< 1 Thusimbu 21 >

1 Israel douna din, Satan’in Israel chate mijat simdin David lengpa atildoh tai.
Mas Satanás se levantó contra Israel, e incitó a David a que contase a Israel.
2 Hijeh hin David nin Joab le a sepai lamkai ho jah ah, “Sahlam gamkai Bersheba apat lhumlam gamkai Dan chan gei Israel mijat gasim uvin lang, nasimdoh jat u chu kaheng’a hinchoi’un, keiman kahet nom’e.
Y dijo David a Joab y a los príncipes del pueblo: Id, contad a Israel desde Beerseba hasta Dan, y traedme el número de ellos para que yo lo sepa.
3 Ahin Joab’in adonbut’in, “Pakaiyin Israel chate ajat ja’n hin punsah hen. Ahin ka Pakai le ka Lengpa, amaho khu namite hilou ham? Iding’a ka Pakaipa’n hiche nabol nom ham? Iding’a Israelte chung’a themmona lhunsah ding nagot ham?” ati.
Y dijo Joab: Añada el SEÑOR a su pueblo cien veces otros tantos. Rey señor mío, ¿no son todos estos siervos de mi señor? ¿Para qué procura mi señor esto, para que sea por pecado a Israel?
4 Ahivang’in, lengpan athusei chu apetchah in, hijehchun Joab jong lengpa thupeh nit’in Israel chate chenna gam jousea mijat agasim in Jerusalem ahung kile tai.
Mas el mandamiento del rey pudo más que Joab. Salió, por tanto, Joab, y fue por todo Israel; y volvió a Jerusalén. Y Joab dio la cuenta del número del pueblo a David.
5 Hichun ajatsimdoh jat chu David heng’a ahetsah tai. Gaalhang chemjam lamthei cheh chu mi nel khat le sang jakhat alhingin, Judah mite jong Sang jali le sang somsagi alhing uve.
Y se halló en todo Israel que sacaban espada, once veces cien mil; y de Judá cuatrocientos setenta mil hombres que sacaban espada.
6 Hiche jatsim ahin Joab in Levi mite le Benjamin mite vang asimtha pon ahi ajehchu, lengpa thupeh chu Joab in ama boldia adeimo behseh jeng ahi.
Entre estos no fueron contados los levitas, ni los hijos de Benjamín, porque Joab abominaba el mandamiento del rey.
7 Hichun, Pathen in mijatsim kibolchu alunghanpi jeh in ami Israelte chu gotna achantan ahi.
Este mandamiento también desagradó a los ojos de Dios, e hirió a Israel.
8 Chuphat’in David in Pathen jah a hitin aseitai, “Vo Kapathen, keiman nangma doumahtah kaboldoh tai, ngolhoitah hijongle neingaidam kit in,” ati.
Y dijo David a Dios: He pecado gravemente en hacer esto; te ruego que hagas pasar la iniquidad de tu siervo, porque yo he hecho muy locamente.
9 Chuphatchun, Pathenin David ding’a mitva neiya pangpa Gad heng’a hitin aseitai,
Y habló el SEÑOR a Gad, vidente de David, diciendo:
10 “David heng’a gache’n lang Pathen in hitin aseiye tin gaseipeh tan”, gimbolna thum lah a hin khat kilhen inlang, hichu keiman ka guilhun sah teiding ahi”, ati.
Ve, y habla a David, y dile: Así dijo el SEÑOR: Tres cosas te propongo; escoge de ellas una que yo haga contigo.
11 Hijeh chun David heng’a Gad ahung’in hitin aseitai, “Pathenin hicheng thum hi nagon pehtai,”
Y viniendo Gad a David, le dijo: Así dijo el SEÑOR:
12 “Kum thum sung’a kel lhah ding nadei’am, na galmiten chemjam a lhathum sungsea nasuhgam ding nalhen ding ham ahiloule, ni thum sung a gamna hise nasatah a lhung’a nalenggam sung pumpia pakai vantil in namite asuhgam ding hoichi nalhen joh ding ham?” “Eihin solpa Pathen heng’a iti kalhut ding nalhen joh hitam?” ati.
Escógete, o tres años de hambre; o que por tres meses seas consumido delante de tus enemigos, y que el cuchillo de tus adversarios te alcance; o por tres días el cuchillo del SEÑOR y pestilencia en la tierra, y que el ángel del SEÑOR destruya en todo el término de Israel; mira pues qué he de responder al que me ha enviado.
13 “Kadinmun ahahsa valtai” tin David in Gad jah a aseitai. “iti nama jongle mihem khut a kipeh sang’in Ka Pakai, Ka Pathen khut joh’in kipelut tang’e. Ajehchu, amihepina kidangtahchu kakinem nalaiye” ati.
Entonces David dijo a Gad: Estoy en grande angustia; ruego que yo caiga en la mano del SEÑOR; porque sus misericordias son muchas en extremo, y que no caiga yo en manos de hombres.
14 Hichun, Pathenin Israelte lah a gamna hise alan sah tan, mi sangsom sagi jen in thina atoh tai.
Así el SEÑOR dio pestilencia en Israel, y cayeron de Israel setenta mil hombres.
15 Chuban’a jong, Pathenin Jerusalem sugamhel din mithat vantil ahinsoltan ahileh, akigotjinglai un, Pathenin alung ahin heiyin, vantil jah’a, “Aphaset tai, ngatan” tin aseitai. Chupettah chun, mithat vantil chu Jerusalem chungvum’a ana pansa tan ahi. Hichu Jebus mipa Araunah changphol ahitai.
Y envió el SEÑOR el ángel a Jerusalén para destruirla; pero estando él destruyendo, miró el SEÑOR, y se arrepintió de aquel mal. Y dijo al ángel que destruía: Basta; detén tu mano. Y el ángel del SEÑOR estaba junto a la era de Ornán jebuseo.
16 David in vanlang a Pakai vantil ten chemjam pum a Jerusalem suhgam ding agot u amu phat’in. Israel lamkai pipuho toh kisih pumin tol lang ngan, khaodip ponsil pum’in.
Y alzando David sus ojos, vio al ángel del SEÑOR, que estaba entre el cielo y la tierra, teniendo una espada desnuda en su mano extendida contra Jerusalén. Entonces David y los ancianos se postraron sobre sus rostros, cubiertos de cilicio.
17 Chuin, David in Pathen jah’a aseitai, “Israelte mijatsim ding’a thupeh nei chu keima kahi, abolkhel le achonse chu keima kahi, kamite vang kelngoi bang’a themmona ipi aboldoh u hitam? O ka Pakai le ka Pathen’u, nalunghanna kei le ka insung mite chung’a chuhsah tan, namite vang sugam hih hel in.
Y dijo David a Dios: ¿No soy yo el que hizo contar el pueblo? Yo mismo soy el que pequé, y ciertamente he hecho mal; mas estas ovejas, ¿qué han hecho? SEÑOR Dios mío, sea ahora tu mano contra mí, y contra la casa de mi padre, y no haya plaga en tu pueblo.
18 Hichun, Pakai vantil’in Gad jah a David achetou a Jebus mipa Araunah changphol a maichamphung asah din thupeh aneitai.
Y dijo el ángel del SEÑOR a Gad que dijese a David, que subiese y compusiese un altar al SEÑOR en la era de Ornán jebuseo.
19 Hijeh chun David in Gad thulhut bangin Pathen thupeh chu boldin achetou tai.
Entonces David subió, conforme a la palabra de Gad que le había dicho en nombre del SEÑOR.
20 Araunah le achapate mi li chun suhlou chang ana den pettah in Vantil chu amu uvin ahileh, achapate chu akichat jeh un ajam uvin akisel gam taove.
Y volviéndose Ornán vio el ángel; y estaban con él cuatro hijos suyos, los cuales se escondieron. Y Ornán trillaba el trigo.
21 Araunah in David chu changphol ahinphah amu phat’in, a bolban dalhan Lengpa chu ana bohkhup tai.
Y viniendo David a Ornán, miró Ornán y vio a David; y saliendo de la era, se postró en tierra a David.
22 David in Araunah jah a hitin aseitai, “Na Changphol mun hi aman lhingsel keiman nape’ng ting, Pakai maicham phungkhat satang’e, chuteng Pakai lunghan na hiche gimna hise jong thip tante”.
Y dijo David a Ornán: Dame este lugar de la era, en que edifique un altar al SEÑOR, y dámelo por su cabal precio, para que cese la plaga del pueblo.
23 “Kilah inlang nadei bangtah in mangcha tan Kapu, chujongleh keiman Pumgo thilto a manchah din Bongchalte, maicham mei ti nadin changsuh thing chule, thilto din suhlou chang jong pehtha nge” tin Araunah in David jah a aseitai.
Y Ornán respondió a David: Tómalo para ti, y haga mi señor el rey lo que bien le pareciere; y aun los bueyes daré para el holocausto, y los trillos para leña, y trigo para el presente; yo lo doy todo.
24 Ahivangin Leng David in Araunah adonbut in, “keiman aman lhingset napeng ting, nangma thil vang maicham thilto din kilah tha pong’e”.
Entonces el rey David dijo a Ornán: No, sino que efectivamente la compraré por su justo precio; porque no tomaré para el SEÑOR lo que es tuyo, ni sacrificaré holocausto de gracia.
25 Chuin, David in Araunah chu sana pheng jagup chu changphol man dingin apetai.
Y dio David a Ornán por el lugar seiscientos siclos de oro por peso.
26 Hilaimun hin David in maicham phungkhat asan, pumgo thilto le kichamna maicham asemin, taona amang tan ahile, Pathenin asanpeh hetna din van'a kon meikou ahin sol lhan pumgo thilto jouse akavam hel tai.
Y edificó allí David un altar al SEÑOR, en el cual sacrificó holocaustos y sacrificios pacíficos, e invocó al SEÑOR, el cual le respondió por fuego de los cielos en el altar del holocausto.
27 Hijeh chun Pathenin Chemjam ana lam’a kigo vantil chu a chempai a anungkoi din thu ape tai.
Y cuando el SEÑOR habló al ángel, él volvió su espada a la vaina.
28 Pathen in amaicham sem asanpeh ahet phat’in David in jong Araunah changphol mun chun kilhaina maicham asemtai.
Entonces viendo David que el SEÑOR le había oído en la era de Ornán jebuseo, sacrificó allí.
29 Hiche phat laiya hi, Pakai houbuh maicham le pumgo thilto maicham phung, Mose in gammang laiya anasem chu Gibeon mun a aumpet ahi.
Y el tabernáculo del SEÑOR que Moisés había hecho en el desierto, y el altar del holocausto, estaban entonces en el alto de Gabaón;
30 Ahivangin David chun hiche laimun a chu Pathen lung gahol a gache ding chu agel le mithat vantil chemjam toh gotsa dem a anaum jeh chun angapcha pon ahi.
mas David no pudo ir allá a consultar a Dios, porque estaba espantado a causa del cuchillo del ángel del SEÑOR.

< 1 Thusimbu 21 >