa atahori mana fee hadꞌa-hormat ma beꞌutee neu E. mia tititi nonosiꞌ sa losa tititi nonosiꞌ laen.
51 Il a puissamment opéré par son bras; il a dissipé les desseins que les orgueilleux formaient dans leurs cœurs.
Ana pake koasan, fo tao atahori mana koaoꞌ ra ramue-raanggiꞌ.
52 Il a renversé de dessus leurs trônes les puissants, et il a élevé les petits.
Ana naꞌatutudꞌaꞌ atahori mana toꞌu koasa ra, huu sira rananaru ao nara. Te Ana soꞌu nananaru atahori mana maloe-madꞌae rala nara.
53 Il a rempli de biens ceux qui avaient faim; il a renvoyé les riches vides.
Ana nahao atahori mana ndoeꞌ ra losa raꞌabeta, te Ana oi hendi atahori mamasuꞌi ra lao ro lima rouꞌ
54 Il a pris en sa protection Israël, son serviteur, pour se souvenir de sa miséricorde;
Ana tulu-fali atahori Israꞌel nara, ma akaꞌ natudꞌu rala susuen neu se.
55 ( Selon qu'il [en] a parlé à nos pères, [savoir] à Abraham et à sa postérité) à jamais. (aiōn g165)
Dalahulun, Ana tao hehelu-fufuliꞌ no bei-baꞌi tara, naeni, baꞌi Abraham no basa tititi-nonosi nara. Losa faiꞌ ia hehelu-fufuliꞌ naa feꞌe nenepaꞌaꞌ nakandoo.” (aiōn g165)
56 Et Marie demeura avec elle environ trois mois, puis elle s'en retourna en sa maison.
Basa de, Maria leo no Elisabet losa fula telu. Dei de ana baliꞌ nisiꞌ umen sia Nasaret.
57 Or le terme d'Elisabeth fut accompli pour accoucher; et elle mit au monde un fils.
Leleꞌ fain losa ma, Elisabet bꞌonggi ana touꞌ sa.
58 Et ses voisins, et ses parents ayant appris que le Seigneur avait fait éclater sa miséricorde envers elle, s'en réjouissaient avec elle.
Haraꞌ naa nenedꞌui-bꞌenggaꞌ losa bobꞌonggin ma basa kambo isiꞌ ra oi, Lamatualain natudꞌu rala malolen ma fee Elisabet anaꞌ sa. Ma basa se o ramahoꞌo boe.
59 Et il arriva qu'au huitième jour ils vinrent pour circoncire le petit enfant, et ils l'appelaient Zacharie, du nom de son père.
Anaꞌ naa fai falu ma, ara sunat e tungga atahori Yahudi ra adꞌat na. Ara rae babꞌae naran, Sakaria, tungga aman naran.
60 Mais sa mère prit la parole, et dit: Non, mais il sera nommé Jean.
Te inan nda nau sa nae, “Nda taꞌo naa sa! Naran, musi Yohanis!”
61 Et ils lui dirent: il n'y a personne en ta parenté qui soit appelé de ce nom.
Te rataa rae, “Saa de nauꞌ a naran Yohanis? Sia hei bobꞌonggi mara nda hambu esa naran onaꞌ naa sa boe!”
62 Alors ils firent signe à son père, qu'il déclarât comment il voulait qu'il fût nommé.
Boe ma ara laes Sakaria, fo rae rahine nae babꞌae anaꞌ a naran neu se.
63 Et [Zacharie] ayant demandé des tablettes, écrivit: Jean est son nom; et tous en furent étonnés.
Sakaria laes noꞌe fatu lei. Ara fee, de ana suraꞌ nae, “Naran Yohanis!” Boe ma basa atahori ra titindindii.
64 Et à l'instant sa bouche fut ouverte, et sa langue [déliée], tellement qu'il parlait en louant Dieu.
Aiboiꞌ ma, Sakaria maa maꞌaꞌeꞌekun, bangganaꞌu neuꞌ ena. Boe ma ana soꞌu koa-kio Lamatualain.
65 Et tous ses voisins en furent saisis de crainte; et toutes ces choses furent divulguées dans tout le pays des montagnes de Judée.
Basa atahori mana leo deka naa ra, ramatau ma heran. Boe ma dudꞌuit naa neneduiꞌ, losa basa atahori sia lete-leteꞌ propinsi Yudea ra o bubꞌuluꞌ boe.
66 Et tous ceux qui les entendirent les mirent en leur cœur, disant: que sera-ce de ce petit enfant? et la main du Seigneur était avec lui.
Atahori mana rena dudꞌuit naa, dꞌuꞌa-dꞌuꞌa rae, “Lamatualain koasan memaꞌ no anaꞌ ia, De naꞌamoko nema na, ana dadꞌi atahori onaꞌ beek o?”
67 Alors Zacharie son père fut rempli du Saint-Esprit, et il prophétisa, disant:
Basa ma, Lamatuaꞌ Dula-dale Meumaren masoꞌ nisiꞌ Sakaria. Naa de ana olaꞌ nae,
68 Béni soit le Seigneur, le Dieu d'Israël, de ce qu'il a visité et délivré son peuple;
Koa-kio Lamatuaꞌ, atahori Israꞌel Lamatuan! Huu nema de tefa-soi nala atahori nara ena, naa fo ara afiꞌ onaꞌ ate fai.
69 Et de ce qu'il nous a suscité un puissant Sauveur dans la maison de David, son serviteur.
Lamatuaꞌ soꞌu nala Atahori sa koasan manaseliꞌ, fo ana fee masodꞌaꞌ neu nggita. Eni ia, laoꞌ mia mane Daud tititi-nonosin.
70 Selon ce qu'il avait dit par la bouche de ses saints Prophètes, qui ont été de tout temps; (aiōn g165)
Lamatuaꞌ helu basa ia ra eniꞌ a lele uluꞌ a, pake Eni mana ola-ola nara fo rala nara mana maꞌatataaꞌ ra. (aiōn g165)
71 [Que] nous serions sauvés [de la main] de nos ennemis, et de la main de tous ceux qui nous haïssent;
Ia naa nae mboꞌi nggita mia musu tara, ma atahori mana rala nara mera ro nggita.
72 Pour exercer sa miséricorde envers nos pères, et pour avoir mémoire de sa sainte alliance;
Ana natudꞌu rala malolen neu bei-baꞌi tara, huu akaꞌ nasanedꞌa hehelu-fufulin neu se, fo Ana henggenee no baꞌi Abraham a.
73 [Qui est] le serment qu'il a fait à Abraham notre père;
74 [Savoir], qu'il nous accorderait, qu'étant délivrés de la main de nos ennemis, nous le servirions sans crainte.
Ana mboꞌiꞌ nggita mia musu tara ena, fo ata bisa beꞌutee neu E, ma sudꞌi tamatau fai.
75 En sainteté et en justice devant lui, tous les jours de notre vie.
Ana mboꞌiꞌ nggita ena, fo tasodꞌa takandoo no ndoo-tetuꞌ ma meumareꞌ sia matan.
76 Et toi, petit enfant, tu seras appelé le Prophète du Souverain; car tu iras devant la face du Seigneur, pour préparer ses voies;
Yohanis! Ho ia, au ana ngga. Dei fo atahori rahine nggo rae, ho Lamatualain manaseliꞌ a mana ola-olan. Dei fo muu mufadꞌe atahori ra, fo ara simbo no malole Lamatuaꞌ neneman.
77 Et pour donner la connaissance du salut à son peuple, dans la rémission de leurs péchés;
Dei fo muu mutudꞌu dalaꞌ neu Lamatuaꞌ atahori nara, fo bisa rahine rae, sira o bisa hambu masoi-masodꞌaꞌ boe, huu Lamatuaꞌ fee ambon neu sala-kilu nara ena.
78 Par les entrailles de la miséricorde de notre Dieu, desquelles l'Orient d'en haut nous a visités.
Huu Lamatuaꞌ ralan bꞌangganaꞌus ma sue-lai nggita, naa de Ana fee seluꞌ nggita kakaꞌe feuꞌ, onaꞌ fai feuꞌ nendi manggarelo feuꞌ. Hita mana leo-lao sia maꞌahatuꞌ a ma tamatau mate, huu nda feꞌe malole to Lamatuaꞌ sa, dei fo hambu manggareloꞌ fo nalalao nggita tisiꞌ dꞌala mole-dꞌameꞌ.”
79 Afin de reluire à ceux qui sont assis dans les ténèbres et dans l'ombre de la mort, et pour conduire nos pas dans le chemin de la paix.
80 Et le petit enfant croissait, et se fortifiait en esprit; et il fut dans les déserts jusqu'au jour qu'il devait être manifesté à Israël.
Basa boe ma, Yohanis boe naꞌamoko. Lamatuaꞌ Dula-dalen tao e maꞌadere. Naꞌamoko nema, boe ma neu leo sia mamana rouꞌ, losa ana soꞌu ue-tataos na fee atahori Israꞌel ra.

< Luc 1 >